Gucci

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
La passió pels perfums marca una part de la moda actual

Gucci és una firma italiana dedicada al disseny i fabricació d'articles de moda, rellotges, perfums, etc. Actualment Gucci és una de les marques més venudes d'Itàlia. L'any 2013 fou reconeguda com a la marca més valuosa obtenint la posició número 38.[1]

Va ser fundada el 1923 per l'artesà Guccio Gucci en un petit taller de Florència. Després de l'obertura de diferents sucursals a Itàlia, el 1947 va aparèixer per primera vegada el conegut símbol de Gucci, els dos arcs units. En els anys posteriors a la mort del seu creador, el 1953, la marca va acollir grans èxits i es va expandir per tot el món. No obstant això, les diferències entre els hereus van provocar una greu crisi al grup, que va conduir a la seva venda el 1989. Avui forma part de la multinacional Pinault-Printemps-Redout (PPR) S.A., Paris, actualment coneguda com a Kering, dedicada a la venda d'articles de luxe. L'any 2003, el grup Gucci va tenir unes vendes superiors als 2.580 milions d'euros. A partir dels anys 90, la marca va tornar a ser objecte cobejat per a milions de persones, després dels èxits del seu nou director creatiu, Tom Ford, que actualment ja no es troba a la companyia.[2]

Història[modifica | modifica el codi]

Guccio Gucci[modifica | modifica el codi]

La firma Gucci' fou creada per Guccio Gucci' (1881-1953), un jove florentí impressionat pel luxe que l'any 1906 funda Gucci. Per motius desconeguts Guccio es muda a París i seguidament a Londres, on treballarà amb Maitre a l’Hotel Savoy. L’any 1920 retorna a Italia, on tan sols un any més tard obre una botiga a la seva ciutat natal basada en el tracte artesanal del cuir. La seva manera de treballar-lo, aconseguint bons acabats i demostrant una bona qualitat dels seus productes va conduir a l’èxit immediat d’aquella aleshores petita empresa. Les seves peces emblemàtiques foren bosses de mà, cinturons tricolor i els mítics mocassins. Durant els primers anys, la seva clientela es basava en genets als qui els venía accessoris de cuir. A mesura que la seva clientela va augmentar en sofisticació, les seves línies de productes augmentaren també en qualitat gradualment. Guccio s’introdueix també en la venda d’equipatges de luxe, convertint-se en l'equivalent a la firma Louis Vuitton a França.[3]

Poc després amb l'ajuda de tres dels seus fills, Aldo, Vasco i Rodolfo, Guccio inicià l'expansió de la seva companyia obrint sucursals a Milà i Roma, a més a més de la botiga que ja tenia a Florència, situada a la Via della Vigna Nuova. Aldo va crear el logo de Gucci que fou reconegut com a símbol de delicadesa, luxe, qualitat i sofisticació. Després del final de la Segona Guerra Mundial, la marca inicià la seva internacionalització establint una sucursal a Nova York. En aquells moments dels anys cinquanta i seixanta, la Jet set i el Star System de Hollywood embogia amb la G de Gucci, aquest fet contribuí a convertir la marca en un símbol de luxe a escala mundial.[4]

Això no obstant, en els anys 80, algunes tensions familiars internes i l’expansió despersonalitzada a escala mundial van conduir a Gucci a la pèrdua d’influències i de capital econòmic. Quan Rodolfo, un dels fills de Guccio i el responsable de la globalització del seu logo, morí l’any 1983, el seu fill Maurizio va prendre el control de la companyia. L’any 1989, Dawn Mello, directora dels grans magatzems de Nova York Bergdorf Goodan, es va convertir en una persona indispensable en la recuperació de la marca. Finalment, Maurizio va vendre Gucci l’any 1993 a la firma Investcrop, poc abans de morir per un assassinat a càrrec de la seva pròpia muller Gucci fou posada al dia per Dawn Mello que l’any 1994 aconsellà al president i director general, Domenico De Sole que contractés a Tom Ford per ocupar-se de la direcció artística.[5] 

Tom Ford, Giorgio Armani, Donna Karan, Kate Spade, Alexis Bittar, i Manolo Blahnik tots tenen una cosa en comú; Dawn Mello. A través del seu agut sentit del talent i el coneixement profund del mercat, Dawn va tenir un impacte important en les seves carreres, ja sigui proporcionant-los una plataforma nacional de venda al públic o, en el cas de Tom Ford, nodrir els seus talents i portar-los al mercat global . 

Dawn Mello[modifica | modifica el codi]

Dawn Mello posseeix un instint notable per a la predicció de tendències. Fou presidenta de Bergdorf Goodman. Un dels majors objectius a la vida fou captar i ajudar a créixer als joves dissenyadors, convertint-los en estrelles. Dawn va ser Vicepresidenta Executiva de Bergdorf per la moda, la imatge i marxandatge des de 1984-1989, el reposicionament de Bergdorf com la principal detallista de moda de luxe als EUA. El 1989, la Sra. Mello va ser reclutada per Maurizio Gucci per realitzar el mateix per la seva companyia homònima a Milà. Una marca de passat gloriós, Gucci havia caigut de rellevància. Dawn fou qui descobrir Tom Ford i va ser responsable d'un dels resorgiments amb més èxit d'una marca de moda de luxe. Dawn se li va demanar tornar als EUA i assumí el càrrec de President de Bergdorf Goodman el 1994. El 1999 la Sra. Mello Mello va obrir Alba & Associates. Ha portat al seu coneixement únic i la capacitat per a un nombre de clients al detall i fabricació a tot el món.[6]

Tom Ford[modifica | modifica el codi]

Tom Ford, originari de Santa Fe, Texas fou un desconegut que va revolucionar tot l’univers Gucci. Proposà col·leccions elegants i sorprenents, línia de productes que les fashion victims es disputaven, perfums per a homes i dones, campanyes publicitàries amb alt contingut eròtic, Tom Ford, identifica i homogènia una producció global.A partir de 1995 l'empresa Gucci cotitzà en borsa, i l’any 1999 es fusiona amb Kering, (Pinault-Printemps-Redoute) per construir una immensa societat.[7]

Ford aquell desconegut jove amb poc temps deixaria petjada en la història de la firma i esdevindria un dels dissenyadors més importants i amb més renom de la seva marca. Amb el suport de Dominico De Sole, l’americà impulsà un nou paradigma i retornà la mirada a la Nova York dels anys setanta, quan la ciutat era “metròpolis de destí i el mític Studio 54 la seva base militar general”.[8]

La seva cèlebre col·lecció tardor-hivern de l’any 1995, composta per pantalons cenyits al maluc de vellut, bruses de seda i amb escots fortament pronunciats, va deixar de banda aquella estètica més grunge i minimalista que quedaria desterrada per la nova línia de dona que ell proposava. Madonna, durant l’entrega dels MTV Music Awards del 1995, va fer renom a Tom Ford gràcies a la pregunta pel seu estilisme que ella contestà amb entusiasme que era de Gucci. Gràcies a això, Gucci creà una nova estratègia que amb Ford al capdavant de la marca quedava definida. Peces de roba amb un gran component sexual donant èmfasi a la creació d’un nou perfil de dona que estava disposada a dormir als matins però brillar a les nits.[9]

Això no obstant, Ford no es limità a retornar a la firma a les més altes esferes. Juntament amb Domenico de Sole, van construir un sòlid conglomerat basat en l’adquisició de YSL, McQueen, Stella McCartney i en la rehabilitació de Balenciaga i Bottega Venneta. Seves foren les decisions de posar al capdavant d’aquestes dues firmes a Nicolas Ghesquière, el primer cas i a Tomas Maier en el segon. El seu regnat però, culminà sobtadament l’any 2004 quan va decidir anar-se’n de Gucci poc després que el grup fos adquirit per la companyia Kering.[10]

John Ray[modifica | modifica el codi]

John Ray, va néixer a Escòcia i va passar la major part de la seva infància allà. És una persona de talent creatiu, va estudiar disseny gràfic i publicitat. El 1986 el seu interès per la moda va el va portar a perseguir una nova meta, va entrar a estudiar a la Central Saint Martins College of Art and Design. El 1989, Ray es va matricular a la Royal College of Art, on va obtenir un mestratge en roba de cavaller. Allà va perfeccionar les seves habilitats de costura i va desenvolupar una especial atenció al detall i la qualitat. 

Com a complementació dels seus estudis el 1992, Ray es va unir a l'equip creatiu de Katharine Hamnett com a assistent, amb el pas del temps ascendir fins a la posició de cap de disseny de roba d'home. El 1996 es va incorporar a Gucci com a consultor de roba masculina sota la direcció creativa de Tom Ford. En 2001 va ser nomenat vicepresident de roba de cavaller i al març de 2004 havia estat nomenat director creatiu de Menswear.[11]

Ray viu i treballa a Londres, i es descriu a si mateix com una persona molt reservada . El seu estil personal és clàssic i modern, amb un toc d'excentricitat britànica. Ray té un agut sentit del luxe que s'expressa sense parar en tots els seus dissenys.  Amb 42 anys fou designat successor de Tom Ford en la línia masculina de Gucci durant 8 anys. Posteriorment, sota la direcció de Ray, creà una temporada de l'estiu 2005 en solitari. Posant també émfasi als brodats i a l'erotisme.[12]

Frida Giannini[modifica | modifica el codi]

La Tercera Edat daurada de Gucci arribà després de Tom Ford i de la ràpida partida Alessandra Faccinetti, amb Frida Giannini, fins aquest moment, encarregada de dissenyar els complements de la firma que serà nomenada dissenyadora de la col·lecció prêt-à-porter i directora creativa de la col·lecció d'home, en substitució de John Ray. Frida neix a Roma l’any 1972, de pare arquitecte i de mare professora d’història de l’art. Giannini estudia disseny de moda al Rome’s Fashion Academy. Una vegada finalitza els seus estudis, l’any 1997 inicia al món laboral per la marca Fendi, però no serà fins a l’any 2002 que s’incorporarà a Gucci com a directora de l’apartat de bosses de mà, sabates i l’any 2004, també accessoris. Un any més tard, la dissenyadora passa a encarregar-se també de l’apartat prêt-à-porter de dona, a més a més del seu càrrec en l’apartat d’accessoris.[13]

Giannini és una dissenyadora italiana que ha estat disposada a suavitzar la imatge agressivament sexy que caracteritzava a la noia Ford dels anys 90, però mantenint aquesta essència perquè defensa que per suposat una dona Gucci sempre serà sexy però  prenent una perspectiva més contemporània i actual, ja que en aquests instants el que és considerat sexy està més estretament lligat a la seguretat i a la intel·ligència. També canviant els clàssics negres de Tom per l'aplicació del color i dels estampats, perquè per a ella l'agressivitat sexual la cataloga com a vulgar. Frida defensa que seria un error crear tan sols col·leccions pensant en les celebrities perquè hi ha moltes més dones que vesteixen de Gucci i per a ella això és el més important.[14]

Actualment el compromís de la firma amb l'excel·lència segueix endavant de la mà de la directora creativa Frida Giannini, qui ha enriquit la marca amb una esplèndida oferta de bosses de mà, sabates i col·leccions d'oda aclamades per la crítica, a més de roba infantil i petits articles de marroquineria joies i perfums i altres articles d'estil a-temporal. Cada peça Gucci porta implícita el valor de la qualitat artesanal i el disseny incomparable d’un segle d’història. 

Línia Infantil[modifica | modifica el codi]

 Ryan Christina Aris va revelar que Gucci llançaría al mercat a partir del 2010 una nova línia infantil, on pretenía vestir als més menuts amb l'essència que caracteritza a Gucci sense perdre però l'esperit juvenil que ha de caracteritzar als més petits de la casa. Per llançar aquesta línia infantil es va comptar amb Frida Giannini, que és la directora creativa d'aquesta línia. La col·lecció tan sols es pot trobar únicament a Itàlia, i a 40 botigues d'arreu del món. La directora creativa ha intentat transmetre l'aire fresc, la femeninitat i la visualització contemporànea que caracteritzen a aquesta gran dissenyadora, la qual ha estat molt admirada per saber portar a les peces que crea tota la seva visualització i experiència que ha obtingut al llarg de la seva carrera .[15] 

Evolució de la marca[modifica | modifica el codi]

Anys 20[modifica | modifica el codi]

Guccio Gucci, l’any 1921 obre una empresa de marroquineria i una botiga d’articles d’equipatge a la seva Florència natal. Tot i que la seva visió de la marca fou inspirada per Londres i l'estètica refinada de la noblesa anglesa que havia observat quan va estar treballant al Savoy Hotel, a la seva meta era retornar a Itàlia per incorporar aquesta elegant sensibilitat a Itàlia.

Anys 30[modifica | modifica el codi]

Afortunadament, Guccio aconseguí que la marca amb pocs anys d’existència obtingué un gran èxit, tal fou aquest que la clientela més sofisticada i internacional de l'època busqués aquests articles d’inspiració eqüestre molts clients italians de Guccio eran genets aristocràtics locals i la seva demanda d’equipatge per muntar portà a Gucci a desenvolupar el seu singular icone horsebit, símbol perdurable de la casa de moda i de la seva estètica del disseny cada vegada més innovadora.

Anys 40[modifica | modifica el codi]

Davant de la falta de materials estrangers durant els complicats anys de dictadura fascista a Itàlia, Gucci comença a experimentar amb materials com el lli, el yute o el cáñamo. Una de les innovacions més refinades dels seus artesans fou la canya pulida per crear l’assa de la nova bossa de mà Bamboo Bag, el qual fou inspirat amb la sella de muntar. La necessitat és la mare de tota invenció, el bambú es convertí en el primer de molts productes icònics de Gucci. La bossa demà amb l’ansa polida fou producte estrella entre la reialesa i els famosos, i continua sent un gran preferit en l'actualitat.

Anys 50[modifica | modifica el codi]

Durant la dècada dels anys cinquanta, Gucci trobà de nou inspiració eqüestre en la seva trama distintiva verd-vermell-verd, que sorgí de la cinta de la sella de muntar tradicional. Es convertí en un èxit instantani i passà a der un dels elements més reconeguts de la mateixa marca. Obrint la seva trama de botigues a Milà i Nova York. Gucci començà a crear la seva presència a escala mundial com a símbol de luxe modern.

Anys 60[modifica | modifica el codi]

Els productes Gucci van adquirir ràpidament un gran renom pel disseny clàssic que els caracteritza. Foren molt apreciats per artistes icònics i figures d’elegància de l'era de la Jet Set. Jackie Kennedy portava la bossa de mà penjada de l’espatlla i per aquest motiu avui en dia és conegut com la bossa Jackie. Liz Taylor, Peter Sellers, Samuel Beckett són altres exemples de personatges coneguts que utilitzaven aquestab bossa. Els mocassins clàssics amb la peça de Horsebit ràpidament van esdevenir part de la col·lecció permanent del Costume Institute, Metropolitan Museum of art de Nueva York. A mitjans dels anys 60, Gucci adaptà el llegendari logotip de la doble G, creant una altra insígnia visual per a renovar la visualització de la marca. Gucci seguia augmentant la seva popularitat obrint sucursals a Londres, Palm Beach, París i Beverly Hills. Paolo, el fill d'Aldo dissenya la primera col·lecció ready-to-wear per Gucci.[16]

Anys 70[modifica | modifica el codi]

Gucci seguia expandint-se globalment, fidel a les aspiracions originals de Aldo, que ara apuntaven a l’Extrem Orient. S’obriran botigues a Tokio i a Hong Kong. L'empresa va desenvolupar les seves primeres col·leccions de vestir, com camises estampades amb el seu símbol característic GG, abrics amb bores de pell i botons. La marca esdevingué famosa per la seva exclusiva fusió d'audàcia innovadora, qualitat i artesania italianes llegendàries. Les icones de Gucci es van reinventar en noves formes i colors, cremant el logotip GG en peces d’ant, utilitzant materials cada vegada més luxosos com abrics de cocodril amb civelles de cap de serp de plata de llei, entre d’altres. L’any 1977 la botiga principal de Beverly Hills es va modernitzar amb una Galería Gucci privada, on les persones VIP com Rita Hayworth o Michael Cine on podien escollir les bosses de mà valorades en més de 10.000 dòlars. Aquestes bosses eren decorades amb cadenes desmuntables d’or i diamants que desbordaven un luxe extrem.

Anys 80[modifica | modifica el codi]

L’any 1981 Gucci va organitzar la seva primera desfilada de la passarel·la de Florència.  L’Any 1982 Gucci esdevingué una societat anònima i l'empresa va passar a càrrec del fill de Rodolfo, Maurizio Gucci. Subscriptor del 50% de les accions de l'empresa. L’any 1987 Inverstcorp, una societat d’inversors amb seu a Bahréin, va iniciar a comprar accions de Gucci, i a principis dels anys 90 ja comptava amb el 100% de les accions de l'empresa.

Anys 90[modifica | modifica el codi]

Tom Ford esdevingué el director creatiu de Gucci l’any 1994 capgirant la seva essència, convertint la marca en un símbol atrevit i provocatiu que de mica en mica es faria popularment conegut entre els famosos i el món de la moda. Els talons d’agulla, els vestits de seda amb complements de peces metàl·liques es van convertir en icones instantàniament reconegudes en la visió glamurosa de Tom Ford. Domenico De Sole fou anomenat director executiu l’any 1995 i Gucci protagonitzà una transformació molt exitosa en una societat anònima. Gucci fou escollida “Empresa Europea de l’any 1998” per la Federació de la premsa de negocis europea pel seu rendiment econòmic i financer, visió estratègica i qualitat de gestió. L’any 1999, Gucci firmà una aliança estratègica amb Pinault- Printemps-Redoute, passant de ser una empresa amb una sola marca a ser un grup de diverses marques de luxe.[17]

2000[modifica | modifica el codi]

Gucci aconseguí un títol que el reconeixia com la marca de luxe més desitjada mundialment ( empresa Nielsen, 2007). Frida Giannini, l'anterior directora creativa d’accessoris fou nomenada directora creativa exclusiva l’any 2006. Explorant la rica herència de Gucci i les seves incomparables capacitats artesanals Frida Giannini creà una visió única fusionant el passat i el present, la historia i la modernitat de la marca. Es reinventen icones clau de la firma en un nou i fresc estil, incluint Flora, La Pellle Guccissima, New Jackie i New Bamboo.

2010[modifica | modifica el codi]

Gucci segueix centrant la seva atenció en el reforçament dels valors que la seva envejable reputació s’ha basat durant gairebé els 90 anys d'història exclusivitat,  i qualitat, conjugant modernitat i tradició, innovació i artesania, trendsetting i sofisticació.

A principis de la nova dècada, la Casa Florentina va posar en funcionament dos importants projectes que compartien una filosofia comuna de respecte i atenció als altres. Valors que formen part de l'ADN de Gucci i dels seus treballadors des de la seva fundació. Un programa ecològic mundial per reduir l'impacte mediambiental i el llançament de la primera col·lecció infantil de Gucci.

Kering[modifica | modifica el codi]

Kering, és u grup d'empreses comercials fraceses, anteriorment conegut com a PPR (Pinault-Printemps-Redoute) creades per l'empresari milionari François Pinault. Desenvolupa la comercialització d'un conjunt de marques mundials de luxe distribuïdes per 120 països. Els títols de Kering cotitzen en la bolsaEuronext París. El grup segueix creixent i desenvolupant els seus negocis a través de marques amb una alta reputació. A mitjans de la dècada de 1990, PPR va entrar en el sector al detall convertint-se així en un líder reconegut. Kering va marcar una nova etapa en el seu desenvolupament amb la compra de Gucci el 1999, i, posteriorment, va construir una divisió multimarca d'articles de luxe. El 2007, PPR va confiscar una nova oportunitat de creixement amb la compra d'una participació de control en Puma, un líder mundial en l'esport i estil de vida, establint a Kering com a líder en marques globals.[18]

Evolució del Grup[modifica | modifica el codi]

L'any 1963 François Pinault estableix el grup Pinault, però no serà fins al 1988 Flotació en el de la Borsa de París Segona Marché de Pinault SA, i posteriorment a la dècada dels noranta obtindrà l'any 1990 Adquisició de CFAO, especialitzada en la distribució de material elèctric (a través CDME, que va esdevenir Rexel el 1993 ) i en el comerç amb Àfrica, als voltants del 1991 l'adquisició de Conforama, el grup entra en l'activitat al detall. 1992 El grup Pinault - Printemps neix amb la presa de control d'Au Printemps SA, que posseïa el 54% de La Redoute i Finaref. Cap a l'any 1994 es fusionen La Redoute amb el Grup, que és famós Pinault - Printemps - Redoute. Afegeixen també l'adquisició de la Fnac. l'any 1995 fan un llançament de la pàgina web rst fil del Grup, laredoute.fr. I no serà fins a l'any 1996 que obtindran CFAO de SCoA, la distribuïdora farmacèutica líder a l'Àfrica Occidental a través de la seva filial Eurapharma. Creació d'Orcanta, cadena de llenceria per a dones. Llançament de fnac.com, el lloc Fnac. També un any més tard el grup adquirirà Redcats (activitat de compres a domicili PPR ) d'Ells, el líder en el mercat de compres des de la llar escandinau, i promouran a la creació de Fnac Junior, un concepte de botiga per als nens menors de 12 anys. L'any 1998 Adquisició de Guilbert, el líder europeu en equips d'oficina i mobiliari. També adquiririen aquell mateix any Redcats del 49,9% de Brylane, la quarta major empresa de compres des de la llar als Estats Units.Creació de Made in Sport, una cadena de botigues dedicada als amants de l'esport. I l'ultim any de segle, el 1999 La compra de la participació restant en Brylane. El Grup entra al sector de béns de luxe, amb l'adquisició del 42% de Gucci Group NV. Els primers passos cap a la creació d'un grup de productes de luxe de diverses marques, amb l'adquisició per part del Grup Gucci d'Yves Saint Laurent, YSL Beauté i Sergio Rossi .

En realitzar el canvi de segle, l'any 2000 obtingueren Surcouf, un detallista especialitzat PC. Adquisició pel Grup Gucci de Boucheron. Llançament de Citadium, la nova botiga d'esports Printemps. A més a més, el 2001 Gucci Group adquireix Bottega Veneta i Balenciaga i signa acords de col·laboració amb Stella McCartney i Alexander McQueen. Pinault - Printemps - Redoute eleva la seva participació en el Grup Gucci al 53,2%. L'any 2002 El grup eleva la seva participació en el Grup Gucci a 54,4%. Venda de l'activitat de compres des de la llar Guilbert l'Staples Inc Venda d'una part de l'activitat de Serveis Financers de Crèdit ia França i Escandinàvia a Crédit Agricole SA ( 61% Finaref ) i BNP Paribas (90 % de la faceta). L'any 2003 El grup eleva la seva participació en el Grup Gucci a 67,6%. Venda de Pinault Bois & Matériaux al grup Wolesley al Regne Unit. Venda de l'activitat " contracte " Guilbert al grup nord-americà Offi ce Depot. A més la venda del 14,5% de Finaref. I no serà fins a l'any 2004 que el grup eleva la seva participació en el Grup Gucci a 99,4% després d'una oferta pública d'adquisició. Venda de Rexel. Les vendes de la participació residual del 24,5% en Finaref .

El grup patirà un canvi important en l'any 2005, ja que es produirà un canvi en denominació social: Pinault - Printemps - Redoute converteix PPR. Venda de MobilePlanet.Venda de la participació residual del 10% en la faceta. L'any 2006 Venda del 51% de França Printemps a RREEF i el grup Borletti .Venda de Orcanta al grup Chantelle .Venda de la planta industrial Bernay (YSL Beauté Recherche et Industrie). El cessament de les activitats del Servei Fnac. Conforama adquireix el control majoritari de Sodice Expansión. Redcats Group adquireix The Sportsman Guia, Inc. I un cop entrats a l'any 2007 el grup ven la participació residual del 49% a França Printemps a RREEF i el Grup Borletti .Venda de Kadéos al Grup Accor .Adquisició d'una participació de control del 27,1% en Puma, seguit d'un augment d'aquesta participació fins al 62,1% al final d'una oferta pública d'adquisició .Adquisició per Redcats EUA de United Group Retail. 2008 Venda de YSL Beauté per a L' Oréal. Venda de Conforama Polònia. Venda per Redcats Regne d'Empire Stores. Venda per Redcats EUA de la divisió de Missy. La compra d'una participació del 23% en Girard Perregaux. 2009 Adquisició per part de Puma de Dobotex International BV. Adquisició per part de Puma de Brandon AB. Venda de Bedat & Co Venda de Surcouf. La flotació de 58% CFAO.

Finalment a la segona dècada dels 2000 observem com l'any 2010 el grup adquireix una participació del 20% en Puma en Wilderness Holdings Limited. Adquisició per part de Puma de Cobra. Venda de Fnac éveil i jeux. Venda de la participació de control en Conforama. 2011 l'adquisició anunciada de Brioni (novembre de 2011) .Adquisició de Volcom Inc ( Volcom and Electric marques )participació en el grup Sowind (Girard - Perregaux i JeanRichard marques) - elevat a 50,1% (participació controladora) 2012 La creació d'una empresa conjunta amb Yoox SpA dedicada al comerç electrònic per a les diverses marques de la Divisió de Luxe (Juliol 2012). Projecte anunciar que se separés i la llista de Fnac (octubre de 2012). Venda de Redcats EUA negoci ( La Guia de l'Esportista i The Golf Warehouse al novembre de 2012, va anunciar la venda de OneStopPlus al desembre de 2012). l'adquisició anunciada d'una participació majoritària en la firma de joieria fina xinesa Qeelin (desembre de 2012). 2013 Adquisició d'una participació majoritària en la marca de luxe de disseny del Regne Unit, Christopher Kane. març 2013 anunci del canvi de denominació social : PPR es converteix Kering després de l'aprovació de la Junta General d'Accionistes el 18 de juny de 2013.Venda de la Infància i la divisió de la família de Redcats, Ciril i Vertbaudet .Adquisició d'una participació majoritària en l'adoberia França Croco. Venda de les marques nòrdiques de Redcats, Ells i Jotex. Llistat de Groupe Fnac. Adquisició d'una participació majoritària en el grup de la joieria italiana Pomellato. Kering entra en negociacions exclusives per a l'eliminació de la Redoute i Relais Colis.

Marques[modifica | modifica el codi]

  • El grup Gucci manté interessos comercials i representació societària en les següents marques:

Peces emblemàtiques[modifica | modifica el codi]

Mocassí Horsebit[modifica | modifica el codi]

En homenatge al 60è aniversari dels seus llegendaris mocassins, Gucci presenta la col·lecció de 1953 per homes i dones. La directora creativa Frida Giannini ha concebut una atrevida combinació de colors i materials així com un nou disseny amb l'hornament. En qüestió de pocs anys, va guarnir els peus dels homes més famosos de Hollywood, incloent-hi Clark Gable, John Wayne i Fred Astair, i el 1985 l'emblemàtic mocassí va esdevenir part de la col·lecció permanent del Museu Metropolità d'art de Nova York.

Aquest mocassí posseeix un disseny tubular únic. La seva fabricació requereix un ampli coneixement. Tan sols les millors sabates tenen la capacitat necessària de realitzar aquest procés altament especialitzat pel fet que el disseny no té plantilla. De tal manera que la sabata esdevé lleugera, flexible i còmode. Els artesans de Gucci fa dècades que empren aquest mètode tradicional transmetent-lo de generació en generació. Aquest mocassí 1953 està disponible en diferents tons i materials. Realitzat a partir de charol, ant i fins i tot pell de cocodril i pitó.  

El horsebit començà a formar part del vocabulari de Gucci a partir dels anys 50 quan s'inicià l'època de les bosses de mà de cuir natural pespuntejat. Desde aleshores, el horsebit s’ha utilitzat com a complement metàl·lic, luxosament esbossat en el relleu o imprès en ant i terciopelo, en el patró estampat sobre seda o esculpit en elements d’alta joieria.  

El horsebit va jugar un paper imprescindible en la consagració del mocassí Gucci com a disseny clàssic atemporal. La brida es va introduir com element decoratiu de la flexible i còmoda pell marrona o negre dels mocassins masculins de Gucci l’any 1953. Calçant a tota la élite masculina de Hollywood, com per exemple  Clark Gable, John Wayne i Fred Astaire i posteriorment quan l'any 1968 varen aparèixer els models femenins esdevingueren els favorits entre les dones més sofisticades que buscaven una comoditat sense perdre el glamour.

L’any 1980, el mocassí amb el horsevit passà a formar part de la col·lecció permament del Metropolitan Museum of Art de Nova York, sellant així un destí com un clàssic de moda. 

La bossa Stirrup[modifica | modifica el codi]

La bossa Stirrup, és un nou clàssic que viatja el passat amb un punt de vista modern, que a la vegada complementa a la perfecció amb la col·lecció. Inspirat en l'icònic model de 1975, la bossa de mà Stirrup, té un perfil rígid que disposa d’una construcció rígida artesanal que transmeten els valors essencials de Gucci. Aquesta peça porta gairebé dos dies de feina a un artesà experimentat.

La forma de la bossa de mà evoca una brida i porta com a acabat una peça en daurat clar a la part davantera. Aquesta exquisida i sovervia bossa de mà està disponible en diferents materials com ara cocodril, pitó, estruç etc. Totes les bores estan polides, pentinades i pintades a mà.

És un símbol de la casa, de l’artesania i és atemporal.

New Bamboo[modifica | modifica el codi]

New Bamboo és una reinterpretació actual d'una de les bosses més icòniques de Gucci. On es barreja la tradició amb la innovació de l'alta tecnologia i la història de les últimes tendències.

La peça original fou construïda en pecari amb una asa de bambú. El primer fou creat l’any 1947, el disseny esdevingué un exemple icònic de l'artesania de Gucci. Al llarg dels anys 50 i 60, la bossa Bamboo fou portat per incontables famosos internacionals, segellant així un futur com una de les creacions més estimades i desitjades de Gucci. La bossa és actualment proposat en la seva dimensió original així com en una altra mida superior. Per primera vegada el níquel ha sigut presentat com a gran detall de metall per a la bossa, donant-li un caire més elegant. Ara ha sigut afegida una segona asa amb base trenada que afegeix a la bossa de mà un toc més sexy. També presenta noves decoracions complementàries.[19]

El new Jackie[modifica | modifica el codi]

Creat a finals dels anys 50, la bossa Jackie O és un clàssic immediatament reconegut per les seves formes arrodonides i el tancament amb botó. El model va rebre el nom originàriament en honor a Jacqueline Kennedi Onassis després de ser fotografiada diverses vegades lluint la bossa de mà quan treballava com a assessora editorial a Doubleday. El clàssic de Gucci l'acompanyava sempre. Deixant veure el seu potencial com accessori perfecte per la dona treballadora que busca comoditat i classe.

Décades més tard, aquest pràctic i estilos clàssic ha adoptat un nou caire contemporari després de injectarli una identitat de glamour modern. És una versió actual sobredimensionada amb una atractiva forma que incorpora també el símbol de Gucci i l'exquisida artesania de la Casa. Cada model requereix un mínim de set i un màxim de treze hores, depenent del material, per ésser fabricat a mà a Itàlia. Aquesta peça inclou detalls i bambú, i té influències eqüestres com el cuir pespuntat, el mateix que s’utilitza per les cadiretes de muntar a cavall.

El horsebit inicià a formar part del vocabulari de Gucci a partir dels anys 50 quan inicià l'època de les bosses de mà de cuir natural pespuntejat. Desde aleshores, el horsebit s’ha utilitzat com a complement metàl·lic, luxosament esbossat en el relleu o imprès en ant i terciopelo, en el patró estampat sobre seda o esculpit en elements d’alta joieria.

Solidaritat[modifica | modifica el codi]

Gucci és una empresa molt activa en el camp de solidaritat. Des del 2005 té una col·laboració especial amb UNICEF al qual destina un percentatge dels seus ingressos regulars sobre els productes fets i comercialitzats per Unicef i les seves campanyes. La campanya anual de Gucci a Unicef recolza l'educació i la salut, la lluita contra la fam i programes de prevenció de la malaltia entre altres accions per a orfes i nens afectats pel VIH i la SIDA a l'Àfrica subsahariana. En 5 anys, Gucci ha donat a Unicef sobre 5 i mig milions d'euros, a més de ser distingit com la companyia que ha donat més gran suport a una sèrie de projectes importants com ara la iniciativa "Escoles per a Àfrica" del 2004, promoguda per Unicef, la Fundació de Nelson Mandela i la societat d'Hamburg.[20]

Curiositats[modifica | modifica el codi]

  • El 1998 Gucci va ser citat en el Llibre Guinness dels rècords com el creador del parell de pantalons, el "geni Jeans" més cars deel món. Aquests texans, esquinçats i decorats amb peces de roba florals es van proposar a la botiga en Milà per un valor de  $ 3.143, poc més de 2.400 euros (el registre més tard va ser superat el 2005 quan un anònim col·leccionista japonès es va apoderar dels texans per l'aniversari de Levi Strauss 115º & co. 60000 dòlars).
  • El 2007 el cantant de rap nord-americà Soulja noi va dedicar una cançó a la roba de Gucci, anomenant a la propia mateix Gucci Bandana.
  • El 2008 la directora artística Frida Giannini va escollir la cantant de Barbados Rihanna per representar la seva línia de tardor.
  • El 2011 l'empresa va canviar la gestió de la seva botiga a la Xina a causa de presumpte assetjament contra els empleats que va emprendre una causa col·lectiva. 

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «The 100 Top Brands» (en anglès), 2008. [Consulta: 12 abril 2014].
  2. «PPR has become Kering» (en anglès), 2014. [Consulta: 27 de maig, 2014].
  3. «Gucci» (en anglès). [Consulta: 2 d'Abril 2014].
  4. «Gucci Logo» (en anglès), 2009. [Consulta: 20 de març, 2014].
  5. Bianchino, Gloria. Italian Fashion. Vol. 1 The Origins of High Fashion and Knitwear (en anglès). 
  6. «Dawn Mello» (en anglès). [Consulta: 29 de Maig 2014].
  7. Foley, Bridget. «Tom Ford». New York: Rizzoli, 2008.
  8. Jones, Terry. Moda Hoy. 2006a ed. (en en castellà). Taschen Benedikt, p. 75-77. ISBN 9783822851838. 
  9. Horyn, Cathy.. «“Tom Ford Goes Out with a Roar.”». New York Times, 26 Febrer 2004..
  10. Lannelongue, Marie-Pierre. Los secretos de la moda al descubierto. 2008a ed. (en castellà). Rústica. ISBN 9788425222115. 
  11. «What I've Learned_John Ray» (en anglès), 2 d' Octubre 2005. [Consulta: 2 de Març 2014].
  12. Rushton, Susie. Moda Hoy. 2006a ed. (en en castellà). TASCHEN BENEDIKT. ISBN 9783822851838. 
  13. «Frida's Reign» (en anglès), maig 2006. [Consulta: 12 abril 2014].
  14. «Frida Giannini» (en anglès), Desembre 2005. [Consulta: 13 abril 2014].
  15. https://en.wikipedia.org/wiki/Gucci
  16. «History» (en anglès). [Consulta: 29 de Maig 2014].
  17. Gay Forden, Broché (), Sara. La Saga Gucci : Du Luxe au meurtre, de la création à la guerre boursière. 2004a ed.. ISBN 9782709622448. 
  18. «les 500 plus grandes fortunes» (en francès), 2013. [Consulta: 2 de Maig, 2014].
  19. «“Bamboo-Handled Bag New Fashion Symbol.». The New York Times, Novembre 1962.
  20. «Las alianzas corporativas de UNICEF» (en en anglès), 2010. [Consulta: 2 de Maig 2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gucci