Cinema Comèdia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Coord.: 41° 23′ 17″ N, 2° 09′ 58″ E / 41.388102,2.166150

Comèdia

L'actual Cinema Comèdia
Adreça Passeig de Gràcia, núm. 13
Població Barcelona
País Catalunya
Arquitecte Tiberi Sabater i Carné (1887); Josep Rodríguez Lloveras (reforma com a teatre, 1941)
Capacitat 1.246 (fins 1983); avui: 1.670 en cinc sales (839, 224, i tres de 153)
Tipus originalment, platea i dos pisos; avui, cinc sales
Obertura 2 d'abril de 1941
Anys actiu 1941-1960: com a teatre; 1960-- : Cinema Comèdia
Noms previs Teatre Comèdia
Ús actual Sales de cinema

El Cinema Comèdia és una sala de cinema al número 13 del Passeig de Gràcia, a la cantonada amb la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona. L'edifici havia estat, fins al 1934, una residència particular, el Palau Marcet, i llavors es va adaptar com a teatre, amb el nom de Teatre de la Comèdia fins al 1960, quan es va transformar en cinema.

L'edifici: el Palau Marcet (1887-1935)[modifica | modifica el codi]

Projectat per Tiberi Sabater i Carné el 1887 i construït entre aquesta data i 1890 per a Frederic Marcet i Vidal. Abans, des del 1869, el solar havia estat ocupat pel palauet de Llorenç Oller, comte de Sant Joan de Violada, obra de Llorenç Oliver i Bultó.

Comprat l'edifici per Marcet, el va enderrocar per bastir-ne un de més luxós. És un dels pocs palauets urbans que es conserven a l'Eixample. D'estil eclèctic, amb elements clàssics i neoplaterescs, té la façana principal al xamfrà de les dues vies principals, i cobertes bombades als angles i cresteries al carener. La decoració interior era magnífica i sumptuosa i feia servir elements medievalistes i orientalistes (hi intervingueren Eduard Llorenç i Joan Parera, Antoni Rigalt, Joan Balletbò i Francesc Roig). En sobresortia l'escalinata d'entrada i el saló central, de dos nivells, amb terrassa sobre el jardí.

Comptava amb uns jardins a la part posterior, que donaven a la Gran Via, avui ocupats, en part pel cinema i en part per l'hotel Avenida Palace, aixecat al solar contigu el 1951. Amb el temps, va passar a ser residència de la família Planàs, emparentada amb Santiago Rusiñol.[1]

El Teatre de la Comèdia (1936-1960)[modifica | modifica el codi]

El Comèdia des del Passeig de Gràcia; a l'esquerra, l'hotel Avenida Palace, on hi havia els jardins del Palau Marcet.

El 1935, l'empresari Josep Maria Padró, que ja tenia altres sales d'espectacle a Barcelona, amb un grup d'accionistes, va projectar la construcció d'un teatre d'alt nivell que servís com a emblema de la seva empresa. Es va triar com a ubicació el Palau Marcet, però la Guerra Civil espanyola va interrompre el projecte. El 1939 es va reprendre, perllongant-se'n les obres fins al 1941.

El projecte va ser de Josep Rodríguez Lloveras, que va enderrocar-ne l'interior i va mantenir la façana original del palau. El local tenia platea i dos pisos amb llotges i butaques, amb una capacitat total de 1.246 seients.

Va obrir el 2 d'abril de 1941, amb una gala coreogràfica, El carillón mágico, amb coreografia de Joan Magriñà, que va durar quatre dies i va comptar amb la participació del ballet i l'orquestra del Gran Teatre del Liceu. A continuació, el dia 12, s'hi estrenà Aves y pájaros, obra encarregada a Jacinto Benavente, on el mateix autor va interpretar-ne el pròleg.[2]

Fins al 1960 s'hi van fer obres principalment contemporànies, d'autors espanyols i estrangers, com: Un soñador para un pueblo, Colombe, Panorama desde el puente, Diálogo de carmelitas, Las brujas de Salem, El diario de Anna Frank, Té y simpatía, La rosa tatuada, Testigo de cargo, La ratonera, El emperador Jones, Los padres terribles, Muerte de un viajante, etc. Hi van actuar actors reconeguts i companyies com els grups independents Teatro Estudio de J.G. Schoeder, Teatro Club d'Antoni de Senillosa i Padró, Thule o Teatro de Cámara.

També s'hi van fer representacions d'òpera, sarsuela i concerts de música. Així, el 1956 va tenir lloc una temporada d'òpera de cambra amb l'estrena a Espanya d'Amahl and the night visitors de Gian Carlo Menotti i les estrenes a Barcelona de Maria Egiziaca d'Ottorino Respighi i Secchi e Sbrelecchi de Mortari. El 2 de març de 1949, Arthur Honegger hi va dirigir algunes de les seves obres amb l'Orquestra de Cambra de Barcelona. El 1960 el teatre va tancar les seves portes i al mateix edifici es va obrir un cinema, l'actual Cinema Comèdia.

El Cine Comèdia (des de 1960)[modifica | modifica el codi]

El 1960 va convertir-se en cinema amb el nom de Cine Comedia i actualment Cinemes Comèdia. La primera sessió com a cinema es va donar el 19 de novembre, projectant-s'hi la pel·lícula mexicana Un grito en la noche. Va esdevenir un dels principals cinemes d'estrena de la ciutat.

El 5 de juliol de 1983 s'hi va adaptar per a fer-hi tres sales, i el 1995, el febrer, per a fer-ne fins a cinc. En tots dos casos, es va conservar una sala més gran, que avui té 839 butaques. Les altres sales en tenen 224 una, i 153 les altres tres, sumant-ne un total de 1.670.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Jordi TORRAS. "Omega-Comedia-Alfa" (Viaje sentimental por los cines de Barcelona). La vanguardia, 21 nov. 1991, p. 64.
  2. Serra, Laura. «La història de Barcelona a través dels seus teatres». Diari Ara, 17 de desembre de 2013 [Consulta: 17 desembre 2013].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Lluís Permanyer. (Álbum de fotos), Magazine (11 dic. 1988)
  • Jordi TORRAS. "Omega-Comedia-Alfa" (Viaje sentimental por los cines de Barcelona). La vanguardia, 21 nov. 1991

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cinema Comèdia