Vladímir Maiakovski
Vladimir Maiakovski (Владимир Маяковский, Bagdadi, Geòrgia, 1893-Moscou, 1930), poeta rus. Portà el futurisme al seu país, amb poemes agosarats en el camp expressiu i compromesos en el polític, com "150.000.000" (1920) o "Octubre" (1927).
Taula de continguts |
[modifica] Vida
Maiakovski nasqué al poble de Bagdadi (actualment Maiakovski, en el seu honor), a Geòrgia, el 1893. Era fill d'un inspector forestal. Després de la mort del seu pare, el 1906, es traslladà a Moscou, on estudià pintura. S'inicià en l'activitat política; es va afiliar al Partit Obrer Socialdemòcrata de Rússia, cosà que li va reportar persecucions i la presó. Empresonat comença la seva tasca poètica.
Quan es va consumar la victòria de la Revolució Russa, Maiakovski va donar suport a la política cultural de l'administració bolxevic. Usà diversos procediments para captivar les multituds; des de l'aplicació del llenguatge col·loquial -ocasionalment prosaic- fins els més refinats estils èpics.
Alguns dels seus poemes, como és el cas de l'Oda a la revolució (1918) foren tan famosos com el seus ardorosos versos d'amor, entre els quals hi ha Amo (1922).
En el període dels anys vint Maiakovski s'ocupà decididament a fer campanya internacional per la Revolució, travessant Europa sencera i intervenint en trobades i col·loquis. Durant aquesta època creà elements pràctics de propaganda, com cartells i arguments per pel·lícules i recità els seus poemes a la Rússia bolxevic.
[modifica] Obra
La seva obra poètica, tot i associada a la Revolució Russa, supera amb escreix l'estigma de la poètica revolucionària que alguns crítics li assignaren per aquesta relació emotiva, i per la recerca d'una manera nova de fer poesia, plena d'impressions i d'emocions sensuals.
A l'obra teatral La xinxa (1929), ridiculizà la falsedat de la burgesia de l'època. El seu llegat idealista el trobem a la gran obra èpica que no conclogué: Parlant a crits (1930).
El compositor de música Gueorgui Sviridov (1915-1998) li va posar música a varis poemes seus, en la Cantata primaveral.
Maiakovski es va suïcidar d'un tret al cap el 14 d'abril del 1930. Està enterrat al cementiri de Novodèvitxi de Moscou.
[modifica] Obra traduïda al català
- Poemes, quatre volums, Barcelona : Laia, 1981-1983
- Teatre, Barcelona : Edicions 62, 1984-1989
- 4 poemes, Argentona : L'Aixernador, 1990
[modifica] Bibliografia
- Víktor Shklovskii, Maiakovski, Anagrama, 1972
- Ángel Fernández-Santos, Maiakovski y el cine, Tusquets, 1974
