Teffi
  | |
| Nom original | (ru) Надежда Александровна Бучинская |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (ru) Надежда Александровна Лохвицкая 9 maig 1872 (Julià) Gubèrnia de Volínia (Unió Soviètica) |
| Mort | 6 octubre 1952 (80 anys) París |
| Sepultura | cementiri rus de Sainte-Geneviève-des-Bois |
| Dades personals | |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptora, memorialista, dramaturga, traductora, poetessa, escriptora satírica |
| Activitat | 1901 – |
| Nom de ploma | Тэффи Teffi |
| Família | |
| Pare | Aleksander Lokhvitsky (en)  |
| Germans | Nikolay Aleksandrovich Lokhvitsky (en) i Mirra Lókhvitskaia |
  | |
Teffi, rus: Тэ́ффи (21 de maig [C.J. 9 de maig] de 1872, Sant Petersburg - 6 d'octubre de 1952, París) fou una escriptora i humorista russa. Teffi era el pseudònim de Nadejda Aleksàndrovna Lókhvitskaia, rus: Наде́жда Алекса́ндровна Лoхви́цкая i, després del seu matrimoni, Nadejda Aleksàndrovna Butxínskaia, rus: Бучи́нская. Fou un dels autors destacats de la revista Satirikon amb Arkadi Avértxenko. El seu any de naixement oscil·la entre 1871 i 1876, tot i que estudis més recents suggereixen el maig de 1872. La germana de Teffi, Mirra Lókhvitskaia (1869–1905), fou una destacada poetessa russa.
Biografia[modifica]
Teffi va néixer en una família de classe benestant. El seu pare, advocat i erudit, era una personalitat destacada en la societat de Sant Petersburg. La seva mare era d'origen francès, amant de la poesia i familiaritzada amb la literatura russa i europea.[1]Teffi es va introduir per primera vegada a la literatura quan, de jove, va llegir La infantesa i L'adolescència de Lev Tolstoi i les obres de ficció d'Aleksandr Puixkin. La seva pròpia poesia publicada va aparèixer al setmanari El nord, rus: Север Séver, el 1901 amb el seu nom complet. es tractava d'un poema titulat "Vaig tenir un somni, boig i bell ...", rus: Мне снился сон, безумный и прекрасный….
El 1905, les seves històries es van publicar en un apèndix a la revista Niva.[1]
En els anys que envoltaven la Revolució Russa de 1905, va publicar històries amb notícies polítiques contra el govern tsarista.[2]
En una resposta a un qüestionari enviat als escriptors el 1911, Teffi va dir el següent sobre la seva primera obra literària:[1]
| « | L'element d'observació dominava la meva fantasia. M'agradava dibuixar caricatures i escriure versos satírics. El meu primer treball publicat va ser escrit sota la influència d'Txékhov. | » |
Teffi es va casar amb Vladislav Butxinski, advocat i jutge polonès, però es van separar el 1900. La parella va tenir dues filles i un fill junts. Va ser col·laboradora de la primera revista bolxevic Novaia Jizn, en la qual el consell editorial incloïa escriptors com Maksim Gorki i Zinaïda Guíppius. El seu millor treball aparegué a la revista Satirikon i al popular diari Rússkoie Slovo (Russian Word). A Rússia va publicar nombroses col·leccions de poesia i narracions breus, i diverses obres de teatre.[2] Va utilitzar per primera vegada el pseudònim "Teffi" amb la publicació el 1907 de la seva obra teatral El tema de la dona, rus: Женский вопрос. Va proporcionar dues explicacions diferents del nom; que se li va suggerir en relació a un amic el criat del qual l'anomenava "Steffi" (derivat de Stepan), o que provenia de la cançó infantil en anglès "Taffy was a Welshman/Taffy was a thief" (Taffy era un gal·lès, Taffy era un lladre).[1] Una altra possible font és l'obra de l'escriptora anglesa Edith Nesbit, amb qui estava familiaritzada Nadejda Lókhvitskaia. Al conte "The deliverers of their country", l'heroïna era una noia anomenada Effie.[3]
Inicialment partidària de la Revolució d'Octubre, va quedar ràpidament desencantada amb els bolxevics i el 1919 va sortir de Sant Petersburg, i amb el pretext d'una gira teatral, va viatjar amb un grup d'actors a través de Rússia i Ucraïna, aconseguint finalment la seguretat a Istanbul. El 1920 es va establir a París i va començar a publicar les seves obres als diaris russos. A l'exili, va escriure un relat viu de la seva fugida de la Unió Soviètica a través del caos de la Guerra Civil Russa (Memòries, 1928–1930) i va publicar diverses col·leccions de narracions i poemes i la seva única novel·la Una novel·la d'aventura, rus: Авантюрный роман (1932). La crítica Anastàsia Txebotarevskaia va comparar les històries de Teffi, que va dir que eren "molt benèvoles pel seu to elegíac i profundament humanitari en les seves actituds", amb les millors històries d'Anton Txékhov.[2] Teffi és enterrada al Cementiri rus de Sainte-Geneviève-des-Bois a França.
El 2018 es va publicar la biografia d'Edythe Haber sobre Teffi,[4] la primera obra d'aquest tipus en qualsevol idioma.[5]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Tomei, Christine. Russian women writers, Volume 2 (en anglès). Taylor and Francis, 1999, p. 812–821. ISBN 0-8153-1797-2 [Consulta: 26 gener 2012].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Pachmuss, Tamira. A Russian Cultural Revival (en anglès). Knoxville: University of Tennessee Press, 1981, p. 106–107 e.org/details/russianculturalr00pach/page/106. ISBN 0-87049-296-9.
- ↑ Nikolàiev, D. D.. «К вопросу о происхождении псевдонима Тэффи». A: Mikhailov O. N., Nikolàiv D. D., Trubilova E. M.. CТворчество Н. А. Тэффи и русский литературный процесс первой половины XX века (en rus). Moscou: Nasledie, 1999, p. 252. ISBN 5-201-13346-0.
- ↑ Haber, Edythe. Teffi: A Life of Letters and Laughter (en anglès). Londres: I.B.Tauris, 2018. ISBN 978-1-788-31258-5.
- ↑ (anglès) Brown, Catherine, "She Had Sweets Named After Her", Literary Review (febrer 2019), pàg .25.
Enllaços externs[modifica]
- Obres de Teffi al web Lib.ru (rus)
