Colosseu
De Viquipèdia
| Colosseu | |
 Fotografia nocturna del Colosseu |
|
| Documentació | |
|---|---|
| Tipus | Amfiteatre |
| Arquitecte | Desconegut |
| Començament | 70 - 72 |
| Acabament | 80 |
| Localització | Vall del Colosseu, Roma |
| Estil | romà imperial |
| Materials utilitzats | morter cobert de maó i recobert de marbre |
| Sistema constructiu | Arquitravat i voltat |
| Vistes | |
| Alçat | secció |
 |
|
| Planta | 187 x 155 m |
 525 m (perímetre) |
|
El Colosseu, Coliseu (en llatí Colosseum, en italià Colosseo), va ser el gran amfiteatre de Roma. Conegut originalment com l'Amfiteatre Flavi (Amphitheatrum Flavium), passà a ser anomenada Colosseum per l'existència d'una gran estàtua, el Coloso de Neró, que estava ubicada al seu costat, estàtua que posteriorment va ser modificada i no ha arribat als nostres dies.
En l'antiguitat posseïa un aforament per a 50.000 espectadors, amb vuitanta files de grades. Els que estaven prop de la sorra eren l'Emperador i els senadors, i a mesura que es pujava se situaven els estrats inferiors de la societat. Al Colosseu tenien lloc combats entre gladiadors, baralles d'animals i altres espectacles. Es va construir just a l'est del Fòrum Romà, i va ser el més gran mai construït l'Imperi Romà. Es va completar l'any 80 sota el govern de l'emperador Titus, i va ser modificat durant el regnat de Domicià.[1]
El Colosseu es va usar durant gairebé 500 anys, celebrant els últims jocs de la història en el segle VI, bastant més tard de la tradicional data de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident fixada l'any 476. Així com les baralles de gladiadors, molts altres espectacles públics tenien lloc aquí, com a naumàquia, caça d'animals, execucions, recreacions de famoses batalles, i obres de teatre basades en la mitologia clàssica. L'edifici va deixar de ser usat per a aquests propòsits en l'alta edat mitjana. Més tard, va ser reutilitzat com a refugi, fàbrica, seu d'una ordre religiosa, fortalesa i pedrera. De les seves ruïnes es va extreure abundant material per a la construcció d'altres edificis, fins que va ser convertit en santuari cristià, en honor als presoners martiritzats durant els primers anys del cristianisme. Aquesta mesura va contribuir a aturar l'espoli i ha fet possible la seva conservació.
Encara que l'estructura està seriosament danyada a causa dels terratrèmols i els picapedrers, el Colosseu sempre ha estat vist com una icona de la Roma Imperial i és un dels exemples més ben conservats de l'arquitectura romana. És una de les atraccions turístiques més populars de la moderna Roma i encara està molt lligat a l'Església Catòlica Romana, per la qual cosa el Papa encapçala el viacrucis fins l'amfiteatre cada Divendres Sant.
El 7 de juliol de 2007, va ser reconeguda com una de les Noves Set Meravelles del Món Modern.
Taula de continguts |
[edita] Història
Antiga
La construcció començà entre l'any 70 dC i el 72dC i finalitzà el 80 dC, durant el regnat de l'emperador Titus. El lloc escollit era una àrea plana enmig d'una vall baixa entre els turons del Celi, Esquilí i Palatí. Durant el 2n segle dC aquesta zona estava densament poblada però fou devastada pel Gran Foc de Roma el 64 dC, després del qual Nero va embargar molta superfície per a sumar-lo al seu domini personal. Construí l'immens palau del Domus Aurea, davant del qual es creà un llac artificial envoltat per pavellons, jardins i pòrtics. L'aqüeducte Aqua Claudia existent s'estenia com a aigua de subministrament a tota l'àrea i el Colós de bronze gegantí de Nero s'establia a prop de l'entrada al Domus Aurea.
Per a construir el Colosseu es va demolir gran part del palau i el llac es va omplir de terra. Al voltant s'hi van construir les escoles de gladiadors i altres edificis de suport. Segons una inscripció reconstruïda trobada al lloc, "l'emperador Vespasià dedicava la porció que li tocava del botí a construir aquest amfiteatre nou". Creuen que això es refereix a la immensa quantitat de tresor que els romans van aconseguir en la victòria en la Gran Revolta jueva el 70dC. El Colosseu es pot així interpretar com un gran monument triomfal construït en la tradició romana de celebrar grans victòries. El fet que Vespasià decidís utilitzar aquests terrenys també es pot interpretar com un gest populista de tornar al poble allò que Nerò s'havia apropiat. A diferència d'altres amfiteatres, situats als afores de la ciutat, aquest és erigit al cor de la ciutat de Roma.
Quan Vespasià va morir el 79dC, el Colosseum s'havia completat fins al tercer pis. El nivell superior es va acabar i l'edifici fou inaugurat pel seu fill, Titus, l'any 79dC. Dio Cassius explica que més de 9,000 animals salvatges es van matar durant els jocs inaugurals de l'amfiteatre. L'edifici fou remodelat pel fill més jove del Vespasià, l'Emperador Domicià que succeí al seu germà gran i va construïr l'hipogeu, una sèrie de túnels subterranis utilitzats per allotjar animals i esclaus. També afegia una galeria a la part superior del Colosseum per augmentar el seu aforament.
El 217dC, el Colosseum quedà molt malmès per un foc (provocat per un llamp, segons Dio Cassius) que destruïa els nivells superiors de fusta de l'interior de l'amfiteatre. Aquesta part fou reconstruïda amb pedra cap a l'any 223 i la totalitat de l'amfiteatre quedà reparat aproximadament el 240dC. Posteriorment va sofrir altres reparacions, una de les quals fou possiblement per arreglar els danys provocats per un terratrèmol el 443dC.
L'últim combat de gladiadors celebrat al Colosseu va ser l'any 438. L'última baralla d'animals, l'any 523. També es va utilitzar per realitzar naumàquies o combats navals, per a la qual cosa s'inundava la part central.
Totes les ciutats importants de l'imperi van seguir l'exemple de Roma. D'acord amb les dades d'un document del segle IV, el Colosseu tenia un aforament de 87.000 espectadors. Actualment es calcula que només n'hi podien haver 50.000 d'asseguts. Els amfiteatres de Pozzuoli, Càpua, Verona i Tarragona tenien aproximadament la mateixa capacitat.
[edita] Comentari
Aquest edifici es basa en una construcció arquitravada i voltada als tres primers pisos que el conformen. S'hi pot apreciar la utilització de l'arquitectura típica dels romans, amb arcs de mig punt sobre uns pilars gruixuts que també sostenen columnes adossades de tipus decoratiu. Els pilars aguanten els arquitraus, els frisos i les cornises que fixen el límit de cadascun dels tres primers pisos. A l'interior de l'edifici hi ha el gran tresor del Colosseu: la graderia (o càvea) no aprofita els desnivells del terreny, sinó que s'aixeca sobre moltes voltes superposades, recolzades damunt de pilastres de travertí. El cor de l'edifici, gràcies a això, és ple de quilòmetres de passadissos amb voltes i d'escales; una obra pensada per a garantir el moviment fluid de molta gent. En la seva configuració s'hi va usar la volta de canó i la més complexa volta d'aresta.
La façana s'erigeix sobre un estilòbat damunt el qual s'aixequen quatre pisos. El primer pis, de 80 arcades, és d'ordre dòric toscà i en reflecteix robustesa i virilitat; el segon pis és d'ordre jònic i es compon de base, fust més esvelt que el dòric i un capitell de volutes; el tercer pis és d'ordre compost, amb el capitell amb fulles d'acant. El quart pis i el darrer, presenta un àtic massís, decorat amb lesenes d'estil corinti. Aquest nivell feia diverses funcions: augmentava la cabuda, proporcionava més obra a l'interior i millorava l'efecte visual. En aquest pis hi havia 240 pals de fusta que servien per aguantar les astes a les quals es fixava un tendal immens. A l'interior, als intercolumnis del segon i tercer pis, hi havia estàtues; als passadissos de la graderia, relleus de marbre i d'estuc. La graderia envolta l'arena i sota aquesta hi ha un subsòl per agilitzar l'espectacle. Així, les feres eren conduïdes a l'arena amb ascensor i també hi havia passadissos i escales i una estudiada distribució d'habitacions i cambres; a més, s'hi va instal·lar un sistema de conducció d'aigua per transformar l'arena en una gran piscina per a les naumàquies. Les grades es diferenciaven en graus, diversos pisos reservats a cada classes social: Al podium hi seien els senadors, magistrats, sacerdots i vestals. Als extrems hi havia dues llotges: la tribuna imperial, i el reservat al magistrat que a vegades presidia els Jocs. El maenianum primum, pels aristòcrates que no pertanyien al senat. El maenianum secundum, dividit en el imum per als ciutadans rics i el summum, per als pobres. El maenianum summum in ligneis, fet de fusta, sense seients probablement, per a les dones pobres.
[edita] Interpretació
El Colosseu va ser un regal de l'emperador Vespasià al poble. Tenia el caràcter públic i d'edifici civil on s'oferien espectacles gratuïts de lluita entre gladiadors i feres salvatges, s'escenificaven batalles mitològiques i es feien simulacres de batalles navals. Eren espectacles diürns a l'aire lliure. Cada espectador ocupava l'espai segons la seva categoria dins la societat romana. Els seients inferiors eren per l'emperador i els senadors. Els pitjors llocs, a dalt de tot, estaven reservats pels esclaus, els estrangers i les dones. Els vuitanta accessos que posseeix la graderia a la planta baixa donaven pas al públic als diversos sectors i garantien una gran rapidesa en l'allotjament i la sortida dels espectadors.
El Colosseu simbolitza i glorifica l'emperador Vespasià. Fou creat per donar-ne una imatge benefactora i amb una clara intenció propagandística. Com a amfiteatre, tenia la funció d'albergar espectacles de caràcter més popular (lluites amb homes i feres i naomàquia).
Era recobert d'un velamen per protegir els espectadors del Sol. Es va inaugurar sota el regnat de Titus i el nom de Colosseu fa referència al fet que es va construir a prop d'una estàtua colossal de Neró. El Colosseu és probablement l'edifici més gran de l'antiguitat. Actualment es conserva sense la meitat de la façana. Encara avui està molt lligat a l'Església Catòlica Romana, degut als màrtirs que hi van morir. El Papa hi encapçala un viacrucis fins l'amfiteatre cada Divendres Sant.
El Colosseu es va utilitzar durant quasi 500 anys, el segle VI es van fer els últims Jocs. A més de lluites de gladiadors i naomàquia, també hi tenien lloc caceres d'animals, execucions, en l'Edat Mitjana també s'utilitzà de refugi, fàbrica, seu d'orde religiosa, fortalesa, cantera i santuari cristià. La part superior del Colosseu era de fusta i va ser reconstruïda amb pedra cap a l'any 223. L' últim combat de gladiadors celebrat va ser l'any 438. L' última baralla d' animals, l'any 523. Durant el Renaixement els papes el van utilitzar de pedrera per fer les seves construccions i actualment es troba força malmès, ja que hi falta la meitat de la façana.
[edita] El nom
El nom llatí original del Colosseu era Amphitheatrum Flavium (Amfiteatre Flavi) per haver estat construït en el regnat dels emperadors de la dinastia Flavi, després del regnat de l'Emperador Neró.[2]. Curiosament, aquest nom no era exclusiu del Colosseu, ja que Vespasià i Titus, constructors del Colosseu, també van construïr un amfiteatre que porta el mateix nom al municipi de Puteoli (nom modern Pozzuoli). La denominació Amfiteatre Flavi encara és utilitzada actualment, però l'estructura és més coneguda popularment com el Colosseu. En l'antiguitat, també és possible que els romans es referissin al Colosseu pel nom no oficial Amphitheatrum Caesareum tot i que aquest nom podria haver estat estrictament poètic. [3]
El nom amb què és conegut actualment, Colosseu, es va començar a divulgar a partir del segle VIII i es creu que és degut a una gran estàtua de l'emperador Neró que hi havia al costat de l'edifici, anomenada popularment el Colós (Colossus). L'estatua possiblement fou enderrocada per a reciclar el seu bronze, només la seva base sobreviu, situada entre l'amfiteatre i el Temple de Venus i Roma.
L'originari nom llatí de Colosseum va anar derivant, a l'edat mitjana, cap a Coliseum, mot que ha donat el català Coliseu (i, per exemple, el francès Colisée i el castellà Coliseo), que passà a tenir més acceptació que el de Amfiteatre Flavi Per la seva àmplia capacitat, s'anomenen també coliseus els grans teatres i, en general, qualsevol altre edifici notable destinat a la celebració d'espectacles.
[edita] Referències
- ↑ Roth, Leland M.. Understanding Architecture: Its Elements, History and Meaning, First. Boulder, CO: Westview Press, 1993. ISBN 0-06-430158-3.
- ↑ Willy Logan. «The Flavian Dynasty». [Consulta: 2007-09-25].
- ↑ «The Colosseum - History 1». [Consulta: 2008-01-26].
[edita] Enllaços externs
- ColosseumWeb Pàgina oficial del Colosseu.
- Colosseu de Roma. (castellà)
- Pàgina de turisme sobre el Colosseu. (castellà)
- El Colosseu de Roma. Informació i vídeo. (castellà)
- The Roman Colosseum Vídeos d'alta qualitat i guies en MP3.
- Imatges del Colosseu a flickr
- Colosseu de Roma. Galeria de fotos.
