Literatura turca

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La literatura turca és el conjunt d'obres escrites en turc, tant antic (la llengua comuna de l'Imperi Otomà) com en la variant moderna de Turquia. Es caracteritza per una forta divisió entre la literatura escrita culta, d'influència persa i àrab, i la literatura popular, distinció més rellevant que la periodització habitual en història de la literatura.

Literatura popular[modifica | modifica el codi]

Una tradició rellevant són el conjunt de contes i cançons sorgides al vontant de figures del folklore asiàtic i islàmic, com Nasreddín. Aquest folklore s'ha traslladat a escena amb el teatre d'ombres, sovint amb històries centrades en les relacions entre Karagöz (arquetip de vilatà) i Hacivat (un refinat urbanita). Es tracta d'obres costumistes, amb un punt d'humor.

Dins la lírica, destaca la figura de Yunus Emre, que va compondre poesia mística, gènere que a Occident està lluny de la literatura popular però no a Turquia, on se solia cantar amb acompanyament musical, d'una forma similar a la poesia dels trobadors medievals. Un altre poeta remarcable és Pir Sultan Abdal.

Al gènere èpic cal destacar el Llibre de Dede Korkut i el Poema de Köroğlu, que recullen les gestes dels herois de les estepes asiàtiques.

Literatura culta[modifica | modifica el codi]

La poesia culta, que es va començar a conrear en època otomana, s'anomena de divà i té un component altament simbòlic, basat en l'antítesi entre els tipus d'amor o de vida (representats pel rossinyol i la rosa i per l'asceta i el dervix, respectivament). Els autors més rellevants són: Fuzūlī, Bâkî, Nef‘î i Nedîm.

La narrativa no es va desenvolupar als primers segles de literatura turca, centrats en la crònica i en tractats de to assagístic, així com en debats religiosos. De fet, fins al segle XIX no es va començar a conrear la novel·la, d'influència occidental (especialment de la literatura francesa), com l'obra de Mehmed Namik Kemal o la de Halit Ziya Uşaklıgil.

Com a reacció, sorgiria al segle XX una literatura nacionalista, que va barrejar per primer cop les dues tradicions turques. Aquesta literatura, ajudada pels plans massius d'alfabetització, va arribar a grans sectors de la població fins aleshores exclosos i es va diversificar temàticament i genèrica. L'últim autor d'aquesta tendència és Orhan Pamuk, guardonat amb un Premi Nobel de Literatura.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Literatura turca Modifica l'enllaç a Wikidata