Caterina I de Rússia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Caterina I
Caterina pintada per Nattier
Caterina I de Rússia

Escut de l'Imperi Rus
Emperadriu i tsarina de totes les Rússies
Precedit per Pere I de Rússia
Succeït per Pere II de Rússia
Coronació 8 de febrer de 1725

Batejat Marta Skavronska
Naixement 15 d'abril de 1684
Jakobstadt (Letònia)
Defunció 17 de maig de 1727
Sant Petersburg (Imperi Rus)
Consort Pere I de Rússia
Dinastia Romànov
Pare Samuel Skavrosnky
Mare Elisabeth Moritz

Caterina I fou tsarina de Rússia de 1725 a 1727. El seu nom original era Marta Skavronska i es creu que era una camperola polonesa nascuda a Letònia en 1684, quan era una província de Suècia, filla de Samuel Skavrosnky i Elisabeth Moritz, que van morir en l'epidèmia de pesta en 1684. S'ha especulat amb la possibilitat que fossin serfs fugitius, la qual cosa explicaria els intents dels governs següents de mantenir aquesta història en secret.

Joventut[modifica | modifica el codi]

En quedar òrfena, entra a servir a casa d'Ernest Gluck, pastor luterà de Marienburg, que no va fer res per donar-li una educació, i la va mantenir analfabeta tota la vida. Es casà molt jove amb un oficial suec anomenat Johan Raabe, però quan Marienburg va ser conquerida per les tropes russes, Gluck es va oferir per anar a Moscou com a traductor al servei del mariscal de camp Boris Xeremetev, i s'hi va endur la Marta. Més tard, va passar a ser criada (i amant) del príncep Aleksandr Ménxikov, amic i cortesà de Pere I de Rússia, i primer governador de Sant Petersburg.

Pere el Gran[modifica | modifica el codi]

En 1703, quan Pere el Gran va fundar Sant Petersburg i va traslladar-hi la cort, es va convertir en la seva amant, i s'hi va casar en secret el 1707, després de convertir-se a la fe ortodoxa i prendre el nom de Caterina Alekséievna. Van tenir onze fills, dels quals van sobreviure Anna (1708) i Isabel (1709). Mentre construïen la ciutat, van viure en una cabanya on ella cuinava i ell cuidava el jardí. Quan es van traslladar a palau, la van conservar envoltant-la d'una tanca. La seva correspondència demostra que sempre es van tenir un gran afecte, i ella el cuidava personalment durant els seus atacs epilèptics. Es conta que només van discutir una vegada, a causa de l'execució del secretari d'ella, convicte de corrupció. Fills de Caterina i Pere de Rússia:


Emperadriu[modifica | modifica el codi]

En 1711 va acompanyar al tsar en la Campanya de Prut, contra Turquia, i es diu que va salvar la vida del rei quan estava envoltat per un exèrcit molt superior, suggerint-li que es rendís i utilitzant les seves joies i les de les seves dames per a subornar al Gran Visir. Pere I la va premiar casant-se oficialment amb ella, encara que ell estigués casat amb Eudoxia Lopukhina, a qui havia tancat en un convent i amb qui tenia un fill, Aleix Petrovitx, al qui va executar. Va donar a Caterina el títol d'Emperadriu, sent la primera dona a tenir aquest títol: fins llavors l'esposa del tsar era coneguda només com la seva consort. En 1724, va ser nomenada coregent. Durant el regnat de Pere I, va tenir gran transcendència la reforma de l'exèrcit, que va permetre a persones sense títol nobiliari la possibilitat d'accedir al cos d'oficials, acabant així amb el monopoli nobiliari en aquests càrrecs, i nomenant-los també per a càrrecs públics, basant-se només en la seva competència, raó per la qual al morir el rei en 1725 designant-la successora, va haver de plantar cara a l'oposició del clergat i dels boiards, que estaven en contra seva per les reformes realitzades, i a la del poble menut, que donava suport els drets del príncep Pere, fill del tsarevitx Aleix Petróvitx. La noblesa nova del cercle de Pere I, amb Menxikov al capdavant, i els seus col·laboradors burgesos li van donar suport, i la guàrdia la va proclamar Emperadriu. Va ser l'inici d'una època de la Història de Rússia caracteritzada per continus cops d'estat i pel govern de favorits.

Govern[modifica | modifica el codi]

Durant el seu regnat va continuar l'obra del seu espòs, rebent el suport sobretot de Menxikov, que era el virtual governador, i seguint el consell d'amics i favorits. En 1726 va crear un consell privat al que va traspassar gran part de les atribucions que fins llavors tenia el Senat, cosa que va produir protestes en la noblesa que no va trigar a dividir-se en múltiples partits, mentre Caterina tractava d'aproximar-se a ells nomenant successor al príncep Pere. Va trobar els seus quatre germans i els va dur a Rússia, donant-los els títols de comtes i comtesses. En política exterior va donar suport a la lliga austro-espanyola, per a sostenir contra Anglaterra al seu gendre, el duc de Holstein, casat amb la princesa Anna, pares del futur Pere III de Rússia. Va formar amb els països escandinaus la Lliga dels Neutrals per a garantir la seguretat del transport marítim en l'Oceà Atlàntic durant la Guerra d'Independència dels Estats Units, cosa que va col·laborar en l'aïllament internacional d'Anglaterra. Va fundar l'Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg, entre el professorat de la qual va contractar el matemàtic Leonhard Euler, i va construir un gran nombre de ponts a Sant Petersburg. En general la seva política fou raonables i cautelosa. Va ser la primera dona que va governar Rússia, i va obrir la sendera per a un segle de regnats femenins, incloent la seva filla i a Caterina II de Rússia, les quals van continuar la política marcada per Pere I. Va morir a Sant Petersburg en 1727, als 38 anys, i és enterrada a la Catedral, dintre de la fortalesa de Sant Pere i Sant Pau.


Precedida per:
Pere I
Escut de l'Imperi Rus
Emperadriu de Rússia

17251727
Succeïda per:
Pere II


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Caterina I de Rússia