Oswald Spengler

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Oswald Spengler

Oswald Arnold Gottfried Spengler (Blankenburg am Harz, Saxònia-Anhalt, 1880 - Munic, 1936) fou un historiador i filòsof alemany.

Les idees expressades en la seva obra coincideixen, en gran part, amb les del nazisme però ell mateix va criticar-lo i se'n va allunyar ideològicament.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 29 de maig de 1880 a Blankenburg en una família conservadora petit burgesa. Des de petit va tenir mala salut, amb migranyes i ansietat. Va rebre una educació basada en el grec i llatí, les arts i les matemàtiques. Les idees de Goethe i Nietzsche tingueren molta influència sobre ell. Es va doctorar en filosofia amb una tesi sobre Heràclit. Del 1911 fins a la seva mort el 8 de maig de 1936 va viure a Munic. Va votar el partit nazi l'any 1932 però el 1933 va publicar L'any de la decisió (Jahre der Entscheidung) on criticava aquest partit i el seu antisemitisme, cosa que el va separar del nazisme.

Obra[modifica | modifica el codi]

La decadència d'Occident ("Der Untergang des Abendlandes" en 2 volums, 1916-20) és la seva obra més coneguda. Hi planteja un cicle determinista on s'haurien mogut totes les civilitzacions comprenent-ne l'auge i decadència de totes. El llibre augurava, just després de la Primera Guerra Mundial, el començament d'un període de guerres en què havia entrat la civilització occidental, i que només podia acabar amb l'hegemonia d'una sola potència.[1] Presenta un pessimisme cultural de l'estil d'Arthur Schopenhauer. En aquest llibre es trobaria també el primer esment escrit del binomi Blut und Boden.

Concepció política[modifica | modifica el codi]

Veu en l'Estat prussià el model per al futur d'Europa, regit pels principis de: feina, ordre i justícia, de la cultura alemanya que oposa a llibertat, igualtat, fraternitat de la civilització occidental. Per a ell, el mot cultura té un valor positiu, de cara a civilització que considera com negativa, com equivalent a decadència. Per Spengler, la decadència és la democracia.[2] Contra el comunisme i el liberalisme proposa una mena de «socialisme alemany», on hi veu una síntesi d'una economia per l'interès general i la monarquia, una síntesi del conservadurisme i del socialisme. La seva obra polèmica Preußentum und Sozialismus[3] aparegut al 1919 en reacció al Tractat de Versalles va comentar així al 1932: «El moviment nacional alemany va néixer de la publicació d'aquest llibre».[4]

Influència[modifica | modifica el codi]

Tot i destacar com a filòsof de la història, Spengler abraçà tots els àmbits culturals, inclosos la política, l'economia, les ciències, les arts i la religió. Les seves obres tenien sempre gran ressò. La coincidència amb el nazisme existeixen, si bé les divergències són també importants. El seu concepte de la naturalesa cíclica de les civilitzacions influí directament en la generació beatnik de William Seward Burroughs, Jack Kerouac i Allen Ginsberg.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Broggi, pàg. 91
  2. De Cara, Hilari. «La Decadència d'Occident». Diari de Balears, 17 d'abril 2009.
  3. Traducció: Prussianitat i socialisme
  4. Politische Schriften, 1932, pàgina VII, citat en Kindlers Literaturlexikon

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Twilight of the Evening Lands: Oswald Spengler - A Half Century Later by John F. Fennelly (New York, Brookdale Press, 1972) ISBN 0-912650-01-X
  • Biographical Dictionary of the Extreme Right Since 1890 edited by Philip Rees, 1991, ISBN 0-13-089301-3
  • Prophet of Decline : Spengler on world history and politics by John Farrenkopf (Publisher: Baton Rouge : Louisiana State University Press, 2001) ISBN 0-8071-2653-5 ISBN 0-8071-2727-2
  • Hughes, H. Stuart. "Preface to the Present Edition." Preface. The Decline of the West: An Abridged Edition. By Oswald Spengler. New York: Oxford University Press, 1991. ISBN 0-19-506751-7
  • Broggi i Vallès, Moisès. Memòries d'un cirurgià (1908 - 1945). 1a edició. Barcelona: Edicions 62, 2001 (Biografies i Memòries, 46). ISBN 84-297-4796-6. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]