Muralla romana de Barcelona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Muralla romana de Barcelona
Llenços i torres restaurats de la banda de muntanya, vist des de la plaça Nova
Llenços i torres restaurats de la banda de muntanya, vist des de la plaça Nova
Localització: Pl. Nova, av. Catedral, pl. Ramon Berenguer el Gran, de l'Àngel, Traginers, c. Regomir, Avinyó i de la Palla. Barcelona
Coordenades: 41° 23′ 03″ N, 2° 10′ 31″ E / 41.384087°N,2.175405°E / 41.384087; 2.175405Coord.: 41° 23′ 03″ N, 2° 10′ 31″ E / 41.384087°N,2.175405°E / 41.384087; 2.175405
Construït: I aC, III-IV, XIV
Estil: Romà
Bé Cultural d'Interès Nacional
Tipus: Monument històric
Declaració: 03/06/1931
Identificador: BCIN: 18-MH
BIC: RI-51-0000417
IPA: 22

La segona muralla romana de Barcelona es va començar al final del segle III i fou acabada al començament del segle IV. Abans hi havia hagut, ocupant el mateix perímetre, tret de la zona anomenada Castellum marítim, una muralla de menys alçada que es va decidir reforçar.

La "ciutat coronada"[modifica | modifica el codi]

La muralla del segle III-IV era un polígon irregular, correspon a un octàgon allargat, més semblant a un rectangle amb els angles aixamfranats i feia uns 9 metres d'alçada, 4 d'amplada de mitjana i entre 1.220 i 1.350 metres de perímetre. Tenia 76 torres, de fins a 18 metres d'alçada, situades cada 6-8 metres.[1]

A les portes de la muralla, flanquejades per torres, l'espai entre aquestes torres podia arribar fins als 10 metres, tal com es pot observar a la Porta NO de la plaça Nova. Eren portes triforades (les dues que estan documentades) és a dir, amb tres obertures: una de central, més ampla, per al trànsit rodat, i dues de laterals, més petites, per als vianants. A les cantonades de la muralla també hi havia les torres i aquest gran nombre de torres en tot el perímetre de la muralla és el que va fer que Barcelona fos coneguda com "la ciutat coronada".[2]

L'antiga Bàrcino (abans del segle III) superposada al plànol actual del barri Gòtic

Situació en el plànol[modifica | modifica el codi]

La muralla anava aproximadament del carrer de Gignàs i carrer Regomir a la plaça Nova (al final de l’avinguda de la Catedral), mirant de mar a muntanya, i del carrer de la Tapineria i el del Sots-tinent Navarro (que abans de la guerra de 1936-39 hi havia el projecte de que es digués el carrer de les Muralles Romanes, una dada prou significativa)[3] als carrers dels Banys Nous, de la Palla i d'Avinyó, mirant de Besòs a Llobregat.

Torre de la muralla romana a la plaça dels Traginers

Restes arqueològiques[modifica | modifica el codi]

La muralla es va bastir eixamplant només uns metres un mur anterior de menys alçada i de dibuix més octogonal, igualment de factura romana i aproximadament amb el mateix perímetre, de la qual es van aprofitar molts elements, també decoratius, com a material bàsic. Gràcies a això, en els treballs de restauració dels trams de muralla que han quedat drets després de les remodelacions successives de la ciutat, s'han trobat peces escultòriques, gravats, elements arquitectònics previs, làpides, etc. que han servir per documentar arqueològicament la història dels primers segles d'existència de Barcelona.

Es conserven en força bon estat els sectors nord i est. A la plaça Nova es conserven dues torres cilíndriques, que varen ésser recrescudes el segle XII, i que flanquejaven la Porta Praetoria de la muralla romana, coneguda per portal del Bisbe a l'edat mitjana. El sector corresponent al pla de la Seu, posat al descobert a mitjan segle XX, és el que millor deixa veure com devia ser el recinte romà, damunt el qual es va construir la casa del Degà i la de l'Ardiaca. Al carrer de la Tapineria es troba el pany de muralla romana, amb una torre de planta poligonal, que formava l'angle nord del recinte, sobre el qual s'assenten els murs posteriors de la casa de la Pia Almoina. El fragment de la plaça de Ramon Berenguer el Gran és potser el sector de muralla més interessant, per la superposició de construccions medievals sobre el mur romà, damunt de voltes que s'estenen de torre a torre. Sobre aquest sector s'assenta la capella de Santa Àgata. Sobre el sector del carrer del Sots-tinent Navarro, conegut com el carrer de les Muralles Romanes, es recolzà, damunt d'una volta apuntada, el palau de la comtessa de Palamós. La muralla romana continua pel carrer del Correu Vell, on hi ha una torre de planta circular que forma l'angle de la muralla. La resta del traçat es perd dins de construccions del carrer d'Avinyó, del de Banys Nous i del de la Palla, o bé ha desaparegut. Sota la plaça del Rei, amb entrada pel Museu d'Història de la Ciutat, pot veure's la part interna de la muralla, a més de restes d'altres edificis i carrers de la Barcino romana.[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. PUIG, Ferran, RODÀ, Isabel, Les muralles de Bàrcino, Muhba textures núm.1 Ajuntament de Barcelona. DL. 29.961-2010
  2. Joan de Déu Prats, Llegendes històriques de Barcelona, PAM, Barcelona 2009, p. 16
  3. Jaume Fabre Fornaguera, La contrarevolució de 1939 a Barcelona (tesi doctoral), Departament d'Història Moderna i Contemporània, UAB, 2002, p. 118
  4. «Muralla Romana». Pat.mapa: arquitectura. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 14 desembre 2012].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Muralla romana de Barcelona