Uthman ibn Naissa
| Activitat | |
|---|---|
| Ocupació | militar  |
Uthman ibn Naissa fou valí d'Arbuna (Narbona), conegut entre els francs com Munussa o Manusa.
El 730 impugnà Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí sabent de l'opressió que patien els amazics al nord d'Àfrica i va pactar una treva amb Odó el Gran, casant-se amb Lampègia, la filla del duc.[1] [2] El sirià Gedhi ibn Zeyan fou enviat en secret per Al-Ghafiqí amb un esquadró de cavalleria[3] lleugera per capturar viu o mort a Uthman, sent localitzat a Llívia on va quedar assetjat. Gehdi va ordenar tallar el subministrament d'aigua a la ciutat i la situació es va fer desesperada. Essent inevitable la rendició, Munussa va fugir a través dels penyasegats aprofitant la foscor de la nit, juntament a la seva dona i alguns fidels. Segons Antoni Rovira i Virgili aquest episodi correspon a una llegenda i no va existir cap Manusa.[4]
Hi ha hagut discussió sobre la personalitat de Munussa: la font de l'origen amazic de Munussa és el «unus ex Maurorom gente nomine Munnuz» de la Crònica del 754. Posteriorment, en 1820, Conde el va assimilar a Uthman, governador d'Arbuna, cosa refutada clarament ja per Lafuente. També ho contradiu l'Akhbar Majmua dient que Uthman ibn Abi-Nissa viu el 743, la qual cosa no pot ser certa, ja que Munuza mor el 731.
| Precedit per: El comtat estava sota el poder visigot del rei Ardó |
valí d'Arbuna 720-730 |
Succeït per: Yússuf ibn Abd-ar-Rahman al-Fihrí |
Referències[modifica]
- ↑ Coppée, Henry. History of the Conquest of Spain by the Arab Moors (en anglès). Gorgias Press LLC, 2002 (1881), p. 430. ISBN 1931956936.
- ↑ Ellis, Edward Sylvester. The Story of the Greatest Nations: A Comprehensive History, Extending from the Earliest Times to the Present, Founded on the Most Modern Authorities Including A Complete Chronology of the World and a Pronouncing Vocabulary Of Each Nation (en anglès). F.R. Niglutsch, 1913.
- ↑ Scott, Samuel Parsons. «Volum I». A: History of the moorish empire in Europe (en anglès). 1a ed.. J.B. Lippincott Company, 1904, p.296-297.
- ↑ Rovira i Virgili, Antoni. Història Nacional de Catalunya, volum II. Edicions Pàtria, 1920, p. 337 a 338.