Pel·la (Palestina)
De Viquipèdia
Pel·la (llati i grec Pella) fou una ciutat de Palestina, una de les ciutats de la Decàpolis a Perea, la ciutat mes al nord de les deu d'aquest districte, i al nord-est del riu Jordà, a uns 12 km al sud de Beit She'an (Baysan). Plini el Vell diu que tenia moltes fonts minerals.
Fou un estat cananeu vassall d'Egipte i el seu nom llavors era Bikhil. El rei Ayyab hi és esmentat al segle XV aC i Mutbaal ben Labayu de Sequem a la meitat del segle XIV aC; a la meitat del segle XIII aC apareix sota el govern d'un personatge esmentat com Apiru-Anu.
Esteve Bizantí diu que antigament es va dir Butis i Pel·la fou el seu nom grec; una colònia macedònia s'hi va establir vers el 310 aC, i la va batejar Pel·la (Pella) en record de la ciutat macedònia del mateix nom ja sota Seleuc I Nicàtor.
Antíoc III el Gran la va ocupar; més tard va formar una de les ciutats gregues de la Decàpolis (110 aC) però Alexandre Janeu la va destruir (vers 85 aC) perquè els seus habitants no acceptaven la religió jueva; anys després fou restaurada per Gneu Pompeu (63 aC) i fou incorporada a la Decàpolis. L'any 70, quant Jerusalem fou destruïda, els cristians de la ciutat es van refugiar a Pel·la. Després fou part de la província romana de la Palestina Secunda; vers el segle III fou seu d'un bisbe.
El gener del 633 va ser escenari d'una gran batalla entre bizantins i àrabs en que els bizantins van trencar els dics de Baysan i van inundar la zona, però els àrabs van aconseguir passar i van ocupar la ciutat que va passar llavors al califat dins la província d'al-Urdunn (Jordània), i va portar el nom de Fahl i Fihl.
Al segle IX la meitat de la població era encara d'origen grec. Al segle X es va despoblar.
El nom que portava al segle XIX, Al-Budshe, derivaria del seu nom tradicional. Actualment es diu Hirbat-Fahil.
