Domenico Zampieri

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Mort de Sant Pere màrtir. Pinacoteca Nacional de Bolonya.

Domenico Zampieri, també conegut com a Domenichino (Bolonya, 21 d'octubre de 1581 - Nàpols, 15 d'abril de 1641), va ser un prominent pintor italià barroc de l'Escola Bolonyesa.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Nascut a Bolonya, fill d'un sabater, va ser en els seus inicis aprenent de Denys Calvaert. Aviat el deixaria per treballar a l'Accademia degli Incamminati d'Agostino i Annibale Carracci. Al traslladar-se a Roma el 1601, es va convertir en un dels aprenents més talentosos del cercle d'Annibale Carracci i va treballar al costat de grans contemporanis com Albani i Guido Reni, i també juntament amb rivals com Lanfranco. Degut a la seva alçada, va rebre el sobrenom de Domenichinopetit diumenge»).

El mural de La dama i el unicorn en la sèrie de frescs d'Annibale Carracci titulada Els amors dels déus (Palau Farnese de Roma) s'atribueix a Domenichino. També al Palau Farnese va pintar tres paisatges mitològics, a la Loggia del Giardino (Galeria del Jardí).

Amb el suport de Monsenyor Giovanni Battista Agguchi, el maggiordomo del cardenal Aldobrandini i més tard Gregori XV, i el germà de Giovanni, el cardenal Girolamo Agguchi, Domenichino va obtenir l'encàrrec per a la Capella dei Santissimi Fondatori a la basílica medieval de Grottaferrata (1608-10) a uns quilòmetres als afores de Roma, i on l'abat titular era Odoard Farnese. També li van encarregar frescos per l'església de Sant Onofrio. Albani procurar que participés en la decoració del Palau Mattei (1606-07) i Villa Odescalchi a Bassano di Sutri (avui Bassano Romà).

Reni va treballar amb ell en frescos de l'Oratori di Sant Andrea i a Sant Gregori el Gran. Treballant en La flagel·lació de Sant Andreu (un fresc a l'església de Sant Gregori el Gran), es va dir que l'artista havia treballat amb tanta passió, usant paraules i accions amenaçadores, i que Annibale Carracci, sorprenent, va exclamar amb alegria : «Avui, estimat Domenichino, tu em ensenyes a mi».

Després de la mort d'Annibale el 1609, l'escena artística romana estava dominada pels deixebles del mestre. Els següents encàrrecs per Domenichino van ser escenes al fresc de la vida de Santa Cecília per a la Capella Polet de Sant Lluís dels Francesos (1613-1614). Domenichino va pintar al fresc a Santa Maria degli Angeli e dei Martiri, San Pietro in Vincoli, San Silvestro al Quirinale, San Carlo ai Catinari, Santa Maria en Trastevere, San Andrea della Valle i Santa Maria della Vittoria a Roma, així com en la Villa Aldobrandini de Frascati.

Els seus treballs a San Andrea no van tenir l'èxit esperat, i Domenichino va veure decaure la seva estimació. Va optar per traslladar-se a Nàpols, on va seguir treballant i va morir.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Domenico Zampieri Modifica l'enllaç a Wikidata