Casa Ferran-Civil
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Palau i fàbrica  | |||
| Part de | Conjunt especial del sector de la muralla romana | |||
| Cronologia | ||||
| segle XVI | construcció | |||
| 1779 – 1781 | reforma, Arquitecte: Josep Ribes i Margarit | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura gòtica arquitectura barroca | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | Correu Vell, 5 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 40354 | |||
| Id. Barcelona | 487 | |||
La casa Ferran-Civil, també coneguda com a Palau del Correu Vell, és un edifici situat al carrer del Correu Vell, 5 del barri Gòtic de Barcelona, declarat bé cultural d'interès local.[1]
Descripció[modifica]
Es tracta d'un palau del segle xvi on destaca el pati amb escala, coberta al primer tram i descoberta sobre volta rampant al segon, que duu a la planta noble. Aquesta és una de les millors mostres barcelonines d'escultura decorativa del moment, en la qual conflueixen procediments de la tradició gòtica (perfils mixtilinis), motllurats amb recursos pròpiament renaixentistes (volutes vegetals, escut amb cimera). Fruit de la reforma del segle xviii són les crugies més properes al carrer i la façana, amb un gran portal d'arc rebaixat i amb balcons de marc de pedra motllurat, estructura de ferro i llosanes ceràmiques. Del mateix moment són els esgrafiats, de temàtica ornamental.[1]
Història[modifica]
Tal com denoten els elements arquitectònics del pati, les finestres i les portes esculpides, aquest gran casal té el seu origen al segle xvi.[2]
La casa va pertànyer a la família Ferran, que posseïa el títol de Correu Major de Catalunya. Per aquest motiu, van haver d’enfrontar-se amb els Tassis, que tenien el monopoli del correu a l'imperi dels Habsburg, inclosa Espanya. Durant la Guerra de Successió, Felip de Ferran i de Çacirera fou ambaixador del Principat de Catalunya davant dels Estats Generals de les Províncies Unides dels Països Baixos i representant dels interessos catalans davant del rei Jordi I d'Anglaterra.[3]
L'any 1779, la casa era propietat de l'abadessa del Reial Monestir de Sant Pere de les Puel·les, que l'establí en emfiteusi al comerciant barceloní Mateu Civil, amb l'obligació d'invertir 3.000 lliures en la millora de l'edifici. Les obres s'iniciaren immediatament i foren executades sota les ordres del reconegut mestre de cases Josep Ribes i Margarit, i també hi va intervenir el mestre fuster Francesc Bayà.[4][5] L'any 1781, Civil va demanar al consistori permís per a enderrocar l'antiga façana de la casa i reedificar-la dos pams més enretirada.[6][2]
El 1827, Josep Civil i Gelades va vendre la casa als cònjuges Josep Llimona de Martí i Estruch (vegeu fàbrica d'indianes de Fèlix Prat) i Maria Pilar Llimona i Castell (filla i hereva de Tomàs Llimona),[7] propietaris del veí Palau Gualbes. Llimona va morir el 1843,[8] i segons el repartiment de béns fet el 1845,[9] la propietat passà a mans de Jacinta Cardeñas i Foraster, vídua de Tomàs de Martí i Estruch, i del seu fill Josep de Martí i Cardeñas[10] (vegeu casa-fàbrica Vermell-Martí).
A mitjans del segle xix s'hi establí el fabricant de velluts de seda Joan Barrau, sota la raó social Joan Barrau i Fill.[11] A la seva mort el 1853, continuà el negoci el seu fill Jacint Barrau i Cortès,[12] que va traslladar la producció al carrer de la Riereta, 35 (vegeu casa-fàbrica Gassó-Tous).[13]
L'any 1879, Josep de Martí va presentar un projecte de l'arquitecte Salvador Vinyals que consistia en l'aixecament d'un quart pis, la redistribució dels existents i el canvi d'ubicació de la caixa d'escala. En la memòria es donen un seguit de justificacions de l'obra, entre les quals destaca l'argument de la dificultat de llogar habitatges de moltes estances.[2]
A l'inici dels anys 1990, la finca va ser rehabilitada íntegrament per tal d'acollir-hi serveis municipals (Centre de Serveis Socials Gòtic).[2]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Centre Cívic». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Habitatge al carrer Correu Vell, 5». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ García Espuche, 2003, p. 307-308.
- ↑ AHPB, notari Carles Carbonell, 6-9-1781.
- ↑ «Reconeixement de deute i creació de censal de Mateu Civil cap a Baltasar de Bacardí i Clavell (Correu Vell)». Servidor documental sobre la Saga Bacardí. Julio-Carlos García Castrillón.
- ↑ «Matheo Civil. Comerciant. Correu Vell. Casa. Enderrocar i reedificar». C.XIV Obreria C-25/1781-66. AHCB, 21-04-1781.
- ↑ AHPB, notari Joan Baptista Maymó, 27-7-1827.
- ↑ Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 188-193. ISBN 978-84-9156-216-0.
- ↑ AHPB, notari Domènec Gibert, manual 1.243/21, f. 325-357, 9-10-1845.
- ↑ «Josep de Martí i de Cardeñas». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 387.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 313, 326, 554.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 137, 139, 197.
Bibliografia[modifica]
- Cabana, Francesc «Jacint Barrau, un geni de la mecànica». Fàbriques i empresaris. Els protagonistes de la Revolució Industrial a Catalunya. Enciclopèdia Catalana, 1992.
- Garcia Espuche, Albert «Els Vilana Perlas i la casa del Regomir del notariat al poder». Estudis històrics i documents dels arxius de protocols, 21, 2003, pàg. 267-320.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Ferran-Civil |
- «Palau Ferran o del Correu Vell». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Casa família Ferran o Palau del Correu Vell». Barcelona entre muralles. Francesc Font.