Unió de Kalmar
|
Unió Dinàstica |
|||||
|
|||||
|
|||||
| Territoris de la Unió a principis del segle XVI, amb les fronteres actuals sobreposades. | |||||
| Capital | Copenhaguen | ||||
| Idioma oficial | danès i alemany com a oficials, noruec com a no oficial. | ||||
| Religió | Catòlica | ||||
| Forma de govern | Monarquia | ||||
| Rei | Rei de Kalmar | ||||
| Període històric | Edat mitjana i moderna | ||||
| • Establiment | 1397 | ||||
| • Dissolució | 1523 | ||||
La Unió de Kalmar va ser un Estat nord-europeu creat arran de la fusió de les tres monarquies escandinaves (Dinamarca, Noruega i Suècia) en la persona de Margarida I de Dinamarca, reina de Noruega i Dinamarca des de 1387, i de Suècia a partir de 1397.
Els regnes escandinaus havien intentat arribar a una unió política en diverses ocasions al llarg de tot el segle XIV. La primera unió, mitjançant matrimonis polítics, s'aconseguí l'any 1319 entre Noruega i Suècia. Més tard, amb el matrimoni de Margarida I de Dinamarca i Håkon de Noruega i Suecia, s'assolí la unió definitiva.
D'aquesta manera, es creà un gran Estat format no només pels actuals territoris dels regnes que el formaven, sinó també pels seus territoris depenents:
- Grenlàndia, depenent de Noruega.
- Islàndia i les Illes Feroe, depenents de Noruega.
- Finlàndia, integrada a Suècia.
Malgrat tot, aquest regne no arribà mai a consolidar-se. Els recels de l'aristocràcia sueca envers Dinamarca, que exercia de centre i potència dominant a la Unió, van tensar les relacions entre les dues ribes del Bàltic. Aquesta tensió va esclatar en forma de revoltes els anys 1444-1446, 1464 i 1521; la darrera fou determinant per a la dissolució de la Unió. Així, Gustau Vassa fou escollit rei de Suècia, mentre Dinamarca i Noruega, per la seva banda, van romandre unides fins a l'any 1814.