Guifré II de Cerdanya

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Guifré I de Berga i II de Cerdanya (? 970 - Sant Martí del Canigó 1050 ), comte de Cerdanya i de Conflent (988-1035), i comte de Berga (1003-1035).

Orígens familiars[modifica | modifica el codi]

Fill del comte Oliba Cabreta i la seva esposa Ermengarda d'Empúries. Fou germà dels comtes Bernat I de Besalú i l'Abat Oliba.

Ascens al tron comtal[modifica | modifica el codi]

Va heretar el comtat de Cerdanya del seu pare el 988, quan aquest decidí fer-se monjo a Montecassino, tot i que tingué a la seva mare Ermengarda de regent entre l'any 988 i el 994. Així mateix, va rebre el comtat de Berga l'any 1003 quan el seu germà Oliba decidí fer-se monjo. Aquell mateix any, Ramon Borrell va dirigir una expedició a Lleida que va ser contestada amb una nova ràtzia del fill d'Almansor, Abd al-Malik,[1] que va devastar amb un exèrcit musulmà de 17.000 homes les regions occidentals del comtat de Barcelona, la serra del Montseny, les comarques d'Igualada i Manresa a l'Osona, i destruint els castells de Montmagastre, Meià i Castellolí, passant al sud del comtat d'Urgell. El 1006, Abd al-Malik al-Muzaffar realitzà una nova incursió contra la Segarra i la Ribagorça, sent derrotat a la batalla de Torà per la unió de Ramon Borrell, Bernat Tallaferro, Guifré II de Cerdanya i Ermengol I d'Urgell.

Participà activament en la consagració d'esglésies i monestirs com ara el de Sant Martí del Canigó, fundat per ell el 1007 i consagrat el 1009. Així mateix, va lluitar per independitzar-se del bisbat d'Urgell tot i la resistència de Sant Ermengol.

El 1023 va arribar a un acord de bona concòrdia entre el comte de Barcelona i el comte de Besalú.

El 1035 es retirà al monestir de Sant Martí del Canigó on es va fer monjo, i hi morí en juliol de l'any 1049.[2]

Núpcies i descendents[modifica | modifica el codi]

Es casà amb Guisla de Pallars, amb la qual va tenir:

Títols i successors[modifica | modifica el codi]

Guifré II de Cerdanya
Naixement: 970 Mort: 1050
Títols
Precedit per:
Oliba I de Cerdanya
"Cabreta"

(pare)
Comte de Cerdanya
(Llista de comtes de Cerdanya)
Comtat de Cerdanya, Comtat de Conflent
(988–1035)
Succeït per:
Ramon I de Cerdanya
(fill)
Precedit per:
Abat Oliba
(germà)
Comte de Berga
(Llista de comtes de Berga)
(1003–1035)
Succeït per:
Bernat I de Berga
(fill)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. (anglès) Carl Erdmann, The Origin of the Idea of Crusade, p.99-100. Traduït de l'alemany a l'anglès per Marshall W. Baldwin i Walter Goffart. Princeton University Press, 1977
  2. (francès) Le retour de Saint Gaudérique, reportage de Laurent Estève et Emmanuel Layani. Terres Catalanes, N°55, mars-mai 2009, pp.78 à 85.