Combat de Llívia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Combat de Llívia
Part de: Expansió de l'Islam
Data 731
Localitat Llívia
Resultat Victòria del Califat omeia
Combat de Llívia (PI 750)
Combat de Llívia
Combat de Llívia
Combat de Llívia
Coord.: 42° 27′ 0″ N, 1° 59′ 0″ E / 42.45000,1.98333
Bàndols
Valiat d'Arbuna Califat omeia
Comandants en cap
Uthman ibn Naissa Gedhi ibn Zeyan

En l'inici del seu govern d'Al-Andalus el 730, Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí fou impugnat per Uthman ibn Naissa, el valí de Narbona, conegut entre els ftancs com Munussa, i sabent de l'opressió que patien els berbers al nord d'Àfrica, va pactar una treva amb Odó el Gran, casant-se amb Lampègia, la filla del duc.[1][2]

Segons Antoni Rovira i Virgili[3] aquest episodi correspon a una llegenda i no va existir cap Manusa.

Taula de continguts

El setge de Llívia [modifica]

El sirià Gedhi ibn Zeyan fou enviat en secret per Abd-ar-Rahman al-Ghafiqí amb un esquadró de cavalleria[4] lleugera per capturar viu o mort a Uthman ibn Naissa, sent localitzat a Llívia on va quedar assetjat. Gehdi va ordenar tallar el subministrament d'aigua a la ciutat i la situació es va fer desesperada. Éssent inevitable la rendició, Munussa va fugir a través dels penyasegats aprofitant la foscor de la nit, juntament a la seva dona i alguns fidels.

Un endarreriment per salvar Lampègia de caure en mans dels seus perseguidors va permetre a les forces sirianes atrapar el grup. L'escorta fou eliminada però Munussa es va negar a rendir-se i, per evitar ser capturat, es va suïcidar llançant-se a un penyasegat.

Conseqüències [modifica]

Lampègia va ser capturada i enviada al valí Abd-ar-Rahman al-Ghafiqí juntament amb el cap tallat de Munussa. Finalment la seva muller enviada a l'harem del califa a Damasc.[4]

La rebel·lió estava liquidada, però calia castigar Otó el Gran que l'havia recolzat. Abd-ar-Rahman al-Ghafiqí va decidir trencar el tractat del 725 i va ordenar la preparació d'un gran exèrcit que la propera primavera de l'any 732 havia d'assolar Aquitània. L'expansió cap al nord, a través del Ducat d'Aquitània i el Regne franc tornaven a estar obertes, de manera que Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí va iniciar la campanya que duria a la seva derrota batalla de Tours contra Carles Martell.

Referències [modifica]

  1. (anglès) Coppée, Henry. History of the Conquest of Spain by the Arab Moors. Gorgias Press LLC, 2002 (1881), p. 430. ISBN 1931956936. 
  2. (anglès) Ellis, Edward Sylvester. The Story of the Greatest Nations: A Comprehensive History, Extending from the Earliest Times to the Present, Founded on the Most Modern Authorities Including A Complete Chronology of the World and a Pronouncing Vocabulary Of Each Nation. F.R. Niglutsch, 1913. 
  3. Rovira i Virgili, Antoni. Història Nacional de Catalunya, volum II. Edicions Pàtria, 1920, p. 337 a 338. 
  4. 4,0 4,1 (anglès) Scott, Samuel Parsons. «Volum I». A: History of the moorish empire in Europe. 1a Ed.. J.B. Lippincott Company, 1904, p.296-297. 

Bibliografia [modifica]