Comtat de Trípoli

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
L'Orient pròxim el 1135, amb el comtat de Trípoli en roig.
Escut del comtat de Trípoli.

El Comtat de Trípoli fou creat el 1109 i formava part dels estats croats creats com a conseqüència de les victòries militars de les diverses Croades.

Dominis[modifica | modifica el codi]

Els seus dominis el formaven la zona de la costa i la muntanya i arribava fins al riu Orontes, a la regió de Trípoli al Líban.

Història[modifica | modifica el codi]

El primer comte fou Bertran de Sant Gèli, comte de Tolosa, que es va imposar a Guillem II de Cerdanya. Bertran va reconèixer la sobirania feudal del Regne de Jerusalem.

Bertran va morir el 1112 i el va succeir a Trípoli el seu fill Ponç que va reconèixer com a senyor sobirà al príncep d'Antioquia, i va morir el 1137, recollint la successió el seu fill Ramon (anomenat Ramon II perquè Ramon IV de Sant Gèli, mort el 1106, és considerat l'ancestre de la dinastia com a Ramon I), que va començar a enfrontar-se amb els musulmans que li van prendre alguns territoris (Rafanea el 1137). El 1142 va fer fortificar el krak dels cavallers que es va encomanar als cavallers hospitalers. Va morir el 1151 i el va succeir el seu fill Ramon III que va morir el 1187 sense descendència, i el comtat va anar a parar a Boemond (després Boemond III d'Antioquia) que des del 1201 portà el títol de príncep d'Antioquia i comte de Trípoli. Va seguir la sort d'Antioquia fins al 1268 en que, ocupada la ciutat d'Antioquia, el príncep Boemond VI es va establir a Trípoli. A la mort de Boemond VII l'herència va passar, després d'algunes lluites, a la seva neboda Llúcia, filla de Boemond VI. El 1289 fou ocupada pels musulmans i el títol va passar a la casa reial de Xipre.

Llista de comtes[modifica | modifica el codi]


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Comtat de Trípoli