Trabucaire

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Festes de Gracia 2011 (6046895632)

Un trabucaire és una persona armada amb un trabuc, una arma de foc portàtil, de canó curt i ample de boca acampanada. El terme s'aplica tant als combatents o bandolers catalans de l'antigor, com als qui duen a terme activitats folklòriques amb aquestes armes.

Orígens històrics[modifica | modifica el codi]

L'ús del mot trabucaire apareix per primer cop per anomenar als irregulars que participaren en la guerra contra la República Francesa (1793-1795) i, posteriorment, als guerrillers de la guerra del Francès (1808-1814). Més tard, el terme s'aplicà també als insurgents reialistes durant el trienni constitucional (1820-1823) i els guerrillers carlins del 1833-1840. A part dels posteriors bandolers d'extracció camperola, també es donà el nom als grups armats de la tercera guerra carlina (1873-1876).

El bandolerisme català ja té una forta importància cap al segle XVI, és un bandolerisme "dels humils", conseqüència de la pobresa. Com a fenomen social important, el bandolerisme català fou condicionat principalment per la crisi econòmica, és a dir, per la manca d'adequació entre unes estructures socioeconòmiques i una demografia en augment. A Catalunya, com arreu d'Europa, és una creació romàntica la consideració del bandolerisme i del seu protagonista com una mena d'heroi "polític". El bandolerisme va contribuir a donar una conceptuació especial de Catalunya a les altres esferes de la monarquia.

Els trabucaires són grups armats amb trabucs, que intervenen en seguicis, cercaviles, trobades, processons, actes d’homenatge, etc. La seva acció, bàsicament d’acompanyament, consisteix a galejar o fer gala, és a dir, llançar trets en l’aire amb l’objectiu de fer soroll per alertar, anunciar i emfasitzar un fet festiu o d'importància per a la població. L’origen d’aquesta activitat folklòrica hem de cercar-lo en el bandolerisme i en les agrupacions de defensa populars i guerrilleres, formades per civils que feien servir trabucs, armes de càrrega davantera de canó curt i boca acampanada.[1]

Folklore[modifica | modifica el codi]

La colla dels trabucaires de Rubí

Els trabucaires són grups armats amb trabucs, que intervenen en seguicis, cercaviles, trobades, processons, actes d’homenatge, etc. La seva acció, bàsicament d’acompanyament, consisteix a galejar o fer gala, és a dir, llançar trets en l’aire amb l’objectiu de fer soroll per alertar, anunciar i emfasitzar un fet festiu o d'importància per a la població. L’origen d’aquesta activitat folklòrica hem de cercar-lo en el bandolerisme i en les agrupacions de defensa populars i guerrilleres, formades per civils que feien servir trabucs, armes de càrrega davantera de canó curt i boca acampanada.[1]

"Galejar" o "Fer Gala" era, i continua essent, la missió dels anomenats trabucaires. Hem registrat un precedent dels trabucaires en les "alimàries" amb les quals l'any 1571, fou celebrada a Solsonala victòria de la Batalla de Lepant. Els trabucaires en una altra època havien estat membres de l'exèrcit privat dels senyors feudals. Amb el temps i a mesura que les guerres particulars anaven perdent intensitat, passaren a convertir-se en un grup folklòric de luxe a disposició dels senyors. Tenien dues funcions definides: rebre amb honors als grans mandataris, en especial als alts càrrecs de l'església, amb l'objectiu que tots sabessin el pas del seu senyor.[cal citació]

A Catalunya la primera referència coneguda sobre trabucaires amb actitud festiva data de l’any 1687 a Solsona, en una partida del llibre de comtes. A l’arxiu del Claustre hi ha un llibre de comptes on consta: «Cinc lliures, tres sous i deu, pagats a Valentí Jalmar, administrador, per haver pagat i gastat per fer portar teia, il·luminar les graelles i pólvora per galejar en dita festivitat.» A Barcelona l’activitat trabucaire començà l’any 1982, en plena efervescència de recuperació festiva, amb el naixement de la Germandat de Trabucaires, Geganters i Grallers de Sant Andreu del Palomar. Amb el temps, la ciutat ha vist com creixia el nombre de formacions. Actualment n'hi ha quatre colles: la de Sant Andreu, els Trabucaires de Perot Rocaguinarda, els de Gràcia i els de Sant Antoni.[1]

Formalment, aquests col·lectius s’organitzen en associacions, agrupades en federacions i al seu torn en la Coordinadora de Trabucaires de Catalunya.[1]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Trabucaire». Cultura popular de Barcelona. Barcelona: Institut de Cultura de Barcelona Web (CC-BY-SA via OTRS).

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]