Gavriïl Derjavin

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Gavriïl Romànovitx Derjavin
Гаврии́л Рома́нович Держа́вин
Vladimir Borovikovsky 001 (portrait of Gavrila Derzhavin).jpg
Naixement 14 de juliol de 1743
Kazan, Imperi Rus
Mort 20 de juliol de 1816 (als 73 anys)
Zvanka manor, Gubèrnia de Nóvgorod, Imperi Rus
Activitat Poeta, home d'estat
País Rússia
Període Classicisme, Il·lustració

Signatura

Web: derzhavin.ouc.ru

Gavriïl (o Gavrila) Romànovitx Derjavin (rus: Гаврии́л (Гаври́ла) Рома́нович Держа́вин, 14 de juliol, 1743 –; 20 de juliol, de 1816) fou un dels més grans poetes russos abans d'Aleksandr Puixkin[1][2] , així com un estadista. Encara que els seus treballs es consideren tradicionalment classicisme literari, el seu millor vers és ric en antítesis i sons conflictius, en una mena de reminiscència de John Donne i altres poetes metafísics.

Vida[modifica | modifica el codi]

Derzjavin va néixer a Kazan. El seu avantpassat llunyà Mirzà Bagrim, que s'havia reubicat a Moscou durant el segle XV, procedent de la Gran Horda, va ser batejat i va esdevenir un vassall del Gran Príncep rus Basili II de Moscou.[3] No obstant això, durant els segle XVIII, el pare de Derjavin era amb prou feines un terratinent d'una zona pobre quan va morir, essent encara jove Gavrila. Rebé una mica d'educació formal a l'escola d'allò, però se n'anà a Sant Petersburg com a soldat de la guàrdia. Allà ascendí des de soldat ras fins als càrrecs més alts, sota el regnat de Caterina la Gran. Primer impressionà els seus comandants durant la Revolta de Pugatxov. Políticament astut, la seva carrera avançà quan canvià el servei militar pel servei civil. Aconseguí el càrrec de governador d'Olonets (1784) i Tambov (1785), i després fou secretari personal de l'Emperadriu (1791), President del Col·legi de Comerç (1794), i finalment Ministre de Justícia (1802). Va ser cessat del seu càrrec i passà bona part de la resta de la seva vida a la seva propietat de Zvanka, prop de Nóvgorod, escrivint idil·lis i i vers anacreòntic. A la seva casa de Sant Petersburg, celebrava reunions mensuals del conservador gurp Amants de la paraula russa. Morí el 1816 i fou enterrat al Monestir de Khutin, prop de Zvanka, i després fou reenterrat pels soviètics al Kremlin de Novgorod, i posteriorment se'l tornà a reenterrar a Khutin.

Obres[modifica | modifica el codi]

Monument de Gavrila Derjavin a Kazan

Derjavin es recordat millor per les seves odes, dedicades a l'Emperadriu i a altres cortesans. Parava poca atenció al sistema que prevalia de gèneres, i moltes vegades omplia una oda de contingut elegiac, humorístic, o satíric. En la seva gran oda a l'Emperadriu, per exemple, esmenta buscar puces als pèls de la seva muller i compara la seva pròpia poesia amb llimonada.

A diferència d'altres poetes classicistes, Derzhavin trobava delit en detalls prudentment escollits, com ara un color de paper d'empaperar al seu dormitori o un inventari poètic del seu àpat diari. Creia que el francès era una llengua d'harmonia però que el rus era una llengua de conflicte. Encara que li agradaven les al·literacions harmonioses, de vegades deliberadament construïa el seu vers amb efecte cacofònic.

Les odes essencials de Derzhavin van ser[4] les impecables "Sobre la Mort del Príncep Meschersky" (1779); la juganera "Oda a Felica" (1782); l'"Oda a Déu" (1785), que va ser traduïda a moltes llengües europees; "Cascada" (1794), amb ocasió de la mort del ocasionada per la mort del Príncep Potiomkin; i "Pinsà" (1800), una elegia commovedora sobre la mort del seu amic Suvórov. També proporcionà la lírica pel primer himne nacional rus, Deixeu que soni el so de la victòria!

Influència[modifica | modifica el codi]

Segons D.S. Mirsky, "La poesia de Derzhavin és un univers de riquesa sorprenent; el seu únic handicap fou que el gran poeta no va ser de cap utilitat, ni com a mestre ni com a exemple. No va fer res per augmentar el nivell de gust literari o millorar la llengua literària, i pel que fa als seus vols poètics, era òbviament impossible seguir-lo a aquelles vertiginoses esferes."[5] No obstant això, Nikolai Nekràsov afirmava seguir Derjavin més que Puixkin, i la línia de Derzhavin de ritmes trencats va ser continuada per Marina Tsvetàieva al segle XX.

Línies memorables[modifica | modifica el codi]

  • rus: Где стол был яств, там гроб стоит;(català:Quan a la taula hi havia plats, ara hi trobem un taüt)[6]
  • rus: Я царь — я раб — я червь — я бог!(catala:Sóc el tsar - sóc un esclau - sóc un cuc - sóc Déu)[7]
  • rus: Львиного сердца, крыльев орлиных нет теперь с нами. Что воевать?(català:Cor de Lleó, ales d'àguila, ja no està amb nosalres, com lluitar ?)[8]

Línies trobades a la taula de Derjavin després de la seva mort[modifica | modifica el codi]

Aleksandr Puixkin, amb 16 anys, recitant el seu poema davant del vell Derjavin al Liceu de Tsàrskoie Seló (pintura del 1911 per Ilià Repin).

En morir Derjavin, es van trobar aquests versos al damunt del seu escriptori:

Река времен в своем стремленьи
Уносит все дела людей
И топит в пропасти забвенья
Народы, царства и царей.
А если что и остается
Чрез звуки лиры и трубы,
То вечности жерлом пожрется
И общей не уйдет судьбы!

Traducció al català:

El corrent del riu del Temps
Porta tots els assumptes dels homes
I s'enfonsen en l'abisme de l'oblit
Nacions, regnes i reis.
I si alguna cosa roman
A través de la lira i el corn
Serà devorat per l'eternitat
i no evitarà la pira comuna!

<manquen línies>

Cal adonar-se del fet que, en rus, la primera lletra de cada vers, llegida en vertical amb la del vers següent, forma una frase: РУИНА ЧТИ, o sugui Ruïnes (РУИНА) i honor (ЧТИ). Així doncs, es tracta d'una Oda a les ruïnes, un títol que escau perfectament amb el contingut del poema.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Val a dir que Puixkin no tenia gaire bon concepte de les obres de Derjavin. En una ocasió va comentar:
    « Aquest estrafolari no coneixia ni la gramàtica russa ni sentia tampoc el llenguatge rus. No tenia ni la més mínima idea sobre la construcció d'una frase, ni d'un poema, ni de les normes de la mètrica. Només per això, qualsevol lector hauria d'indignar-se en sentir un "poema" de Derjavin. La seva lectura ens produeix la mateixa impressió que una traducció dolenta i lliure d'una obra estrangera »
  2. S.J. Arbatoff. Maestros Rusos. Segona edició. Barcelona: Editorial Planeta, gener de 1962, p. XII. Dipòsit legal B-14208 -1959 (II) [Consulta: 30/03/2011]. 
  3. Biografia de Derjavin (rus)
  4. Atès que no disposem de texts en línia traduïts al català, hem pres les versions anglesa, francesa castellana dels seus poemes
  5. D.S. Mirsky. A History of Russian Literature. Northwestern University Press, 1999. ISBN 0-8101-1679-0. Pàgina 53.
  6. «На смерть князя Мещерского (Державин) — Викитека». (rus)
  7. «www.orthodoxy.eparhia-saratov.ru». [Enllaç no actiu] (rus)
  8. «Снигирь (Державин) — Викитека». (rus)

Bibliografia complementària[modifica | modifica el codi]

  • (rus) I. K. Grot. Life of Derzhavin. SPb, 1883 - gran biografia per un investigador de primera fila.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gavriïl Derjavin

Traduccions al català[modifica | modifica el codi]

Diversos autors; Elena Vidal (presentació) / Miquel Desclot (traducció). Poesia russa. Antologia (Rústica). Primera Edició. Edicions 62, 1983 (Les Millors Obres de la Literatura Universal núm. 28). ISBN 8429720774.