Gagaúsia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Gagauz Yeri
Găgăuzia
Bandera de Gagaúsia
Informació
Capital: Comrat
Població

 - Total
 - Densitat de població


169.000 h. (2005)
84 hab/km²

Superfície 1.832 km²
Governador Georgi Tabunşcik
Idiomes oficials Gagaús, moldau (romanès), rus
Himne Gagauziya Milli Marşı
Mapa de Gagaúsia a Moldàvia

Gagaúsia (en gagaús Gagauz Yeri, en romanès Găgăuzia) és una regió autònoma de la República de Moldàvia. La capital és Comrat, amb 23.000 habitants. Els gagaüsos són una ètnia turcòfona i de religió cristiana ortodoxa.

Orografia[modifica | modifica el codi]

El territori forma part de les planures estepàries de la Bucovina o Budjak, al sud de Moldàvia, situat entre els estuaris del Dnièster i del Danubi-Prut. És travessat per nombrosos rius, com el Botna, Jalpug, Prut i Kogilnik. El principal llac és el Prutul de Jos, amb 1.700 hectàrees a Valkaneş, una de les principals reserves naturals (6 km²).

Població[modifica | modifica el codi]

Segons dades del 1996, la població del territori eren 137.500 (78,7 %) gagaüsos, 11.800 (5,0 %) russos, 8.300 (5,4 %) moldaus, 7.800 (5,5 %) búlgars, 7.800 (4,0 %) ucraïnesos i 2.000 (1,3 %) gitanos.

Divisió administrativa[modifica | modifica el codi]

Gagaúsia consisteix d'1 municipalitat, 2 ciutats, i 23 comunes, que contenen 32 localitats.[1]

Economia[modifica | modifica el codi]

Els gagaüsos es dediquen principalment a l'agricultura (hi ha 148 hectàrees arables), a la ramaderia de pastures, a la viticultura, i els de la costa, a la pesca. A causa de llur bon veïnatge amb els búlgars, han adoptat bona part del seu mode de vida, de llurs costums i de llur activitat domèstica. Segons dades soviètiques, els trets més sobresortints dels gagaüsos són llur aplicació en el treball, llur hospitalitat, bon humor i acceptació del destí. El 1999 la producció de cereals i llegums arribaria a les 120.000 tones, però pel que fa al raïm, que és de bona qualitat, té força demanda per a les especialitats Chardonnay, Merlot, Cabernet-Sauvignion i altres (al país hi ha 12.000 hectàrees de vinyes). Per altra banda, hi ha unes 200 companyies de negocis, de les quals només 28 són empreses industrials. El 1997 hi havia llistades 122 empreses actives; d'elles, 12 grans vitícoles (com Vina Comrata SA i Chirsovo SA, que produeix cava) que processaven 400.000 tones de raïm per estació, tres molins de grans, tres de llavor, una planta processadora de tabac a Çadîr i una manufactura de catifes a Çadîr (200.000 metres quadrats l'any). Segons dades del 1993, el 90 % de les empreses del país són privades, i l'agricultura contribueix am 70 % del PIB.

Política[modifica | modifica el codi]

Mai no han gaudit de cap mena d'autonomia fins que el 1990 fou proclamada la República Gagaüsa, que no fou reconeguda per les autoritats moldaves. Finalment, el 23 de desembre del 1994 el parlament moldau va aprovar la Llei d'Estatut Especial de Gagaúsia, que entrà en vigor l'u de gener del 1995. Aquesta llei preveu la preservació de la identitat, cultura i llengua nacionals, i assegurar la seva independència política i econòmica. L'article 1 reconeix l'autodeterminació interna de Gagauz Yeri com a part de la República de Moldàvia, i reconeix el dret de promoure la seva pròpia política econòmica. El territori gagaús consistirà en totes aquelles localitats on els gagaüsos siguin més del 50% de la població.

Pel que fa al poder legislatiu, resta en mans del Halk Toplusu (Assemblea Popular) de 35 membres, que té competències en educació, cultura, desenvolupament local, pressupost i impostos, seguretat social i administració territorial. També té dret d'apel·lació a la Cort Constitucional de la República de Moldàvia en cas de conflictes jurisdiccionals. Tot i així, en cas de desacord entre Comrat i Chişinău, el Halk Toplusu té l'última paraula.

Les lleis aprovades pel Halk Toplusu són signades pel Bascan (president), escollit per sufragi universal, i a qui només se li exigeix que parli fluidament gagaús. El Bakannik Komiteti (Comité Executiu) té el poder executiu, i és nomenat pel per l'assemblea a proposta del governador. Tenen dret a presentar iniciatives en regulació de propietat, determinació d'estructures i prioritats polítiques nacionals, desenvolupament tècnic, científic, econòmic i cultural, assegurar la igualtat de drets dels ciutadans, explotació de recursos naturals i protecció mediambiental.

Pel que fa a la llengua, el Decret de 30 de juliol del 1957 permetia que fos escrit i ensenyat a les escoles elementals, en alfabet ciríl·lic amb lletres addicionals. Se n'han creat llibres de text. Des del 1990, però, el 78% dels infants gagaüsos estan escolaritzats, i des del 1991 compten amb una universitat a Comrat, on hi ha 1.500 estudiants.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «www.cis-legal-reform.org». [Enllaç no actiu] Llei Orgànica No. 292-XIV de 19 de febrer de 1999 de la República de Moldàvia (vegeu Annex 4). (en romanès)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Subdivisions de la República de Moldàvia Bandera de la República de Moldàvia
Districtes (raioane): Anenii Noi | Basarabeasca | Briceni | Cahul | Cantemir | Călăraşi | Căuşeni | Cimişlia | Criuleni | Donduşeni | Drochia | Dubăsari | Edineţ | Faleşti | Floreşti | Glodeni | Hînceşti | Ialoveni | Leova | Nisporeni | Ocniţa | Orhei | Rezina | Rîşcani | Sîngerei | Soroca | Străşeni | Şoldăneşti | Ştefan Vodă | Taraclia | Teleneşti | Ungheni
Municipis (municipalităţi): Flagge-Chisinau-01-11 (Flagge).png Chişinău | Bandera de Balti.svg Bălţi | Bendery-Flag-2003b.gif Bender | Interbelic Comrat CoA.png Comrat | Wappen-Tiraspol-01.png Tiraspol
Regions autònomes (regiuni cu statut special): Flag of Gagauzia.svg Găgăuzia | Flag of Transnistria (state).svg Stînga Nistrului (territori en disputa) Escut d'armes de Moldàvia

Plantilla:Europaa'hh

Coord.: 46° 18′ 59″ N, 28° 39′ 59″ E / 46.3164,28.6664