Colònia Vidal
La Colònia Vidal és una antiga instal·lació tèxtil concebuda com un nucli autosuficient, amb habitatges per als obrers, església, escola, etc. a la riba del riu Llobregat, en el municipi berguedà de Puig-reig. Les colònies industrials van ser un dels trets característics de la Revolució Industrial de Catalunya. Actualment hi mostra el Museu de la Colònia Vidal de Puig-reig.[1]
Taula de continguts |
[modifica] La Colònia Vidal
El fundador de la Colònia Vidal va ser Ignasi Vidal i Balet juntament amb la seva família, els "Vidalets". L'any 1882 la família Vidal va comprar els terrenys necessaris per la construcció de la Colònia. La construcció d'aquesta va començar al 1892 però no es va acabar de construir fins l'any 1901. Ignasi Vidal va morir abans d'acabar les obres i va passar el relleu cap als seus dos fills. La colònia va estar en funcionament 80 anys, des del 1901 fins que va tancar portes l'any 1980.
[modifica] Situació geogràfica
Gairebé totes les colònies tèxtils es construïen al costat d'un riu per aprofitar-ne l'energia hidràulica. La colònia Vidal està construïda al costat del Llobregat, considerat el riu més treballador del món perquè s'hi concentren moltes colònies. Es troba al municipi de Puig-reig, a la comarca del Berguedà, però està situat entre aquest i Navàs.
[modifica] La vida a la colònia
Al principi de tot, quan va començar a funcionar la colònia, les condicions de treball eren extremadament dures i els amos es limitaven a oferir habitatges, escola, església i botigues. Això va tenir algunes conseqüències com ara vagues i enfrontaments contra els propietaris.
Més tard, al 1880 els amos van adoptar una altra actitud i van oferir altres serveis relacionats amb la higiene, l'avituallament, el lleure i la cultura, i sovint grans torres pels propietaris. Però no va ser fins al segle XX que els treballadors van viure amb menys conflictivitat i agraïment envers els seus amos. L'edifici Fundació Vidal i varis edificis annexos es varen construir per establir-hi el cinema, el teatre, la biblioteca, la sala de jocs, l'escola, el casal de la dona i una zona esportiva.
Tot i aquestes millores dels serveis, a l'hora de treballar eren molt estrictes, perquè treballaven moltes hores i també el dissabte. Si algú arribava tard a treballar li podien assignar una feina més precària o si es produïa molt freqüentment el podien arribar a despatxar. A més a més si algú es feia mal amb alguna màquina i no podia treballar no cobrava. Perquè poguessin viure amb totes les necessitats bàsiques (alimentació, vestit i habitatge), havien de treballar tots els membres d'una família a partir dels 10 anys, ja que els seus sous eren molt pobres. Fins aquella edat eren escolaritzats a l'escola de la Colònia. L'any 1905 els sous setmanals a totes les colònies de Puig-reig eren els següents:
- Els homes cobraven de 17 a 30 pessetes.
- Les dones 15 pessetes.
- Els nens 9 pessetes.
A la vida quotidiana la gent no tenia gaire temps lliure excepte el diumenge, que era l'únic dia de festa, tot i que havien d'anar a missa obligatòriament perquè els amos eren molt religiosos. Si no hi anaven un dia, el dilluns els podia tocar la pitjor feina o els podien canviar la casa per una altra de pitjor, i si no hi anaven mai els podien retirar de la colònia. Les cases no disposaven ni de dutxes ni safareigs propis, sinó que hi havia de comunitaris.
[modifica] Matèries primeres que s'utilitzaven
Les primeres matèries que s'utilitzaven eren exportades d'altres llocs. Com per exemple, el cotó podia venir de l'Índia, de la Xina o dels Estats Units. Hi eren transportats en uns paquets que podien arribar a pesar fins a 300 kg, ja que el cotó estava molt comprimit. Fins al segle XX eren quatre les fibres utilitzades: el cotó i el lli, que provenen de les plantes; i la seda i la llana, que són fibres animals. En l'actualitat la majoria de teles es fan amb fibres artificials.
[modifica] Productes finals obtinguts
La Colònia Vidal es va especialitzar en fabricar teixits per a llençols de qualitat i en d'altres fets amb la tècnica del piqué, que és un tipus de teixit que disposa de dos ordits diferents per tal d'aconseguir dibuixos amb relleu tibant-ne un més que l'altre. També feia l'última operació de tot el procés d'un teixit, la teixidura: altres fàbriques portaven les grans peces sortides dels telers a la Colònia Vidal i allà feien diferents operacions i processos termomecànics, per tal de donar-li un aspecte més agradable i bonic. Després d'aquesta última operació les peces de teixit les doblegaven i les empaquetaven i ja es podien posar a la venda.
[modifica] Maquinària utilitzada en el procés fabril
- Obridora: és l'encarregada d'obrir els flocs i eliminar les fulles, brutícia, llavors, i altres impureses de les fibres.
- Carda de xapons: és la màquina que desenreda les fibres.
- Manuar: és la que estira, pentina i orienten les metxes.
- Metxera: són les màquines que estiren i fan més primes les metxes.
- Contínua: és l'encarregada de convertir les metxes en fil.
- Ordidor: màquina que agrupa tots fils en un plegador.
- Teler de garrot: és la màquina que transforma el fil en teixit.
[modifica] Aprofitament de l'energia hidràulica
A la Colònia Vidal es va haver de muntar un sistema per aconseguir l'energia necessària per fer anar les màquines, il·luminar la fàbrica i pel consum domèstic de la Colònia.
Als primers anys de la Colònia Vidal se seguia el següent procediment per produir l'energia:
- L'aigua emmagatzemada en una presa que era situada més amunt que la central de la colònia tenia una energia potencial acumulada, en un emmagatzemament que requeria un treball contra la força de la gravetat.
- Aquesta aigua baixava pel canal fins la central, on l'aigua queia pel tub d'entrada d'aigua cap a la turbina i agafava energia cinètica.
- L'energia potencial i l'energia cinètica de l'aigua es transformaven en energia mecànica quan era engolida per la turbina hidràulica horitzontal, que és una maquina formada per unes aspes unides a un eix que giren quan reben l'aigua a molta pressió.
- Aquesta turbina feia girar l'arbre dret, que era un eix de ferro calibrat on hi havia uns engranatges de ferro colat, i s'enfilava verticalment per tota la fàbrica per distribuir l'energia a cada planta.
- Els engranatges feien córrer els embarrats i les corretges, que donaven l'energia mecànica necessària per fer funcionar totes les màquines de la fàbrica.
Aquesta turbina produïa 2KW a l'any 1901 i 55KW al 1909.
A finals dels anys vint la Société Hydro-Mécanique de Tolosa de Llenguadoc van substituir l'arbre dret i la turbina horitzontal per dues del tipus turbina Francis modernes, que es caracteritzaven perquè transformaven l'elevada energia cinètica de l'aigua a la sortida del rodet en energia de pressió. Doncs la manera de produir energia com es feien en aquell moment i encara ara, són una mica diferents de l'anterior.
Els passos eren aquests:
- L'aigua anava de la presa a la central de la Colònia a través del canal d'aigua, igual que abans.
- Però l'aigua queia cap a dues turbines de diferent mida que convertien l'energia potencial i l'energia cinètica de l'aigua en energia mecànica, en caure.
- A través d'uns alternadors, que són unes màquines dinamoelèctriques de corrent continu formades per l'estator i el rotor de pols sortits o roda polar, convertien l'energia mecànica en energia elèctrica mitjançant fenòmens d'inducció electromagnètica.
- L'energia elèctrica se n'anava cap al quadre de comandaments a través d'uns cables i després als transformadors, que la convertien en energia mecànica un altre cop, per fer funcionar les màquines de la fàbrica.
Amb aquest sistema la turbina gran produia aproximadament 584,325 KW/h i la petita 80,85 KW/h. Actualment la Colònia Vidal genera uns 700 KW/h que es venen a l'empresa FECSA-ENDESA.
[modifica] Referències
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 98. ISBN 84-393-5437-1.
