Ievgueni Xvarts
  | |
| Nom original | (ru) Евге́ний Льво́вич Шва́рц |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 9 octubre 1896 (Julià) Kazan (Imperi Rus) |
| Mort | 15 gener 1958 (61 anys) Sant Petersburg (Rússia) |
| Causa de mort | Causes naturals (Infart de miocardi ) |
| Sepultura | Cementiri Bogoslóvskoie |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Popular de la Ciutat de Moscou (1914–) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Escriptura creativa i professional, prosa, poesia, forma dramàtica, guionatge cinematogràfic i periodisme |
| Ocupació | dramaturg, guionista, prosista, periodista, escriptor, poeta, escriptor de literatura infantil, guionista de cinema |
| Activitat | 1924 – |
| Membre de | |
| Gènere | Conte, fulletó, obra de teatre, llibret, vers, conte de fades i periodisme d'opinió |
| Carrera militar | |
| Lleialtat | Imperi Rus |
| Obra | |
Obres destacables
| |
Premis | |
   | |
Ievgueni Xvarts (rus: Евге́ний Льво́вич Шва́рц) (Kazan, 9 d'octubre de 1896 (Julià) - Sant Petersburg, 15 de gener de 1958), nom complet amb patronímic Ievgueni Lvóvitx Xvarts,[1]fou un destacat dramaturg, guionista de cinema i escriptor rus del segle xx.
Vida[modifica]
Primers anys[modifica]
Ievgueni Xvarts va néixer a Kazan, Rússia, en la família d'un metge rural. El seu pare era un jueu convers, la seva mare russa. A l'edat de 7-8 anys, Ievgueni, batejat a l'Església Ortodoxa, es considerava a si mateix un rus,[2] la seva infància va transcórrer amb una freqüent mobilitat, associada a la feina del seu pare, mòbils associades amb el servei del seu pare: Iekaterinodar, Dmítrov, Akhtirski, Riazan i altres.[3] La infantesa posterior i la seva joventut les va passar a Maikop.
El 1910 va estudiar dret a la Universitat de Moscou, on també es va involucrar en el teatre i la poesia. Va ser reclutat a l'exèrcit a finals del 1916 per servir al front. Després de la revolució bolxevic es va unir als blancs i va servir sota les ordres del general Kornílov. Va patir lesions i neurosi de guerra durant la presa de Iekaterinodar en 1918, va perdre diverses dents i va adquirir una tremolor de les mans que l'acompanyaria durant la resta de la seva vida.
Després del final de la Guerra Civil Russa, Xvarts va estudiar teatre a Rostov del Don. El 1921 es va traslladar amb el grup de teatre a Petrograd per involucrar-se amb els "Germans Serapion", un grup literari que incloïa Ivànov, Zósxenko i Kaverin. El 1923 es va traslladar a Bakhmut i va començar a publicar versos satírics i crítiques al diari local. Amb Mikhaïl Slonimski i Nikolai Oléinikov, va organitzar la revista literària Забой Zaboi (traduïble com a "carnisseria", "massacre") el 1925.
Carrera[modifica]
En 1924, Schwartz va tornar a Leningrad per esdevenir un empleat del Gossizdat, Comitè Estatal per a la Indústria Editorial, secció literatura infantil, sota l'administració de Samuïl Marxak. Es va convertir en un dels autors de les revistes infantils "Eriçó", rus: Ёж Ioj i "Lluer", rus: Чиж Txij. També va escriure llibres per a nens, incloent "La història de l'antiga balalaica", rus: Рассказ старой балалайки Rasskaz staroy balalayki (1924), "Les aventures de Xura i Marussi". rus: Приключения Шуры и Маруси Prikliutxénia Xuri i Marussi (1937), "La noia estrangera", rus: Чужая девочка Txujaia devotxka (1937) i Nen de primer curs, rus: Первоклассница Pervoklàssnitsa (1949). Durant aquest temps, també va arribar a ser associat amb els membres del grup literari d'avantguarda OBERIU.
El 1929 Ievgueni Xvarts va començar a col·laborar amb Nikolai Akímov al Teatre de la Comèdia de Leningrad, i va escriure obres de teatre contemporànies basades en els contes populars i de fades de Hans Christian Andersen. Entre ells «Goli Korol», rus: Голый король, ("El rei nu", basat en l'obra El vestit nou de l'emperador) (1934), «Krasnaia Xapotxka», rus: красная шапочка ("La Caputxeta Vermella") (1936), «Zoluixka», rus: Золушка ("La Ventafocs") (1938), «Snejnaia Koroleva», rus: Снежная королева ("La reina de les neus", basat en l'obra homònima de Hans Christian Andersen) (1938),«Tien», rus: Тень ("L'ombra", basat en l'obra homònima de Hans Christian Andersen) (1940),«Drakon», rus: Дракон ("El drac", una original) (1944), i «Obiknovennoie Txudo», rus: Обыкновенное чудо ("Un miracle ordinari") (1956).[4]Al començament de la Gran Guerra Patriòtica, Schwartz va escriure Sota els til·lers de Berlín, rus: Под липами Берлина Pod lipami Berlina (1941) amb Zósxenko. Durant la guerra, va escriure Una nit, rus: Одна ночь Odna notx i El país llunyà, rus: Далекий край Daleki krai.
Després de la guerra, Xvarts va escriure Un miracle ordinari i Història d'un soldat valent, rus: Сказка о храбром солдате Skazka o khrabrom soldate. Les adaptacions de Xvarts de les obres La reina de les neus i L'ombra van ser dutes al cinema com a pel·lícules el 1966 i 1971.[5] També va completar guions de pel·lícules per a La Ventafocs , Nen de primer curs, El Quixot i Un miracle ordinari. Va morir a Leningrad.
Referències[modifica]
- ↑ Sovint apareix transcrit com a Schwartz atès que el cognom és d'origen alemany i/o jiddisch
- ↑ Elena Rumanóvskaia. Ievgueni Xvarts, sobre els jueus i el judaisme Toronto Slavic Quarterly, Universitat de Toronto, Departament de Llengües i Literatures eslaves (rus)
- ↑ Xvarts, I.L Ievgueni Xvarts. Jo visc amb ansietat ... pels diaris. - Leningrad: L'escriptor soviètic, 1990. - P. 6-752. - 100.000 còpies. - ISBN 5-265-00656-7 (rus)
- ↑ «Eugene Schwartz». A: The Nation. 193, 1961.
- ↑ «Hans Christian Andersen». [Consulta: 8 desembre 2011].
Enllaços externs[modifica]
- Biografia Arxivat 2004-05-20 a Wayback Machine. (rus)
