Jacob Jordaens

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Els quatre evangelistes, cap a 1620, Museu del Louvre de París

Jacob Jordaens (Anvers, 19 de maig de 1593 - 18 d'octubre de 1678) fou un pintor barroc flamenc. És l'últim gran mestre de l'època als Països Baixos, després de la mort de Rubens (1640) i Van Dyck (1641).

Vida i obra[modifica | modifica el codi]

Va néixer a Anvers i cap a 1615 va ingressar en el gremi de pintors de la mencionada ciutat. El 1621 ja tenia el seu propi taller i era director del gremi. El seu talent va atreure l'atenció de Rubens, que el va emprar com a ajudant i va exercir una forta influència sobre la seva pintura. Cap a 1633-38, Jordaens va participar en sèries pictòriques de Rubens com la de la Torre de la Parada de Madrid, de la qual subsisteixen alguns quadres al Museu del Prado: Cadmo i Minerva, Bodas de Tetis i Peleo Tres músics i La Caída de los Titanes.

Encara que Jordaens no va arribar a desenvolupar un estil tan refinat com el de Rubens, se'l considera un dels pintors més destacats del barroc del nord d'Europa.

Ajudat pels seus deixebles, va pintar obres decoratives de gran format la temàtica de les quals es va centrar en festes, grans banquets i alegres escenes de gènere, així com d'altres de tema religiós, com demostra el de La Sagrada Família amb un àngel (~1618-1628 Museu Thyssen-Bornemisza, Madrid). Tanmateix, el seu naturalisme més rústic no va semblar apropiat per a les decoracions cortesanes més refinades, i en conseqüència a penes va captar algun encàrrec d'aquest tipus a Anglaterra i França.

La seva paleta és brillant i sensual, amb un predomini de blancs molt lluminosos i profunds tons vermellosos. Va aconseguir gran fama i va rebre molts encàrrecs, els més importants després de la mort de Rubens en 1640, en tenir menys competència.

Al Museu del Prado de Madrid es conserven diverses obres d'aquest artista entre les quals destaquen La família de Jordaens a un jardí (1621-1622) i La Pietat (~1650-1660). Altres obres rellevants són Pan tocant la flauta (Bilbao, Museu de Belles Arts) i Artemísia (Madrid, Palau de Liria). A la Biblioteca Museu Víctor Balaguer es conserva l'obra Al·legoria de la Pau, gràcies a una donació de Ramon Estruch el 1884.[1] No va ser fins al 2010 que després d'un exhaustiu estudi amb col·laboració amb especialistes del Museu del Prado, el Centre Rubenianum de Bèlgica, el Museu de Belles Arts de Brussel·les, Anvers i Viena i l'Institut de Recerca de la Haia que van confirmar que la tela no era de Jordaens sinó que sortia de l'òrbita de Rubens.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Rosich, Mireia. «Les vides d'un quadre. Històries en obert». Diari de Vilanova, 21 d'abril de 2011 [Consulta: 28 setembre 2011].
  2. Castillo, David. «Rubens o Jordaens». El Punt Avui, 23/06/2011 [Consulta: 10 gener 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jacob Jordaens