Ermengol I d'Urgell
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle X  Barcelona |
| Mort | 1r setembre 1010 Còrdova |
| Sepultura | Santa Maria de Ripoll |
 Comte d'Urgell | |
| 30 setembre 992 – 1r setembre 1010 ← Borrell II de Barcelona – Ermengol II d'Urgell → | |
| Activitat | |
| Ocupació | aristòcrata |
| Família | |
| Família | Casal d'Urgell |
| Cònjuge | Tedberga de Gavaldà Geriberga/Guisla |
| Fills | Ermengol II d'Urgell, Estefania d'Urgell i Pallars |
| Pares | Borrell II de Barcelona Letgarda de Tolosa |
| Germans | Ramon Borrell, Ermengarda de Barcelona i Riquilda de Barcelona |
 | |
Ermengol I d'Urgell, anomenat Ermengol I el de Còrdova (Barcelona, ca. 973 — Castell Vacar, Espiel, Còrdova, 1 de setembre del 1010) fou comte d'Urgell entre els anys 992 i 1010. Fou el primer del casal d'Urgell.[1]
Biografia[modifica]
Era el segon fill de Borrell II de Barcelona i de Letgarda de Tolosa, va succeir al seu pare al capdavant del comtat urgellenc i va convertir-se en l'iniciador de la dinastia privativa d'Urgell, com a branca menor del casal de Barcelona.
La seva política va ser d'obertura envers Europa, especialment amb Itàlia; Miquel Coll i Alentorn diu que això és una tendència general entre els nobles i prelats catalans a causa del deslligament dels comtes amb el regne franc.[2] Aquest oberturisme el va combinar amb una intensa activitat bèl·lica contra al-Àndalus.
Va ser tingut en bona consideració per l'Església, i va tenir bones relacions amb els clergues locals, especialment amb el bisbe Sal·la, amb qui va negociar i pactar la promoció del nebot d'aquest, Ermengol, a la seu d'Urgell en el marc del conflicte de possessió de terres del bisbat d'Urgell amb el de Ribagorça des de la creació del segon amb seu a Roda d'Isàvena el 957.[3][1] El 998 i el 1001 va realitzar grans viatges a Roma, i va estimular als seus nobles a realitzar-ne altres a Santiago de Compostel·la, Le Puy, Santa Fe de Conques o Monte Gargano.[4] Després de la incursió d'Abd al-Malik a les terres del castell de Montmagastre el 1003, pertanyents al monestir de Sant Pere de Codinet, malgrat el perill que suposava, Ermengol hi feu fundar una canònica.[5]
En el terreny militar, el 1003 va participar en una ràtzia contra els musulmans de Lleida, però va ser capturat en una incursió a la població d'Albesa el 1004. El 1010 va unir-se a una expedició a Còrdova organitzada pel seu germà Ramon Borrell, on Ermengol va morir als trenta-set anys durant la batalla d'Aqbat al-Bakr, que va resultar en victòria per al bàndol cristià.[4][1][6]
Mort el comte a Còrdova, Ermengol II, que només tenia un any, rep el comtat d'Urgell. El seu oncle, Ramon Berenguer I, va fer-se càrrec de la seva tutoria entre 1010 i 1017.[7] Com a curiositat, en el testament d'Ermengol I hi ha una de les primeres referències a la possessió d'un joc d'escacs a Europa.[4][8][9]
Família[modifica]
Orígens familiars[modifica]
| 16. Sunifred I | ||||||||||||||||
| 8. Guifré el Pilós | ||||||||||||||||
| 17. Ermessenda | ||||||||||||||||
| 4. Sunyer I de Barcelona | ||||||||||||||||
| 9. Guinidilda d'Empúries | ||||||||||||||||
| 2. Borrell II de Barcelona | ||||||||||||||||
| 20. Odó I de Tolosa | ||||||||||||||||
| 10. Ermengol de Roergue | ||||||||||||||||
| 21. Garsenda d'Albí | ||||||||||||||||
| 5. Riquilda de Tolosa | ||||||||||||||||
| 11. Adelaida | ||||||||||||||||
| 1. Ermengol I d'Urgell | ||||||||||||||||
| 24. Odó I de Tolosa (=20) | ||||||||||||||||
| 12. Ramon II de Tolosa | ||||||||||||||||
| 25. Garsenda d'Albí (=21) | ||||||||||||||||
| 6. Ramon III de Tolosa | ||||||||||||||||
| 26. Guifré el Pilós (=8) | ||||||||||||||||
| 13. Guinidilda de Barcelona | ||||||||||||||||
| 27. Guinidilda d'Empúries (=9) | ||||||||||||||||
| 3. Letgarda de Tolosa | ||||||||||||||||
| 7. Garsinda de Roergue | ||||||||||||||||
Matrimoni[modifica]
Va casar-se en primeres núpcies, l'any 1000 amb Tedberga de Gavaldà, amb qui tingueren dos fills:
- Estefania d'Urgell, casada amb Guillem II de Pallars Sobirà.
Amb la mort de Tedberga de Gavaldà l'any 1003,[10] Ermengol es casa en segones núpcies amb Geriberga o Guisla, de la qual es desconeix el seu origen. Alguns han identificat ambdues dones amb una sola esposa.[11]
Títols i successors[modifica]
Ermengol I d'Urgell Naixement: c.973 Mort: Còrdova 1010
| ||
| Títols | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Borrell II de Barcelona (pare) |
Comte d'Urgell (Llista de comtes d'Urgell) (992–1010) |
Succeït per: Ermengol II d'Urgell (fill) |
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Ermengol I d'Urgell». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Coll i Alentorn, 1992, p. 35.
- ↑ Boix i Pociello, 1998, p. 23-24.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Mestre i Campi, 1998, p. 395.
- ↑ Vilalta, 2010, p. 137.
- ↑ Archivo de la Corona de Aragón. Colección de documentos inéditos del Archivo de la Corona de Aragón: Historia de los condes de Urgel. Tomos 9 y 10. En el Establecimiento Litográfico y Tipográfico de José Eusebio Monfort, 1853, p. 310–.
- ↑ Fité i Llevot i González i Montardit, 2010, p. 45.
- ↑ Historia del ajedrez español. Los Testamentos del Conde Ermengol de Urgell (1010) y su cuñada, Ermessenda de Carcassone (1058).
- ↑ José Luis Ortigosa Martín. La cuestión catalana I. Vision Libros, 25 setembre 2017, p. 124–. ISBN 978-84-15965-49-7.
- ↑ «Tedberga». Gran Enciclopèdia Catalana. enciclopedia.cat. [Consulta: 11 novembre 2014].
- ↑ Costa i Paretas, 1991, p. 456.
Bibliografia[modifica]
- Boix i Pociello, Jordi. De Roda a Lleida: la fi d'un somni heroic. Vielha: Institut d'Estudis del Baix Cinca, 1998.
- Coll i Alentorn, Miquel. Història. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1992.
- Costa i Paretas, Maria-Mercè «Les genealogies comtals catalanes». Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, Volum 23: Symposium Internacional sobre els orígens de Catalunya (Segles VIII-IX): I, 1991, pàg. 447-462.
- Fité i Llevot, Francesc; González i Montardit, Eduard. Arnau Mir de Tost. Un senyor de frontera al segle XI. Lleida: Edicions de la Universitat de Lleida, 2010.
- Mestre i Campi, Jesús (Dir.). Diccionari d'Història de Catalunya. Barcelona: Edicions 62, 1998, p. 395, entrada: «Ermengol I d'Urgell». ISBN 84-297-3521-6.
- Vilalta, Enric. A la marca extrema, en terra de solitud. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2010.