República de Nóvgorod

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Новгородская республика
( Novgoródskaia Respublika )

República de Nóvgorod
Alex K Kievan Rus..svg
1136 — 1478 Lob flag moskovskiy.svg

Escut de

Escut

Ubicació de
Capital Nóvgorod
Govern República
Història
 • Establiment 1136
 • Conquerida pel Principat de Moscou 1478

La República de Nóvgorod (en rus: Новгородская республика ; tr.: Novgoródskaia Respublika) fou un extens estat medieval que ocupava territoris de l'actual Rússia i Bielorússia, des del mar Bàltic fins als Urals, entre els segles XII i XV. La seva capital era la ciutat epònima de Nóvgorod.

Orígens[modifica | modifica el codi]

Les tendències de Nóvgorod a separar-se de la Rus de Kíev es van manifestar a la primera meitat del segle XI. Els boiars de Nóvgorod eren els principals promotors de la separació, amb el suport de la població urbana que havia de pagar tribut a Kíev i equipar les tropes per a les seves campanyes militars. En els primers anys del segle XII, Nóvgorod va començar a convidar diferents kniazs per governar la ciutat sense demanar consell o confirmació del Príncep de Kíev. El 1136 els boiards i els principals mercaders van obtenir la independència política. Ciutats com Stàraia Russa, Stàraia Làdoga, Torjok i Oréixek es van col·locar sota el domini de Nóvgorod. La ciutat de Pskov era part de la República de Nóvgorod al segle XII tot i que va començar a reclamar la seva independència a mitjans del segle XIII. La independència de Pskov va ser reconeguda pel tractat de Bólotovo el 1348. Entre els segles XII i XV la República de Novgorod es va anar expandint a l'est i nord-est. Els moviments polítics van explorar les àrees del llac Onega, el riu Dvinà Septentrional, i les costes del mar Blanc. Les tribus úgriques, que habitaven al nord dels Urals, van haver de pagar tribut a Nóvgorod. Les terres al nord de la ciutat, riques en pells, fauna marina i salines, van ser de gran importància econòmica per a la República de Nóvgorod.

Relacions externes[modifica | modifica el codi]

La República lluitava contra l'expansió sueca i contra el feudalisme alemany. Des de mitjan segle XII, els suecs van anar envaint les terres que pagaven tributs a Nóvgorod. Nóvgorod va anar a la guerra contra els suecs en sis ocasions i contra els Germans Livonians de l'Espasa, onze. També rivalitzava amb el Principat de Vladímir-Súzdal per l'hegemonia al nord de la Rus. Aprofitant la invasió mongola de Rússia, els Cavallers de l'Orde Teutònic, aliats amb danesos i suecs, van començar a atacar els territoris de Nóvgorod el 1240. Les seves campanyes van fracassar amb la batalla del Nevà el 1240 i la batalla del Llac Peipus el 1242.

El 12 d'agost del 1323 es va signar el Tractat de Nöteborg entre Suècia i Nóvgorod, regulant les fronteres. Aquest tractat va ser el primer entre la futura Rússia i el regne de Suècia.

La República va aconseguir evitar la invasió de l'Horda d'Or, encara que va haver de pagar-li tribut fins que es van crear principats moscovites que servien de contenció.

La caiguda de la República[modifica | modifica el codi]

Tver, Moscou, i Lituània (després, la Confederació de Polònia i Lituània) van tractar de subjugar la República des del segle XIV.

En convertir-se Gran Príncep de Vladímir Mikhaïl Iaroslàvitx (príncep de Tver), va enviar els seus governants a Nóvgorod sense prèvia autorització dels ciutadans. Aquest incident va empènyer Nóvgorod a estrènyer els llaços amb Moscou. Ivan I, Simeó I i altres grans prínceps moscovites van tractar de limitar la independència de Nóvgorod. Així va ser com el 1397 va esclatar un seriós conflicte, en annexar Moscou les terres al llarg del riu Dvinà Septentrional -encara que el 1398 aquest territori va ser retornat a Nóvgorod.

Davant de l'avanç moscovita, la majoria dels boiards propugnaven la unificació amb el Gran Ducat de Lituània. Aquest grup era anomenat el "partit lituà", i era liderat per Marfa Borétskaia, vídua del possàdnik (batlle) Isaac Boretski. A iniciativa d'aquest partit les autoritats de la ciutat van convidar el príncep Mikhaïl Olekóvitx i li van proposar casar-se amb Marfa Borétskaia i governar la República. El govern de Nóvgorod també va realitzar una aliança amb Casimir IV Jagelló, Gran Duc de Lituània. La perspectiva d'una nova aliança amb el Regne Unit de Polònia i amb el Gran Ducat de Lituània va causar gran commoció entre el poble de la República. Les autoritats moscovites van tractar de treure partit de les discòrdies dins de la República i van declarar-hi la guerra. L'exèrcit moscovita va aconseguir una victòria decisiva a la batalla del Xelon (1471), encara que Nóvgorod va poder mantenir una limitada independència formal durant 7 anys més. El 1478 Ivan III va enviar el seu exèrcit que assetgés Nóvgorod: el lloc va acabar amb una massacre de la població i la destrucció de la vetxe (assemblea popular), incloent la biblioteca i els seus fitxers. Aquest fet es considera l'acte final de la República de Nóvgorod.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Imatges[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: República de Nóvgorod

Coord.: 50° 27′ 00″ N, 30° 31′ 00″ E / 50.450000001°N,30.516666667667°E / 50.450000001; 30.516666667667