Balalaica
De Viquipèdia
La balalaica (en rus: балала́йка) és un instrument de corda pinçada originari de Rússia. Pertany a la família del llaüt i es caracteritza pel seu cos triangular, quasi pla, amb una petita boca de ressonància prop del vèrtex superior de la tapa, un coll llarg i estret, i tres cordes (sis en alguna variant) de metall o tripa. Es construeix en diverses mides; a les de to més agut es polsen les cordes amb els dits, a les de to més greu amb un plectre i a les de tessitura intermèdia, indistintament d'una manera o de l'altra.
En la classificació de Hornbostel-Sachs pertany al grup: 321.321 dels llaüts amb caixa en forma de bol.[1]
Vegeu també [modifica]
- Guitarra
- Viola de mà
- Viola de gamba
- Ukulele
- Timple
- Cavaquinho
- Vihuela mexicana
- Llaüt
- Mandolina
- Rabāb
- Guitarra portuguesa
- Guitarra anglesa
- Tiple
Nota [modifica]
- ↑ «Russian balalaika has tone like violin». Popular Mechanics. Hearst Magazines, Juny 1911, p. 869–. ISSN: 00324558 [Consulta: 5 març 2011].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Balalaica |
