Literatura russa
De Viquipèdia
La literatura russa fa referència a la literatura feta a Rússia, pels emigrants d'aquest país o per altres autors que han utilitzat el rus en nombrosos països, alguns dels quals han format part de Rússia o de la Unió Soviètica. Abans del segle XIX s'havia produït bastant poc, i és en aquest segle quan s'esdevé el segle d'or de la literatura russa amb el poeta Pushkin i dels grans novel·listes Lleó Tolstoi i Fiódor Dostoievski. Amb el didactisme soviètic la producció literària s'estancà però a través dels dissidents també trobà noves expressions amb autors com Aleksandr Solzhenitsyn i Borís Pasternak. Amb la caiguda de la URSS noves prespectives s'han obert a la literatura russa.
Taula de continguts |
[edita] Literatura russa antiga
La literatura antiga es constitueix a través de obres rares escrites en rus antic, que no s'ha de confondre amb l'eslau antic de l'Església com l'anònim Dit de la campana d'Igor (Слово о Полку Игореве); les epopeies orals que barregen tradicions paganes i cristianes, i les influències de la literatura bizantina.
La literatura medieval russa és escrita en l'eslau antic amb una forta temàtica religiosa. La primera obra en rus vulgar és l'autobiografia del bisbe Awakum, que no va veure la llum fins a meitat del segle XVII.
[edita] Literatura russa moderna
Sota la influència del tsar Pere I de Rússia anomenat el Gran, el país es va occidentalitzar i l'ús del rus es va facilitar gràcies a la reforma de l'alfabet, per tant més gent va accedir a l'escriptura. a més, la idea d'usar la llengua pròpia per a la literatura és més acceptada. A principis del segle XVIII sorgeixen autors com Antioch Kantemir, Vasily Trediakovski i Mikhail Lomonossov, que formen la primera onada d'autors russos. En poesia Gavril Derjavine, en prosa Nikolai Karamzine i Alexandre Radichtchev, i en teatre Alexandre Soumarokov i Denis Fonvizine defineixen els grans gèneres literaris fins llavors inexistents.
El romanticisme de principis del segle XIX va suposar l'eclosió d'una generació carregada de talent amb Vasili Joukovski i sobretot amb Aleksandr Puixkin, Mikhaïl Lermontov i Fiodor Tiuttchev.
Aquest segle serà el selge d'or de la literatura russa i més particularment de la novel·la amb Fiòdor Dostoevsky, Nicolai Gògol, Ivan Gontcharov, Nicolai Leskov, Mikhail Saltykov-Chtchedrine, Lleó Tolstoi, Ivan Turgueniev. Paral·lelament, els altres dominis literaris es desenvolupen també amb l'autor de faules Ivan Kylov, els poetes Eugeni Baratynski, Konstantin Batyouchkov, Alexandre Nekrasov, Alexei Konstantinovich Tolstoi, Fiodor Tiuttchev i Afanasi Fet, el col·lectiu satíric Kosma Prutkov. Anton Txèkhov desenvolupa a la vegada una obra teatral i unes històries molt curtes que el fan un dels autors russos més destacats.
[edita] El segle XX
[edita] Simbolisme i futurisme
El segle XX es va obrir amb una activitat literària viva en el camp poètic amb l'eclosió de moltes tendències amb el simbolisme i el futurisme rus. Nombrosos poetes van participar en aquesta nova edat d'or Anna Akhmatova, Innocent Annenski, Andrei Biely, Alexandre Blok, Valery Briusov, Marina Tsvetaeva, Serguei Essenine, Nikolai Goumilev, Daniil Kharms, Vélimir Khlebnikov, Ossip Mandelstam, Vladimir Maiakovski, Borís Pasternak, Fiodor Sologoub o Maximilien Volochine.
És un període d'intensa activitat crítica i teòrica amb el desenvolupament del formalisme rus.
[edita] L'època soviètica
Després de la Revolució Russa nombrosos escriptors russos es van exiliar, la majoria a Berlín. El 1921 Nikolai Gumilev va ser executat per activitats tsaristes.
Amb l'arribada de la Nova política Econòmica (NEP) es va produir una nova lliberat envers els escriptor i alguns dels exiliats van retornar a Rússia com Victor Chklovski, Andrei Biely i més tard Maxim Gorki.
La vida literària es reprèn tot i els problemes amb el poder i la precarietat de l'economia. Alguns grups, com els dels Germans de Sant Serapió o del moviment de l'Oberiu van assajar de renovar l'estètica de la novel·la o de la poesia. Es permetrà una certa crítica a la societat i algunes novel·les satíriques.
Amb l'arribada al poder de Josef Stalin el 1930 marca la fi da la llibertat relativa per als escriptors i es posa en voga l'estètica ofical del realisme socialista. Aquesta estètica és simple i es tracta d'utilitzar el talent dels escriptors per mostrar els mèrits i beneficis del règim, així com per fer propaganda oficial. El règim s'coupa d'organitzar la vida literària i l'orientació dels temes a través de la Unió dels escriptors que depenia directament del comissari polític Andrei Jdanov.
Ràpidament els escriptors refrectaris a l'estat es van exiliar o bé els van tancar a la presó o als gulags. Els poetes futuristes Vladimir Maiakoski i Marina Tsevetaeva van triar el suïcidi. Aquesta repressió associada a les condicions materials duríssimes de la II Guerra Mundial van conduir a la desaparició gairebé total del medi literari rus. En el mateix temps, l'escola de crítica i de teoria literària russa es desfà: Roman Jakobson s'instal·la als Estats Units, Victor Chklovski i Mikhail Bakhtine són reduïts al silenci. Alguns altres per evitar la censura fan servir el conte per a nens com Daniil Kharms o de la bibliographia històrica Iuri Tynianov. Però la majoria dels autors Mikhail Bulgakov, Borís Pasternak, Andrei Platonov... van continuar el seu treball literari de manera clandestina, esperant ser publicats de manera pòstuma o a través del règim de publicacions artesanals clandestines (samizdat).
Els autors de l'exili com Ivan Alekseyevich Bunin (premi Nobel), Alexandre Kouprine o Vladimir Nabokov intenten viure del seu treball i publiquen regularment, tot i que no poden arribar al públic russòfon natural.
A la URSS després d'Stalin, el realisme social és l'únic estil autoritzat però els autors tenen una mica més de llibertat, i comencen a parlar del gulag, sobretot a través del samizdat, com els del premi Nobel Aleksandr Solzhenitsyn.
En el període de declivi de la Unió Soviètica, els russos emigrants reben a occident un reconeixement molt fort dels premis Nobel Joseph Brodsky o el contista Dovlatov. La seva obra només es coneixia a la URSS a través del samizdat.
Farà falta esperar la perestroika que els escriptors dissidents puguin ser publicats a finals dels anys 1980.
[edita] Literatura russa contemporània
A la fi del segle XX, la literatura russa va haver de passar una fase deliada, la de la renaixença després de decennis de literatura soviètica. Calia formar i descobrir nous talents i crear una economia capaç de propiciar l'edició lliure a Rússia. En general es va publicar poc de peces del període comunista ni dels autors coneguts per samizdat, només es publicava obra de baixa qualitat i també la novel·la negra. Actualment l'edició ha trobat nous públics amb noves sensibilitats i s'ha desenvolupat d'una millor manera.
Un autor destacat ha estat Vassili Axionov amb Una saga moscovita, que hom ha volgut llegir com un nou Doctor Givago. Alguns autors han estat més coneguts a occident que a Rússia com Alexandra Marinina, Tatiana Tolstaia... També la literatura més tradicional ha trobar ressò en les regions llunyanes amb gent com Nina Gorlanova, Yuri Rykheu...
