Qumran

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Qumran.
Coves de Qumran.

Qumran (en hebreu קומראן, en àrab قمران) és una vall situada al desert de Judea, a les costes occidentals de la mar Morta, a prop de l'assentament jueu del quibuts de Kàlia. Durant el regnat del rei Joan Hircà I, entre el 134 i 104 aC, va patir diverses etapes d'ocupació fins que els romans van fer caure Jerusalem i van destruir l'assentament dels essenis al 68 dC. L'emplaçament és conegut perquè l'any 1947, a onze coves situades aproximadament a un quilòmetre de distància, s'hi van descobrir els Manuscrits de la mar Morta, que són nou-cents rotlles[1] que contenen parts de l'Antic Testament, salms, comentaris i altres escriptures i estan escrits en hebreu, arameu i grec. És possible que fugint de la guerra, algunes sectes jueves, probablement essenis[2] tot i que hi ha moltes teories,[3] guardessin aquests rotlles dins les coves del mar Mort.

Localització[modifica | modifica el codi]

Localització de Qumran a la regió occidental de la Mar Morta.

Les ruïnes estan situades a Cisjordània, en una terrassa a dos kilòmetres de la mar Morta i a 13 quilòmetres al sud de Jericó, prop de l'assentament jueu del quibuts de Kàlia i a 375 metres sota el nivell del mar Mediterrani. Tota la regió es desèrtica i molt poc poblada.

Història[modifica | modifica el codi]

La construcció original, del segle VIII aC, era una petita fortalesa, amb habitacions a l'interior i una cisterna circular. Va estar abandonada diversos segles fins que hi va arribar una comunitat al 135 aC, que hi va afegir dos cisternes rectangulars, una xarxa de séquies i dos forns per treballar la terrissa. Cap a l'any 100 aC la construcció es va ampliar notablement. Es va construir un sistema més complex d'abastiment d'aigua alimentat per un corrent estacional proper, que a través de canals conduïa l'aigua a grans cisternes.

S'hi han trobat mil dues-centes tombes, cobertes de pedra o alineades en sentit nort-sur, al contrari de la costum jueva. Tot i que la major part dels enterraments són d'homes, segons l'arqueòleg Ronald de Vaux, també n'hi ha de dones i alguns de nens, tot i que hi ha controvèrsies en aquest aspecte. S'han trobat una dotzena de tombes jueves similars a el-Ghuweir, 15 km al sur de Qumran, on hi ha unes ruïnes més petites, del segle I aC.

L'antiga fortalesa va ser abandonada possiblement després d'un terratrèmol el 31 aC, i es va tornar a ocupar a partir del 4 aC, quan es van reconstruir totes les instal·lacions. S'han trobat una gran quantitat de peces de ceràmica idèntiques a les de la primera cova, així com una gerra idèntica a la que s'utilitzava per guardar els manuscrits, i tres llargues taules cobertes de guix i recipients per la tinta que serveixen per datar aquesta època final de la ocupació de l'espai i indiquen que al primer pis hi havia un lloc destinat a escriure o copiar manuscrits com els que s'han trobat a les coves.

La construcció va ser destruïda per els romans el 68 dC, que després, durant poc temps, hi van mantenir un lloc militar.

Interpretacions[modifica | modifica el codi]

Sobre la interpretació de les restes de Qumran hi ha un debat obert.[4] Robert Donceel i Pauline Donceel fan de Qumran un poble rústic,[5] Norman Golb considera que Qumran era una fortalesa,[6] de Crown i de Cansdale[7] hi veuen un centre d'aduanes a la Mar Morta, de Stegemann[8] fa de Qumran una editorial, Patrich[9] el transforma en una fàbrica de perfums, Yzhak Magen i Yuval Peleg[10] el converteixen en una fàbrica de ceràmica, i Yizhar Hirschfeld[11] hi veu una granja especialitzada en la producció de mel de dàtils i bàlsams.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. García Martínez, Florentino. Qumrán en el siglo XX. Cambios y perspectivas después de 50 años de estudios. Meah: Sección Hebreo, 55, 2006, p. 309-334 [Consulta: 12 agost 2013]. 
  2. A. Piñero-D. Fernández Galiano. Los manuscritos del Mar Muerto y la comunidad esenia de Khirbet Qumrán. Ediciones El Almendro, 1994. 
  3. Díaz Ródenas, Juan Miguel. «¿Hay algo nuevo sobre Qumrán?». Facultat de Teologia de València, 25 gener 2013 [Consulta: 12 agost 2013].
  4. García Martínez, Florentino. Qumran en el siglo XXI. Cambios y perspectivas después de 50 años de estudios. MEAH, Sección Hebreo 55, 2006, p. 318 [Consulta: 13 agost 2013]. 
  5. Donceel-Voute, R i P. The Archaeology of Khirbet Qumran. Wise et al., 1994, p. 1-38. 
  6. Golb, Norman. The Search for the Secret of Qumran. New York: Scribner, 1995. 
  7. Crown, Casdale, C., A. D. Qumran: Was It an Essene Settlement?. BAR 20/5, 1994, p. 25-35,73-78. 
  8. Stegemann, H. Die Essener, Qumran, Johannes der Täufer und Jesus: Ein Sachbuch. Freiburg-Basel-Wien: Herder, Spektrum 4249, 1993. 
  9. Patrick, J. Khirbet Qumran in Light of New Archaeological Explorations in the Qumran Caves. Wise et al., 1994, p. 73-96. 
  10. Magen, Peleg. Back to Qumran: Ten Years of Excavation and Research, 1993-2004. Humber, Zangenberg: Galor, 2006, p. 55-113. 
  11. Hirschfeld, Y. Qumran in Context: Reassessin the Archaeological Evdence. Peabody: Handrickson, 2004. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Qumran Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 31° 44′ 27″ N, 35° 27′ 31″ E / 31.74083°N,35.45861°E / 31.74083; 35.45861