Ioànnina

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Panoràmica de Janina/Ioanina

Ioànnina o Jànina (grec: Ιωάννινα o Γιάννινα) és una ciutat de Grècia, antiga capital de la prefectura de Ioànnina a la regió de l'Epir, al nord-oest del país. La ciutat és el centre de la municipalitat de Ioannina, i capital de la unitat regional i de la regió de l'Epir. La seva població al cens del 2010 era de 65.038 habitants i la unitat regional comptava el mateix any amb 103.101 habitants. La municipalitat actual es va formar el 2011 per la fusió de sis municipalitats (esdevingudes unitats municipals) al seu torn formades per una ciutat i alguns pobles: Ioannina (Ioannina, Exochi, Marmara, Neochoropoulo, Stavraki), Anatoli (Anatoli, Bafra, Neokaisareia), Bizani (Ampeleia, Bizani, Asvestochori, Kontsika, Kosmira, Manoliasa, Pedini), Illa de Ioannina en grec Nisos Ioanninon, Pamvotida (Katsikas, Anatoliki, Vassiliki, Dafnoula, Drosochori, Iliokali, Kastritsa, Koutselio, Krapsi, Longades, Mouzakaioi, Platania, Platanas, Charokopi) i Perama (Perama, Amfithea, Kranoula, Krya, Kryovrysi, Ligkiades, Mazia, Perivleptos, Spothoi). El seu nom vol dir "Ciutat de Joan". Disposa d'una Universitat.

Història[modifica | modifica el codi]

Hi ha evidencies d'habitació a la prehistòria. Els primers habitants coneguts foren els molossos, una tribu d'epirotes però la ciutat no s'esmenta com a mínim fins el 673 quan podria haver estat anomenada en un document del concili de Naupacte, que es discutida. No torna a aparèixer fins el 879 a les actes del Concili de Constantinoble IV, que parla d'un bisbe Zacaries de Ionanina (Agioanneia o Agioannina); sota el tsar Samuel (997-1014) fou part del primer Imperi Búlgar. S'esmenta sense dubtes el 1020 quan un document de l'emperador Basili II l'anomena com a seu episcopal del arquebisbat autocèfal d'Ocrida. Fou conquerida pels normands (sota Bohemond de Tàrent) la primavera del 1082; Bohemond va restaurar les muralles per fer front a l'emperador Aleix I Comnè (1081–1118) que finalment va recuperar la ciutat el 1108.

El 1204, quan fou conquerida Constantinoble pels croats, Miquel Àngel Comnè va fundar a Arta i Joanina el despotat de l'Epir, pretenent restaurar el Imperi Bizantí, que el 1261 fou restaurat per una altra dinastia, la dels Paleòlegs de Nicea, no obstant lo qual els dèspotes van conservar la independència fins el 1318 quan la nobles grecobizantina de Janina es va separar del despotat i es va sotmetre al Imperi Bizantí (1318) rebent a canvi una àmplia autotomia (1319). El 1346 se'n va apoderar el rei de Sèrbia Esteve IX que va incorporar l'Epir al seu domini llavors al seu punt de màxima extensió. La dinastia local grega va subsistir i la viuda del dèspota Tomas es va casar el 1385 amb el florentí Esau de Buondelmonti (1385-1411) i a la seva mort va passar al seu fill Jordi Buondelmonti, un menor sota regència de la seva impopular mare, que fou enderrocat pujant al tron Carles I Tocco comte de Cefalònia (1411-1429) i el seu nebot i successor Carles II Tocco (1429-1430).

El 9 d'octubre de 1430 Janina fou conquerida pels otomans (si bé el govern de l'Epir va subsistir encara sota Carles fins el 1448 i després sota Lleonard I Tocco (1448-1479). Els otomans van anomenar als territoris de Carles I i II com Karli-Ili (País de Carles).

Sota els otomans fou seu d'un pashalik. Janina es va omplir de monuments musulmans alguns dels quals encara subsisteixen. Al final del segle XVIII la ciutat es va transformar de la mà del governador Ali Pasha Tepedelenli (1744-1822) o Ali Pasha Tebelen, que fou nomenat paixà de Janina el 1878 i va convertir el territori en un estat virtualment autònom amb el seu pashalik, part d'Albània, Tessàlia, el nord d'Eubea i el Peloponès. La ciutat va gaudir durant 30 anys d'una prosperitat extraordinària. L'autonomia es va acabar el 1822 quan els turcs van ocupar la ciutat després d'un setge en el que Ali Pasha va morir. En aquest temps hi havia uns 10.000 habitants cristians, 5000 musulmans i 1000 jueus. Les xifres posterior del segle XIX són molt variades segons la font.

Janina va restar en mans de l'Imperi Otomà fins el febrer de 1913 com a conseqüència del tractat de Bucarest. El 1923 la població turca fou evacuada en el intercanvi de poblacions amb Grècia. La comunitat jueva (uns pocs milers de persones) va desaparèixer durant la II Guerra Mundial, exterminats pels ocupants italians i alemanys. Encara subsisteixen no obstant petites comunitats albaneses i arumanes (vlacs).

Agermanaments[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ioànnina

Coord.: 39° 40′ 00″ N, 20° 51′ 00″ E / 39.6667,20.85