Alexandre Nevski

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
sant Alexandre Nevski

Icona russa del s. XIX
príncep
Nom secular Александр Ярославич Невский (Aleksandr Iaroslàvitx Nevski)
Naixement 30 de maig de 1220
Pereslavl-Zalesski (Principat de Vladímir-Súzdal, avui Rússia)
Defunció 14 de novembre de 1263
Godorets, Nóvgorod (Rússia)
Enterrament Monestir d'Aleksandr Nevski (Sant Petersburg); fins a 1724, a l'Església de la Nativitat de la Mare de Déu (Vladímir)
Commemoració en Església Ortodoxa Russa
Canonització 26 de febrer de 1547 per Església Ortodoxa Russa
Lloc de pelegrinatge Vladímir, Pereslavl-Zalesski, Sant Petersburg
Festivitat 30 d'agost (traslació de les relíquies), 23 de novembre, 23 de maig (Synaxis dels sants de Rostov i Iaroslavl)
Fets destacables Príncep dels Rus' de Nóvgorod i Vladímir
Iconografia Com a príncep rus, amb espasa; amb armadura
Patronatge Soldats russos

Aleksandr Iaroslàvitx Nevski, que es podria traduir com Alexandre del Nevà, fill de Iaroslav (rus: Александр Ярославич Невский), cabdill rus nascut al 1220 i mort el 1263, fill del Gran Duc Iaroslav, que governava a Nóvgorod. Lluità contra els suecs, teutons i tàrtars que amenaçaven Nóvgorod. És venerat com a sant per l'Església Ortodoxa Russa.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Quart fill del príncep Iaroslav Vsévolodovitx (Яросла́в Все́володович), va ser nomenat kniaz (príncep) i cabdill militar de Nóvgorod, davant de les amenaces dels suecs i dels alemanys.

Les primeres etapes de la seva vida les passà a la ciutat russa de Nóvgorod. Sent encara jove, hagué de governar. Cap al 1225 els tàrtars, a les ordres de Genguis Khan, van arrasar les ciutats russes. La seva regió, això no obstant, es va salvar de la devastació causada pels tàrtars, però Alexandre hauria de lluitar contra els enemics occidentals.

La lluita contra els suecs[modifica | modifica el codi]

L'any 1237, el papa Gregori IX promulgà una butlla contra els finesos que s'havien rebel·lat contra el catolicisme i també per portar als russos al catolicisme. Així es formà un gran exèrcit suec sota les ordres del gendre del rei de Suècia, Birger Jarl, fundador de la ciutat d'Estocolm. El 1240 els suecs van desembarcar al riu Nevà. Alexandre, assabentat de la notícia, dirigí un discurs als seus homes: "Germans, som pocs i l'enemic és fort, però Déu no està a la força, sinó que està a la Veritat. Recordem les paraules del Creador dels Salms: ... aquests als carros, aquells a cavall, i nosaltres invoquem el nom de Déu... No us espanteu pel nombre d'atacants, doncs Déu està amb nosaltres".

Els suecs van ser atacat a la confluència dels rius Ijora i Nevà el 15 de juliol de 1240, on van ser derrotats tot i tenir un exèrcit major, salvant a Rússia d'una invasió major des del nord. Per tot això adquirí el sobrenom de "Nevski" (que significa "Del Nevà"). Aquesta victòria, juntament a la desastrosa invasió mongol, proporcionà a Nevski una gran influència política, mentre que deteriorava la seva relació amb els boiards, per la qual cosa hauria d'abandonar Nóvgorod.

La guerra contra l'Orde Teutònic i la batalla sobre el gel[modifica | modifica el codi]

Algun temps després, l'Orde Teutònic envaí les ciutats de Pskov i Iúriev el 1241 i llavors les gents de Nóvgorod demanaren a Alexandre Nevski que tornés i els ajudés. Nevski tornà del seu exili i s'enfrontà a l'invasor sobre el llac gelat de Peipus i, després de la Batalla del Llac Peipus del 5 d'abril de 1242, els intents alemanys d'envair Rússia van detenir-se durant segles. Aquesta victòria va ser molt significativa a l'edat mitjana, ja que era el primer cop que soldats a peu havien envoltat i derrotat un exèrcit de cavallers, molt abans que passés a occident.

Monument a Sant Petersburg

El papa de Roma, Innocenci IV, després de ser derrotat en intentar convertir per la força a Rússia, envià dos cardenals el 1251 per oferir a Nevski la protecció de Roma, però Alexandre ho rebutjà. Després de la invasió teutònica, Nevski seguí enfortint el nord-oest rus. El 1251 signà un tractat de pau amb Noruega i el 1256 tornà a derrotar els suecs, que havien provat de bloquejar novament el Bàltic.

Polític[modifica | modifica el codi]

Com a polític, desmuntà els intents papals de crear una guerra entre Rússia i els tàrtars orientals, donat que va veure una major amenaça per la identitat russa al catolicisme que no pas al Khan. Va fer a Rússia vassall dels mongols per preservar el seu propi estatus i per poder comptar amb els mongols en cas que algú dubtés de la seva autoritat.

Gràcies a la seva amistat amb el Gran Khan, va ser nomenat Príncep de Vladímir el 1252 (la màxima autoritat russa), morint a Gorodets del Volga una dècada després. Va ser enterrat a Vladímir.

Llegat[modifica | modifica el codi]

Va ser canonitzat per l'Església Ortodoxa Russa el 1547 (la seva festa és el 23 de novembre). Algunes de les seves polítiques a la frontera occidental van ser continuades pel seu nét, Daumantas de Pskov, qui també va ser beatificat al segle XVI.


A finals del segle XIII, es compilà una crònica anomenada Vida d'Alexandre Nevski (Житие Александра Невского), en la que és descrit com el príncep-soldat ideal, defensor de Rússia. Per ordres del tsar Pere I el Gran va fer que les seves restes fossin traslladades al monestir d'Alexandre Nevski de Sant Petersburg, a on segueixen. El 21 de maig de 1725, la tsarina Caterina I la Gran va introduir l'Orde de Sant Alexandre Nevski com una de les màximes condecoracions militars. El 29 de juliol de 1942, durant la Gran Guerra Patriòtica, s'instituí l'Orde d'Alexandre Nevski per reviure el record de la lluita d'Alexandre contra els alemanys.

El 1938 Serguei Eisenstein rodà una de les seves pel·lícules més aclamades, Aleksandr Nevski, basada en la victòria d'Alexandre sobre els cavallers teutons. La música de la pel·lícula va ser escrita per Serguei Prokófiev, qui també convertí la banda sonora en una cantata. La frase final d'Alexandre, "Qui vingui a nosaltres amb una espasa, morirà per una espasa" (parafrasejant la sentència evangèlica "qui viu per l'espasa, morirà per l'espasa") es convertí en un dels eslògans patriòtics russos.

Hi ha una llarga tradició dins la flota russa de posar el nom de Nevski als vaixells, i actualment s'està construint un submarí nuclear per la Marina Russa amb el seu nom.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Alexandre Nevski