Amfíbrac

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Dintre de les quatre clàusules rítmiques o peus mètrics, Peu (unitat mètrica) bàsics i, en el grup de les clàusules trisil·làbiques, trobem l’amfíbrac. En el grup de tres té una síl·laba tònica o forta (llarga en la Mètrica accentual) enmig de dues dèbils o àtones (breus en la Mètrica accentual)

Amb un esquema de A T A (àtona, tònica, àtona)

Amfíbrac, en grec volia dir “igual dels braços” (Tuson, p.31)

Trobem, a tall d’exemple, moltes paraules d’ús corrent: llibreta, maleta, muntanya, (Tuson, p. 31). Així mateix grups de paraules amb l’esquema similar: el cotxe, dos homes, de dia, per força..., o ja, fent un conjunt: La núvia tremola com fulla gelada (Tuson , p. 32). D’aquesta manera construeix un tetràmetre de recurrència amfíbraca.

En la Literatura clàssica fou molt utilitzat pels grecs i llatins com a recurs dintre la seva prosòdia que es basava en la Mètrica Accentual, però amb la particularitat de no mantenir necessàriament sempre idèntica o isosil·làbica la seva regularitat. Cosa que sí compleixen la poesia anglesa i alemanya modernes (Bargalló, p. 20)

Amb tot és un metre ternari sobretot molt utilitzat a la poesia russa.

En la Mètrica Catalana trobem molts dels Ritmes d’Agustí Esclasans (Agustí Esclasans i Folch)que estan basats en aquest patró rítmic. Resulta una mena mena d'hexàmetre sense la darrera síl·laba tònica, és a dir un conjunt de cinc amfíbracs. Per tot plegat alguns estudiosos troben que es perd la varietat rítmica de la mètrica clàssica, degut la constant repetició de clàusules rítmiques idèntiques, reduint-ho a una de sola (Bargalló, p. 211)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • BARGALLÓ VALLS, JOSEP (1991): Manual de Mètrica i versificació catalanes. Ed. Empúries. Col·lecció Les Naus. Barcelona.
  • TUSON, JESÚS (2009): Paraules en la corda fluixa. Ed. Associació Cultural Tria. Col. Tria d’Assaig. Barcelona. ISBN 9788493761806.
  • ESCLASANS, AGUSTÍ (1981): Antologia Poètica.Ritmes. Ed. Proa. Barcelona.