Sant Joan apòstol

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Imatge de l'apòstol Joan, de Hans Memling (s.XV)
Imatge de l'apòstol Joan, de Hans Memling (s.XV)

Segons el Nou Testament, Joan (en arameu Yohanan bar Zibhdi i en grec Ιωάννης Iohannes) conegut com l'Apòstol Sant Joan (Galilea, v6/9 dC - Efes, Capadòcia, 101/103 dC) fou el més jove dels Dotze Apòstols de Jesús de Natzaret. Sovint se l'ha identificat amb Sant Joan Evangelista, però no està demostrat.

Era fill de Zebedeu i Salomé, i germà petit del també apòstol Jaume. Jesús els anomenava boanergués (que significa fills del tro).

Segons el Nou Testament, Joan era el deixeble més estimat per Jesús i va seure a la seva dreta durant el Sant Sopar. També va acompanyar la Verge Maria durant la crucifixió del seu fill i fou, juntament amb Pere el primer deixeble a anar al sepulcre de Crist, després de l'anunci de la resurrecció.

Va predicar per Samaria amb Sant Pere, i després anà fins a l'Àsia menor. Sant Pau el menciona com «un dels pilars de l'Església».

Segons Sant Ireneu de Lió (deixeble de Sant Policarp), després del martiri de Pere i Pau, es va establir a Efes. A partir d'aquí hi haurien dues versions de la seva vida, tot i que l'Església Catòlica n'accepta la segona:

  1. Màrtir. Fou empresonat i traslladat a Roma, on l'emperador romà Domicià el va fer cremar viu en oli bullent.
  1. Escriptor. Després d'estar pres a Roma, fou portat a l'exili arran de la mort de Domicià (96 dC) a l'illa de Patmos (Mar Egea). Allí, segons la tradició, escrigué l'Apocalipsi i fou mestre de Sant Policarp. Uns anys més tard, se li permeté retornar a Efes, on va escriure algunes cartes i on, finalment, va morir.

La seva festa se celebra el 27 de desembre.