Ramon de Sentmenat i de Lanuza
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1596  Barcelona |
| Mort | 1663 (66/67 anys) Barcelona |
 Bisbe de Barcelona | |
| 25 octubre 1655 – 11 febrer 1663 ← Garcia Gil de Manrique y Maldonado – Alfonso de Sotomayor → Diòcesi: bisbat de Barcelona | |
| Bisbe de Vic | |
| 17 novembre 1639 – 25 octubre 1655 ← Alfonso de Requesens i Fenollet – Francesc Crespí de Valldaura i Brizuela → Diòcesi: bisbat de Vic | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | bisbe catòlic (1640–), sacerdot catòlic |
| Consagració | Garcia Gil de Manrique y Maldonado |
| Família | |
| Família | Sentmenat |
Ramon de Sentmenat i de Lanuza (Barcelona, 1596-1663) va ser un eclesiàstic i noble català, membre del llinatge dels Sentmenat, va ser bisbe de Vic (1640-1655), d'on va ser desterrat durant la Guerra dels Segadors, i de Barcelona (1655-1663), realitzant una intensa tasca pastoral per reparar els efectes que havia causat el conflicte.
De família noble, era fill de Galceran de Sentmenat, baró de Dosrius i de Canyamars, i d'Anna de Lanuza i de Grimau.[1][2] Doctorat en Drets, va ser canonge, ardiaca major de la catedral de Barcelona i vicari general de la diòcesi.[1][2] El 1639 es preconitzat al bisbat de Vic, del qual pren possessió l'any següent.[1] Val a dir que va ser conseller del rei, i com a membre de la jerarquia eclesiàstica va participar a diverses sessions de corts, el 1626 i el 1640, en la darrera com a president del braç eclesiàstic.[2]
Durant la Guerra dels Segadors va tenir mantenir-se expectant davant la revolta i la presència francesa a Catalunya.[1] Va ser un dels bisbes que no va ser expulsat immediatament de la diòcesi, a diferència dels de Barcelona i de Girona, perquè era d'origen català. Tanmateix, com finalment no va jurar fidelitat al rei de França, el 30 d'abril de 1646 va ser desterrat.[3] Amb això, les rendes que obtenia del càrrec van ser confiscada i es va intentar nomenar un nou bisbe. A més, el bisbat va ser saquejat pels soldats francesos, cosa que va provocar que el vicari general, d'acord amb el bisbe Sentmenat, els excomuniqués de manera solemne.[1]
El 1653 va ser president del braç eclesiàstic al Parlament de Barcelona,[2] l'any següent preconitzat al bisbat de Barcelona, càrrec del qual va prendre possessió el 1655. Acabada la guerra, Sentmenat va dur a terme una intensa activitat pastoral a fi de reparar els efectes que havia provocat el conflicte. Va ocupar el càrrec fins a la seva mort, succeïda a Barcelona el 1663.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Ramon de Sentmenat i de Lanuza». Gran Enciclopèdia Catalana. enciclopedia.cat. [Consulta: 23 juliol 2022].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Morales Roca, Francisco José. Próceres habilitados en las Cortes del Principado de Cataluña (1599-1713) (en castellà). Madrid: Hidalguía, 1983, p. 83.
- ↑ Busquets Dalmau, Joan. La Catalunya del barroc vista des de Girona: la Crònica de Jeroni de Real. vol. 2. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1994, p. 225.
