Guifré II de Cerdanya
Guifré I de Berga i II de Cerdanya ( ? 970 - Sant Martí del Canigó 1050 ), comte de Cerdanya i de Conflent (988-1035), i comte de Berga (1003-1035).
Taula de continguts |
[modifica] Orígens familiars
Fill del comte Oliba Cabreta i la seva esposa Ermengarda d'Empúries. Fou germà dels comtes Bernat I de Besalú i l'Abat Oliba.
[modifica] Ascens al tron comtal
Va heretar el comtat de Cerdanya del seu pare el 988, quan aquest decidí fer-se monjo a Montecassino, tot i que tingué a la seva mare Ermengarda de regent entre l'any 988 i el 994. Així mateix, va rebre el comtat de Berga l'any 1003 quan el seu germà Oliba decidí fer-se monjo. Aquell mateix any, Ramon Borrell va dirigir una expedició a Lleida que va ser contestada amb una nova ràtzia del fill d'Almansor, Abd al-Malik[1], que va devastar amb un exèrcit musulmà de 17.000 homes les regions occidentals del comtat de Barcelona, la serra del Montseny, les comarques d'Igualada i Manresa a l'Osona, i destruint els castells de Montmagastre, Meià i Castellolí, passant al sud del comtat d'Urgell. El 1006, Abd al-Malik al-Muzaffar realitzà una nova incursió contra la Segarra i la Ribagorça, sent derrotat a la batalla de Torà per la unió de Ramon Borrell, Bernat Tallaferro, Guifré II de Cerdanya i Ermengol I d'Urgell.
Participà activament en la consagració d'esglésies i monestirs com ara el de Sant Martí del Canigó, fundat per ell el 1007 i consagrat el 1009. Així mateix, va lluitar per independitzar-se del bisbat d'Urgell tot i la resistència de Sant Ermengol.
El 1023 va arribar a un acord de bona concòrdia entre el comte de Barcelona i el comte de Besalú.
El 1035 es retirà al monestir de Sant Martí del Canigó on es va fer monjo, i hi morí l'any 1050.
[modifica] Núpcies i descendents
Es casà amb Guisla de Pallars, amb la qual va tenir:
- Ramon I de Cerdanya (1035-1068), comte de Cerdanya
- Guifré de Cerdanya (?-1079), arquebisbe de Narbona
- Berenguer de Cerdanya (?-1053), bisbe d'Elna
- Ardoina de Cerdanya (?-1050)
- Guillem Guifré de Cerdanya (?-1075), bisbe d'Urgell
- Bernat I de Berga (?-1050), comte de Berga
- Berenguer I de Berga (?-1093), comte de Berga i bisbe de Girona
- Fe de Cerdanya, casada amb el comte Hug I de Roergue
[modifica] Títols i successors
|
Guifré II de Cerdanya
Naixement: 970 Mort: 1050 |
||
| Títols | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Oliba I de Cerdanya "Cabreta" (pare) |
Comte de Cerdanya (Llista de comtes de Cerdanya) Comtat de Cerdanya, Comtat de Conflent (988–1035) |
Succeït per: Ramon I de Cerdanya (fill) |
| Precedit per: Abat Oliba (germà) |
Comte de Berga (Llista de comtes de Berga) (1003–1035) |
Succeït per: Bernat I de Berga (fill) |
[modifica] Referències
- ↑ (anglès) Carl Erdmann, The Origin of the Idea of Crusade, p.99-100. Traduït de l'alemany a l'anglès per Marshall W. Baldwin i Walter Goffart. Princeton University Press, 1977
