Abat Oliba
De Viquipèdia
 |
Aquest article s'està elaborant i està inacabat. Un viquipedista (o més) hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Podeu ajudar i editar però, si us plau, comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal. Es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. |
Oliba (Besalú, 971 - Sant Miquel de Cuixà, el Conflent, 30 d'octubre del 1046), comte de Berga i Ripoll (998-1002), bisbe de Vic (1018-1046) i abat de Ripoll i Cuixà (1008-1046). A més, va fundar el monestir de Montserrat i va restaurar les ciutats de Manresa i Cardona.
Oliba va ser una de les figures amb més influència i rellevància del seu temps, en la gestació de la cultura catalana i un gran impulsor de l'art romànic.
Taula de continguts |
[edita] Orígens familiars
Tercer fill del comte Oliba Cabreta de Cerdanya i Besalú i de la seva muller Ermengarda i per tant besnét del comte de Barcelona Guifré el Pilós. Tingué tres germans grans, Bernat Tallaferro de Besalú, Guifré II de Cerdanya i Adelaida, així com un germà petit, Berenguer (posteriorment bisbe d'Elna). Tingué també una germanastra, de nom Ingilberga.
[edita] Oliba, comte
L'any 971 neix a Besalú el tercer fill de del comte Oliba Cabreta, en el si de la família més prominent de la Catalunya del segle X, la qual ostentava l'hegemonia dels comtats d'Urgell, Cerdanya, Besalú, Osona, Manresa i Girona.
L'any 988 el comte Oliba Cabreta pren els hàbits i es retira a Montecassino amb Sant Romuald, al qual va conèixer a Cuixà.
Oliba passà a exercir, juntament amb els seus germans i la seva mare, les funcions comtals sobre la totalitat del patrimoni familiar. Així mentre el seu germà Bernat heretava Besalú i Guifré el de Cerdanya, Oliba va rebre els de Berga i Ripoll.
Entre els anys 988 i 1002, Oliba va ser comte de Berga i Ripoll, si bé estigué associat al seu germà Guifré els anys 993-994 sobre els dominis de la Cerdanya, el Conflent i el Capcir.
[edita] Oliba, monjo i abat
L'agost de 1002, quant comptava 31 anys, renuncià als comtats, cedint el comtat de Ripoll al seu germà Bernat i el de Berga a Guifré, i ingressà a l'orde benedictina al monestir de Ripoll.
L'any 1008, després de la mort del abat Seniofré, Oliba fou escollit abat. Poc mesos després, aquell mateix any, fou escollit abat del Monestir de Sant Miquel de Cuixà. Oliba inicia un seguit d'accions per a promoure una disciplina més austera en els seus monestirs.
La fama de l'abat féu que l'any següent, 1009, també el nomenessin abat de Sant Martí del Canigó i altres monestirs acollissin el seu estil de govern, com els monestirs de Sant Feliu de Guíxols i el de Sant Sadurní de Tavèrnoles.
Oliba dedica molt dels seus esforços a defensar els béns i drets de les esglésies al seu càrrec dels atacs senyorials. L'any 1011 tingué audiència al Vaticà i obtingué del papa Sergi IV un segit de butlles per als seus monestirs. Aquestes butlles papals tenien un poder important: el Papa, representant de Déu a la terra, afirmava que els monestirs i les terres de la seva propietat quedaven sota la protecció de Sant Pere del Vaticà i una agressió contra el monestir era una agressió contra l'autoritat del Papa.
[edita] Santa Maria de Ripoll
La Catalunya de finals del segle X, en ser zona fronterera entre l'islam i la cristiandat esdevingué un important nucli cultural, l'accés directe a la ciència àrab i l'important prestigi que acumulaven els scriptorium dels catalans col·locaren la cultura catalana com a capdavantera a Europa.
D'entre tots, el scriptorium català més important fou el de Ripoll. El papa Silvestre II introduí a Europa la numeració àrab i el concepte de zero, així com l'astrolabi gracies als coneixements adquirits a Ripoll. La biblioteca de Ripoll fou, en l'època d'Oliba, el qual arriba a triplicar el nombre de volums sota el seu mandat, junt amb la de Bobbio, una de les més importants de tota la cristiandat.
[edita] Sant Miquel de Cuixà
Sota el mandat d'Oliba el monestir patí grans modificacions arquitectòniques. Oliva feu construir un deambulatori al voltant del presbiteri amb tres absidioles, feu alçar un cimbori sobre l'altar major i edificà la cripta de la Nativitat; la capella de la Trinitat i els dos campanars llombards (dels quals tan sols s'en conserva un).
[edita] Sant Martí del Canigó
El monestir de Sant Martí fou fundat pel germà d'Oliba, el comte Gifré II de Cerdanya-Comflent. Grifré va prendre una vella església a la falda del Canigó i la convertí en un cenobi important. L'any 1009 ja havia esdevingut basílica i la seva comunitat era formada per monjos procedents de Cuixà , fet que convertí a Oliba en abat de la comunitat fins el 1014 en què la comunitat ja tingué prou monjos per nomenar un abat d'entre ells.
[edita] Oliba, bisbe
A finals de 1017, amb la intervenció decisiva de la comtessa Ermessenda de Carcassona, de la qual Oliba restà com a bon amic i conseller, fou nomenat bisbe auxiliar de Vic. A la mort del bisbe Borrell d'Osona l'any següent, 1018, Oliba es nomenat bisbe.
Una de les primeres accions que portà a terme com a bisbe fou donar suport al seu germà Bernat Tallaferro en l'expulsió del cenobi del convent de Sant Joan de les Abadesses. El monestir, fundat per Guifré el Pelós cent anys abans, era un dels monestirs femenins més importants de l'època. Bernat acusà l'abadessa Ingelbrega, germanastra d'ell i Oliba, i la resta de monges de tenir una conducta deshonesta. Bernat, amb Oliba i un grup de prohoms presentà el cas al Papa Benet VIII el qual decretà l'expulsió de les monges del cenobi i ordenà que en el monestir s'hi instal·lessin monjos, nomenant abat el fill de Bernat, Guifré. La intenció de Bernat de crear el Bisbat de Besalú fou segurament el motiu ultim d'aquesta acusació contra les monges de Sant Joan. Finalment l'any 1017 Bernat aconseguí que es formés el Bisbat de Besalú, amb tot la vida de dit bisbat fou efímera, ja que desaparegué al cap de tres anys, el 1020, a la mort del mateix Bernat, el qual morí ofegat en les aigües del riu Roine.
Poc després Oliba de l'episodi de Sant Joan de les Abadesses, Oliba fou reclamat com a mitjancer per la comtessa Ermessenda, vídua de Ramon Borrell, vers un alou d'Ullastret que reclamava per a si el comte Hug I d'Empuries. Hug portà a judici a la comtessa. El jutges fallaren en favor d'Ermessenda, confirmant la propietat de l'alou a aquesta. Mesos mes tard Hug ocupà militarment Ullastret i Oliba fou tornat a cridar per a exercir de mitjancer en aquest conflicte. Finalment la comtessa de Barcelona es quedà la propietat de l'alou.
[edita] La catedral de Sant Pere de Vic
Oliba impulsà la construcció de la nova seu del bisbat d'Osona, la catedral de Sant Pere. La seu construïda per Oliba fou enderrocada per acollir una nova seu d'estil neoclàssic al segle XVIII. Afortunadament es conservaren els dos elements més important de l'antiga seu: El campanar, d'estil romànic llobart de 46 metres d'alçada, i la cripta, situada sota l'absis principal, de planta semicircular i dividida en tres naus sotingudes per columnes amb capitells d'estil califal.
[edita] La fundació del monestir de Montserrat
L'any 1025 Oliba fundà el monestir de Montserrat al costat de l'existent església, de Santa Maria (segle IX). Fins l'any 1409 el monestir de Montserrat depengué de Ripoll.
Per tal de poder fundar el monestir Oliba hagué de lluitar per tal d'aconseguir recuperar la titularitat de la muntanya. Any enrere el Compte Sunyer, fill de Guifré el Pelós, havia cedit la muntanya i les esglésies a l'abat Cesari, el fundador de l'església de Santa Cecília. Mitjançant una butlla, obtinguda per Oliba, pel papa Sergi, el 1011, on s'afirmava que la muntanya era propietat del monestir de Ripoll, Oliba procurà recuperar-la. Amb tot els comptes de Barcelona no atengueren les seves peticions.
L'any 1022 Oliva, ja com a bisbe, tornà a reclamar a la cort comtal de Barcelona la propietat de la muntanya. El 29 de juny Ermessenda i Berenguer Ramon I acudiren a Ripoll per a confirmar personalment la propietat del monestir de Ripoll sobre la muntanya. Oliba envià diversos monjos de Ripoll cap a Santa Maria de Montserrat amb l'ordre de formar un cenobi directament depenent de Ripoll. Així la fundació de l'abadia de Montserrat se situa l'any 1025.
[edita] Restauració de Manresa i Cardona
L'any 1003 Manresa queda destruïda i el els seus habitants fets presoners per tropes sarraïnes comandades per Abd-al-Malik. La ciutat restà en runes durant anys, mentre els comtes catalans impulsaven la construcció de castells defensius al llarg de la línia del Llobregat, Oliba també participà activament en la construcció de castells defensius a la frontera del seu bisbat, des de Calaf fins a Queralt.
L'any 1020, Oliba s'implica personalment en la reconstrucció de Manresa. Junt amb els comtes de Barcelona i altres nobles, viatjà a la ciutat i confirmà per escrit la dotació i el patrimoni de la ciutat.
Un any abans Oliba participà en un procés semblant a Cardona. Oliba instigà al Vescomte d'Osona Bermon que restaurés la la canònica de Sant Vicenç.
[edita] La Pau i La treva de Déu
La formació del nou sistema feudal, es deixà sentir amb força a Catalunya. a partir de la dècada de 1020-1030 les disputes entre nobles s'intensifiquen. Els nobles actuaven arbitràriament dins dels seus territoris i la situació de rapinya i espoli dels nobles sobre els pagesos, el quals passaren d'ésser homes lliures a serfs, i contra l'església i les seves possessions portà a Oliba a plantejar una estratègia amb la intenció de limitar les lluites feudals.
Oliba intervingué nombroses vegades com a mediador entre les disputes dels nobles, procurant la concòrdia entre els contendents. Així, a banda del, ja mencionat, conflicte entre Hug d'Empúries i Ermessenda, també intervé en els conflictes entre Hug I d'Empúries i Gausfred II de Rosselló (1018 ?); Entre Ermessenda i Berenguer Ramon I (1021), posteriorment a la proclamació de la Pau i la Treva de Déu, també intervé com a mediador entre la pròpia Ermessenda i el seu net Ramon Berenguer I (1040) i entre aquest i el vescomte Udalard de Barcelona i, el germà d'aquest, el bisbe Guislabert de Barcelona el 1044.
Tota aquesta acció pacificadora es concreta en l'establiment de la Pau i la Treva de Déu. l'any 1022 Oliba, acompanyat pel bisbe Berenguer de Gurb, proposa la treva de Déu en un sínode celebrat a Elna. La proposta es proclamada per Oliba l'any 1027 i ratificada en una assemblea que tingué lloc a Toluges.
La pau de Déu establia el dret de refugi que l'església oferia dins del temple i a les sagreres. La treva de Déu prohibia les accions bèl·liques durant un temps determinat. Inicialment la treva de Déu s'iniciava dissabte el vespre fins al final de diumenge. La pau i la treva de Déu varen anar ampliant-se en diferents sínodes com els de Vic de 1030 i 1033, en aquest ultim, presidit per Oliva, s'estengué la prohibició de les accions bèl·liques de dijous fins a diumenge, i la protecció emparava els pagesos i els seus domicilis, sota pena d'excomunió.
[edita] Mort
L'abat bisbe Oliba mor l'any 1046, als setanta-cinc anys, a Cuixà. La seva mort fou molt sentida i generalitzada. Els monjos de Ripoll elaboraren una encíclica que que donà la volta a mitja Europa. En resposta, almenys noranta-dos cenobis enviaren el seu sentiment de condol, una gran resposta per part de comunitats que no el coneixien, però tenien noticies de la seva obra.
| « | Teníem i l'hem perdut, un bisbe i un abat de benaventurada memòria,pare de tota la pàtria, dom Oliba, desitjable de faç i de nom, la dolça afabilitat del qual i l'afectuosa paternitat de tal manera amb ell aglutinaren les nostres ànimes, que més car ens era que la nostra mateixa vida i, després de Déu, no hi havia cosa que a son afecte ens fos preferida. Aquest, doncs, per començar des de son origen, en nobilíssim bressol fou nat i en sang gloriosa per sos majors fou engendrat. Ell d'ençà de la seva més tendra minyonia erudit de lletres divinals, per dret hereditari obtingué el principat de la seva pàtria, gloriosíssimament el regí i encara l'ornà amb la glòria mundanal escadussera i amb el guany de moltíssimes honres. Però, tocat del divinal Esperit, renuncià a les obres del segle i, essent encara molt jove, milità sota l'imperi de l'abat, segons la regla del pare sant Benet, en el monestir de la gloriosa Verge Maria (Ripoll). Mentrestant, passant, gairebé a un mateix temps, els dos abats dels dits cenobis (Ripoll i Cuixà), per aclamació de tots els germans, jatsia que hi repugnàs, rebé la doble cura i regiment. Una volta que fou elegit, envers de tots es mostra equànime i de paraula ensenyà les obres de la vida santa i amb l'exemple la mostrà. Amplificà així mateix l'estament de les esglésies amb la doctrina de la saviesa, i amb l'admirable estructura dels edificis i amb la glòria de variats ornaments conquerí per a elles gran honra. I quan morí el bisbe de la regió (Ausona), per avinença de clergues i dels barons de tota la bisbalia, i per elecció magnífica dels prínceps, i per ordinació cuitosíssima de diversos prelats, fou sublimat a la càtedra pontifícia. Res no afluixà el rigor de la primera continència, ans a sos súbdits donà exemple d'humilitat i de paciència i de tota bona obra. Ell, finalment, com de bons costums fos poderosament abellit i per l'afecte d'una caritat exímia fos a tothom amable, previngut de malaltia en aquest cenobi del gloriós arcàngel sant Miquel (Cuixà) i arribat a la suprema darreria, comanà al senyor la ramada a ell confiada. I d'aquesta manera, a presència de molts miserablement desconhortats i en plant corfosos, als tres dies de les claendes de novembre, en dia dijous, quan ja tombava l'hora nona, emigrà d'aquesta present vida; i amb la seva mort a nosaltres ens deixà plant inenarrable i plor ben amargós. | » |
|
—Encíclica mortuòria elaborada per la comunitat de monjos de Ripoll |
||
[edita] Llegat d'Oliba
[edita] Impuls de la cultura
Sota la seva direcció els, ja de per si importants, monestirs catalans viurien un revifada en les seves escoles. En els seus constants viatges, Oliba es feu amb els serveis de diferents artistes i gramàtics que posa al servei de les seves obres i escoles.
Ripoll triplicà els volums de la seva biblioteca, important-los de diferents orígens, com ara: les fons de l'Ebre, Fleury o Pavia, entre altres. Hi reuní un grup il·lustre de literats com: Segoí, Arnau, Gualter, el monjo Oliba, Joan de Montserrat o Garcies de Cuixà, entre altres. A Vic, sota la direcció d'Ermemir Quintilà es transcriviren còdexs magnífics.
[edita] Obra pròpia
Escriptor ocasional d'estil pulcre i sensible, a Oliba se li coneixen quatre sermons panegírics, nou poemes i epitafis en vers, dues encícliques mortuòries i vuit cartes. Compongué texts de litúrgia romana per completar la seva compilació dels sacramentaris de Vic i de Ripoll i deixà escrita una Memòria als seus successors en la qual els donava consells per al govern dels Monestirs.
[edita] Activitat constructora
Oliba fou un constructor febril, com ho demostra la llarga llista de d'esglésies que consagrà personalment: la Pinya (a Ridaura), Sant Pau de Pi (Conflent, 1022), Sant Martí d'Ogassa (1024), Sant Bartomeu del castell de Llaers (1025), la Tossa de Montbui, Tous i el Saió (1035), el Catllar (sobre Ripoll, 1039), Santa Eulàlia de Riuprimer (1041), Sant Miquel del castell de la Roqueta (1043), Estiula i Planés (~1046). Assistí endemés a la de Sant Pere de Rodes (1022), Sant Andreu de la Vola (1038), a la de la seu de Girona (1038) així com a les de les dues seves basíliques de Ripoll (1032) i de Vic (1038). Intervingué en l'endegament de la seu de Manresa (1020) i en la construcció de la part nova de Sant Martí del Canigó (1026), la Portella (1035), Casserres (1039) i Cardona (1040) i començà Sant Miquel de Fluvià (1045).
El romànic català li deu la introducció de diferents novetats constructives: les voltes de canó i la cúpula, les arcuacions llombardes (presents a la Portella, la Tossa de Montbui i Cardona), els grans campanars (de Vic, Ripoll, Cuixà, Fluvià, Casserres i probablement al Canigó), les criptes (de Cuixà, Cardona i potser Olius), les cinc naus capçanes del creuer a imitació de Sant Pere del Vaticà primitiu (a Vic i a Ripoll), la cripta i la capella rodona damunt del Pessebre de Cuixà i l'elegant baldaquí-propiciatori de l'altar major de la mateixa basílica (~1045).
[edita] Obres Referència
- Oliba (entrada de GEC)
- Junyent i Sobirà, Eduard. Anscari M. Mundó (ed.): Diplomatari i escrits literaris de l'abat i bisbe Oliba (en Llatí i Català). Institut d'Estudis Catalans, 2002, 467 pàg.. ISBN 847283204X.
- Camins de l'Abat Oliba, viatge a la Catalunya de l'any 1000. Generalitat de Catalunya, Departament d'Innovació, Universitats i Empresa, 2008. ISBN 9788439378648.
[edita] Enllaços externs
| Precedit per: Oliba I |
Comte de Berga 998–1003 |
Succeït per: Guifré I |
| Comte de Ripoll 998–1003 |
Succeït per: Bernat I |
