Vladímir Maiakovski

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Vladimir Maiakovski (Владимир Маяковский, Bagdadi, Geòrgia, 1893-Moscou, 1930), poeta rus. Portà el futurisme al seu país, amb poemes agosarats en el camp expressiu i compromesos en el polític, com "150.000.000" (1920) o "Octubre" (1927).

Vida[modifica | modifica el codi]

Cartell agitprop de Maiakovski

Maiakovski nasqué al poble de Bagdadi (actualment Maiakovski, en el seu honor), a Geòrgia, el 1893. Era fill d'un inspector forestal. Després de la mort del seu pare, el 1906, es traslladà a Moscou, on estudià pintura. S'inicià en l'activitat política; es va afiliar al Partit Obrer Socialdemòcrata de Rússia, cosà que li va reportar persecucions i la presó. Empresonat comença la seva tasca poètica.

Quan es va consumar la victòria de la Revolució Russa, Maiakovski va donar suport a la política cultural de l'administració bolxevic. Usà diversos procediments per a captivar les multituds; des de l'aplicació del llenguatge col·loquial -ocasionalment prosaic- fins als més refinats estils èpics.

Alguns dels seus poemes, com és el cas de l'Oda a la revolució (1918) foren tan famosos com els seus ardorosos versos d'amor, entre els quals hi ha Amo (1922).

En el període dels anys vint Maiakovski s'ocupà decididament a fer campanya internacional per la Revolució, travessant Europa sencera i intervenint en trobades i col·loquis. Durant aquesta època creà elements pràctics de propaganda, com cartells i arguments per pel·lícules i recità els seus poemes a la Rússia bolxevic.

Làpida al cementiri moscovita de Novodévichy
Estàtua de Maiakovski a Vólogda

Obra[modifica | modifica el codi]

La seva obra poètica, tot i associada a la Revolució Russa, supera amb escreix l'estigma de la poètica revolucionària que alguns crítics li assignaren per aquesta relació emotiva, i per la recerca d'una manera nova de fer poesia, plena d'impressions i d'emocions sensuals.

A l'obra teatral La xinxa (1929), ridiculizà la falsedat de la burgesia de l'època. El seu llegat idealista el trobem a la gran obra èpica que no conclogué: Parlant a crits (1930).

El compositor de música Gueorgui Sviridov (1915-1998) li va posar música a diversos poemes seus, en la Cantata primaveral.

Maiakovski es va suïcidar d'un tret al cap el 14 d'abril del 1930. Està enterrat al cementiri de Novodévitxi de Moscou.


Obra traduïda al català[modifica | modifica el codi]

  • Poemes, quatre volums, Barcelona : Laia, 1981-1983
  • Teatre, Barcelona : Edicions 62, 1984-1989
  • 4 poemes, Argentona : L'Aixernador, 1990

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Víktor Shklovskii, Maiakovski, Anagrama, 1972
  • Ángel Fernández-Santos, Maiakovski y el cine, Tusquets, 1974