Joan Hortalà i Arau

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Joan Hortalà i Arau (Olot, 1940) és un economista i polític català. Es llicencià en Dret i doctorà en Ciències econòmiques, i el 1965 guanyà la càtedra de teoria econòmica de la Universitat de Barcelona i en fou degà el 1970-1973 i el 1979-1984. També director de l'obra col·lectiva El desarrollo industrial de Cataluña del 1968 al 1970, i de la revista Cuadernos de Economía. Fou un dels fundadors de l'Institut d'Economia Regional.

Política[modifica | modifica el codi]

Interessat en la política, milità a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i en fou regidor de l'Ajuntament de Barcelona a les eleccions municipals espanyoles de 1979. Fou escollit diputat al Parlament de Catalunya per ERC a les eleccions de 1980 i 1984, però el 1984 renuncià a l'escó quan fou nomenat conseller d'Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya.

Dimití el 1987 quan fou elegit secretari general d'ERC, càrrec que ocupà fins al 1989, quan fou substituït per Àngel Colom. El 1989 abandonà ERC i, amb un grup d'antics militants fundà Esquerra Catalana, que el 1993 s'incorporà a Convergència Democràtica de Catalunya.

Càrrecs econòmics[modifica | modifica el codi]

El 1993 fou nomenat president de la Borsa de Barcelona. El 1999 fou nomenat conseller de FECSA-ENHER i d'Ercros. Des de 2000 fins a 2003 fou vicepresident del consell i president de la comissió econòmica del Futbol Club Barcelona, sota la presidència de Joan Gaspart.



Precedit per:
Vicenç Oller i Compañ
Conseller d'Indústria de la Generalitat de Catalunya
1984 - 1987
Succeït per:
Macià Alavedra i Moner
Precedit per:
Heribert Barrera
Secretari General d'Esquerra Republicana de Catalunya
1987 - 1989
Succeït per:
Àngel Colom