Daniel I de Moscou

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Dibuix del primer príncep de Moscòvia, Daniel I, també transcrit Daniil I

Daniel o Daniil I Aleksàndrovitx (1261 - 4/5 de març de 1303, Moscou). Quart fill (després de Demetri, Andrei i Basili) d'Aleksandr Iaroslàvitx Nevski (1220-1263), Gran Príncep de Vladímir, i d'Aleksandra Briatxislavna, princesa de Polotsk. Daniel és considerat príncep de Moscòvia (1282?-1303), i que declarà Moscou com la seva capital.

Regència del germà Demetri[modifica | modifica el codi]

Des que era un nen, el Principat de Moscou havia estat governat pels tiuns (que eren servents privilegiats dels kniazi o boiars), nomenats pel Gran Príncep de Vladímir i Tver Iaroslav Iaroslàvitx, oncle patern de l'oncle de Daniel I. Això passava perquè des de 1248 Moscou tornava a ser del Gran Principat de Vladímir. Anys abans s'havia fet independent pel gran auge que va experimentar com a conseqüència de la invasió de Mongòlia al sud del Principat. El seu pare, Gran Príncep de Vladímir, el 1261 al néixer Daniel li assignà la ciutat de Moscou a ell. Quan Aleksandr morí el 1263 el seu successor, Demetri i el seu govern, va manar Moscou mentre Daniel no madurés.

El primer Príncep de Moscòvia amb Moscou capital[modifica | modifica el codi]

Daniel I es féu càrrec del Principat de Moscou tot sol en una data indeterminada, on es debat entre el 1277 i el 1283 (el 1282 és la data més fiable, puix que sembla que hi ha una crònica d'aquell any on menciona Daniel com a governador independent de Moscou per primera vegada).

L'inici de l'auge de Moscou[modifica | modifica el codi]

En aquells anys, hi havia una gran pugna pel poder absolut del territori rus entre els germans de Daniel, Demetri Pereiaslavski (governador de Vladímir) i Andrei Gorodetski (governador de Nóvgorod). Daniel I, els primers anys, donà suport un temps a un, un temps a l'altre, alternant-los. Això succeí fins al 1293, any en què els tàrtars enviats per Andrei a Rússia arruïnaren Moscou. A partir d'aquell any, inicià una política d'aliances amb Demetri i el seu fill, Joan. A la mort del Gran Príncep de Vladímir el 1294, Daniel encapçalà la lluita contra Andrei Gorodetz. Allò va ser l'inici de l'auge del Principat de Moscou quant a influència política i territori, i també amb la conquesta de la terra fèrtil de Kolomna el 1300.

Dos anys després, any en què el príncep de Pereiàslav Ivan Dmítrievitx morí i seguint el seu testament, Daniel va fer de Pereiaslavl part del territori del principat de Moscou, així augmentant-ne l'extensió. Andrei, el seu germà, però, intentà arrabassar-li l'herència del territori de Pereslav amb l'ajuda del khan mongol. Mentrestant, Daniel morí el 4 o el 5 de març de 1303. Daniel de Moscou és considerat l'iniciador de l'auge de la ciutat, durant el seu govern el territori del Principat de Moscòvia s'eixamplà molt.

La descendència de Daniel I fou de dona desconeguda, i dels 6 fills de què tingué, dos foren prínceps de Moscòvia: Iuri I, príncep de Moscòvia i de Vladímir; Ivan I, príncep de Moscòvia i de Vladímir; Borís, príncep de Nóvgorod; Aleksandr i Afanasi, i la seva filla fou Aleksandra.

De l'època d'aquest príncep són els més remots monestirs, com els de Danílov (als afores del sud de Moscou) i Bogoiavlenski (en una regió comercial de Moscòvia). Una llegenda posterior diu que ell és enterrat a Danílov. Per tot el que representa la seva figura, sant Daniel ha estat canonitzat per l'Església Ortodoxa Russa.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Daniel I de Moscou Modifica l'enllaç a Wikidata