Fàbrica de riu

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Una fàbrica de riu és un establiment industrial que utilitza l'energia hidràulica que extreu del corrent d'un riu proper per al funcionament de la maquinària fabril. En sentit genèric, aquesta designació s'utilitza per referir-se a qualsevol indústria que tingui la força motriu de l'aigua d'un riu com a font d'energia principal, habitualment mitjançant una resclosa i un canal que condueix l'aigua cap a una turbina. En sentit estricte, però, s'utilitza el terme fàbrica de riu en contraposició a colònia industrial, per designar aquelles organitzacions formades pels edificis industrials sense habitatges per als obrers (o bé que, tot i haver construït uns pocs habitatges, no inclou ni serveis ni infraestructures que permetin constituir un nucli de població autocentrat). A Catalunya les fàbriques de riu van començar a aparèixer a la primera meitat del segle xix, tot i que va ser a la segona meitat del segle quan aquest tipus d'indústria va arribar al seu auge. Les fàbriques de riu a Catalunya eren, molt majoritàriament, dedicades a la indústria tèxtil, de la mateixa manera que les colònies industrials.

Origen[modifica]

L'aprofitament de l'energia hidràulica que proporciona el corrent d'un riu per al funcionament d'una fàbrica és un fet que caracteritza la segona industrialització a Catalunya, a la segona meitat del segle xix, tot i que des dels inicis d'aquell segle ja s'estava aprofitant l'energia del riu per fer funcionar màquines. Els recursos miners del país eren insuficients per a la creixent demanda de carbó per a la indústria i de menor qualitat (mines de carbó de lignit), i el carbó d'hulla d'importació encaria la producció. En canvi, l'energia que proporcionen els rius, un cop tramitada la concessió d'utilització d'aigües i construïdes les infraestructures, suposava un cost inapreciable. Les característiques dels rius catalans també afavorien aquest aprofitament, sobretot en el seu curs mitjà, ja que tot i ser de poc cabal, presenten un desnivell considerable en la seva curta trajectòria.[a] El principal inconvenient era la variabilitat del seu cabal, amb períodes de sequera (sobretot a l'estiu) i la possibilitat de riuades que podien inundar i malmetre la maquinària. Els rius on s'instal·laren fàbriques de riu pròpiament dites, com també colònies industrials, són el Ter i el Llobregat i els seus principals afluents, especialment el Cardener.[1]

De la mateixa manera que les colònies, la fàbrica de riu solia tenir l'origen en una d'aquestes tres situacions: 1) un antic molí (que ja disposava de resclosa i canal) que s'aprofitava per fer funcionar al seu interior màquines de filar i/o teixir, o bé s'hi construïa un edifici nou aprofitant la infraestructura hidràulica existent; 2) un propietari rural que es procurava uns beneficis construint una fàbrica al riu que passava per la seva finca (ja sigui per llogar-la o per convertir-se en fabricant); 3) fabricants que, partint de tallers o establiments petits, buscaven ampliar els seus horitzons amb una fàbrica més gran.[2]

És remarcable, també, que la iniciativa de construir una fàbrica de riu, al llarg del segle xix, no solia ser d'un industrial individualment, sinó que molt sovint s'unien diferents emprenedors per aixecar una infraestructura industrial. En alguns casos (especialment a principis del segle xix) podien ser diferents petits fabricants que, un cop construïda la fàbrica compartien l'equipament per a les seves respectives empreses, fent un ús alternatiu de la infraestructura per torns (o bé simultani però parcel·lat). En altres casos, dos, tres o més emprenedors formaven una societat, en la qual s'unien, per exemple, el propietari del terreny, sense experiència industrial, i l'empresari experimentat, que ja tenia una o diverses petites fàbriques.[2]

Estructura hidràulica[modifica]

Els elements comuns que caracteritzen totes les fàbriques de riu són l'existència d'una resclosa i un canal. La resclosa, perpendicular al curs del riu o lleugerament corbada, permet guanyar alçada d'aigua i alhora desviar la major part del cabal cap al canal. Aquest condueix l'aigua fins al punt on el desnivell permet aprofitar l'energia cinètica de l'aigua i aquesta és retornada al riu. A principis del segle xix això es feia amb les rodes de calaixos, algunes aprofitades dels molins ubicats en aquell lloc amb anterioritat. Els avenços tècnics van permetre substituir les velles rodes de fusta per modernes turbines, i els arbres de transmissió de fusta es van canviar per gruixuts i valents arbres drets, estructures de ferro calibrat que s'enfilaven pel cor de la fàbrica i que, mitjançant un complex sistema de politges, corretges i embarrats, transmetien la força a les màquines. A partir de principis del segle xx es va començar a aplicar un alternador a la turbina, per tal de generar electricitat, més fàcilment transportable fins a les màquines, que funcionarien ràpidament amb aquest tipus d'energia.[1]

En tancar moltes d'aquestes fàbriques, la infraestructura ha continuat activa produint electricitat per vendre a les empreses distribuïdores.

Fàbriques de riu que no es consideren colònies[modifica]

La proliferació d'infraestructures industrials al costat dels rius per aprofitar-ne l'energia hidràulica va canviar substancialment el paisatge urbanístic i demogràfic a les darreries del segle xix a les conques dels rius Ter i Llobregat, sobretot. En uns casos, la creació d'una indústria va donar lloc a la formació del que es va designar com a colònia industrial, i en altres, en canvi, es coneixia com a fàbrica de riu. Per tal que es pugui considerar una "colònia industrial" s'ha de donar la conjunció dels tres elements imprescindibles: edificis industrials, habitatges i serveis per als treballadors, i edificis simbòlics (església, torre de l'amo).[3] Els motius pels quals una fàbrica de riu no va acabar desenvolupant una colònia podien ser, bàsicament, perquè no hi havia necessitat de generar habitatges per als treballadors, ja sigui pel fet que es tractava d'una fàbrica integrada dins un nucli urbà, o bé perquè, malgrat que disposés d'alguns habitatges (sovint només per a vigilants i directius) no s'oferien serveis per als treballadors (botiga, escola...), a causa de la proximitat relativa a una població. També hi ha alguns casos en què el propietari de la infraestructura la destinava a lloguer per a altres industrials i no estava interessat a invertir en habitatges o serveis per als treballadors.[1]

Llista de fàbriques de riu[modifica]

La llista següent, que no és exhaustiva, correspon a les fàbriques de riu que no es consideren colònies industrials. Cal remarcar que la majoria d'aquestes indústries han deixat d'existir. En alguns casos l'edifici presenta un estat ruïnós o fins i tot han estat ja enderrocats, i en altres casos l'edifici està ocupat (parcialment) per altres indústries diferents de la que el van fer néixer o bé ha estat reutilitzat per altres finalitats, tals com centres culturals o biblioteques.

Fàbriques de riu
Núm.
ordre		 Nom Riu Municipi Comentari Coordenades
1 Fàbrica de Cal Costa Llobregat La Pobla de Lillet (WD: Q108527429) 42° 14′ 38″ N, 1° 58′ 18″ E / 42.243917°N,1.971716°E / 42.243917; 1.971716
2 Fàbrica de Ca l'Artigas Llobregat La Pobla de Lillet Antic molí convertit en fàbrica el 1878-79. Els Jardins Artigas annexos a la fàbrica foren dissenyats per Antoni Gaudí. 42° 15′ 04″ N, 1° 58′ 30″ E / 42.251198°N,1.975083°E / 42.251198; 1.975083
3 Fàbrica de Cal Pujol Llobregat La Pobla de Lillet
4 Cal Forcada Llobregat Navàs 1897. Va originar el creixement i la consolidació del nucli de Navàs com a poble. 41° 54′ 00″ N, 1° 53′ 07″ E / 41.899961°N,1.885404°E / 41.899961; 1.885404
5 Xibèria Llobregat Sallent Propietat dels Iglesias, propietaris també de la fàbrica de guix (Cal Sellarès)
6 Fàbrica del Malpàs[4] Llobregat Sallent 1852. Tancada des de 1979. 41° 49′ 47″ N, 1° 52′ 58″ E / 41.829737°N,1.882833°E / 41.829737; 1.882833
7 Fàbrica Sitges (Sallent)[4] Llobregat Sallent A 300 m del Pont de Cabrianes. En el moment de màxima esplendor va construir pisos per als treballadors, amb hostal, escola i església. 41° 46′ 32″ N, 1° 54′ 12″ E / 41.775517°N,1.903373°E / 41.775517; 1.903373
8 Fàbrica de Cal Torres (Sallent)[4] Llobregat Sallent Altres noms: Fàbrica Torres (o Torres Amat). Actualment seu de la Biblioteca Municipal. 41° 49′ 28″ N, 1° 53′ 39″ E / 41.82439°N,1.894167°E / 41.82439; 1.894167
9 Fàbrica Sala (Sallent) Llobregat Sallent 1903 41° 49′ 20″ N, 1° 53′ 50″ E / 41.822098°N,1.897271°E / 41.822098; 1.897271
10 Fàbrica de Guix (Sallent) Llobregat Sallent No és una fàbrica tèxtil, sinó de guix 41° 48′ 56″ N, 1° 54′ 10″ E / 41.815556°N,1.902778°E / 41.815556; 1.902778
11 Fàbrica de Cal Ramon[4] Llobregat Sallent Antiga farga d'aram, convertida en fàbrica el 1818. Partida en dos el 1828: Cal Ramon i Cal Rei. 41° 49′ 26″ N, 1° 53′ 33″ E / 41.823804°N,1.89243°E / 41.823804; 1.89243
12 Fàbrica de Cal Carrera[5] Llobregat Sallent
13 Fàbrica Vella[6][7][4] Llobregat Sallent Resclosa amb activitat tèxtil des de 1806. Construcció de la fàbrica 1842. Tancament el 1970. Actualment l'edifici està enderrocat. 41° 49′ 36″ N, 1° 53′ 30″ E / 41.826679°N,1.891722°E / 41.826679; 1.891722
14 Fàbrica de les Culleres[6] Llobregat Sallent Enderrocada el setembre de 2001. Només se'n conserva la xemeneia hexagogonal. 41° 49′ 26″ N, 1° 53′ 39″ E / 41.823764°N,1.894172°E / 41.823764; 1.894172
15 Fàbrica del Riu Llobregat Navarcles 1819 41° 44′ 55″ N, 1° 53′ 51″ E / 41.74861°N,1.89750°E / 41.74861; 1.89750
16 Fàbrica de Sant Jaume Llobregat Castellgalí Finals del segle xix. Tanca el 1971 després d'una riuada. Edifici en runes. 41° 41′ 9.93″ N, 1° 51′ 9.51″ E / 41.6860917°N,1.8526417°E / 41.6860917; 1.8526417
17 La Gafa Cardener La Coma i la Pedra Antiga farga transformada en fàbrica tèxtil, la primera de la província de Lleida, i posteriorment central hidroelèctrica. 42° 09′ 50″ N, 1° 35′ 43″ E / 42.163889°N,1.595278°E / 42.163889; 1.595278
18 El Calvet[2] Cardener Cardona 1884. Antic molí paperer transformat en fàbrica per Comte i Viladomat, propietaris de La Costa
19 La Costa[2] Cardener Cardona 1816. Antic molí. El 1876 passa a Comte i Viladomat
20 La Plantada[2] Cardener Cardona 1878. Construïda i explotada per la família Gallifa de Manresa.
21 L'Aranyó[2] Cardener Cardona Dècada 1840
22 Fàbrica de la Ribera[8] Cardener Coaner - Sant Mateu de Bages
23 Fàbrica de Cal Jover[8] Cardener Súria 1875. Construït per un industrial d'Igualada.
24 Fàbrica Vella[8] Cardener Súria 1806. Antic molí paperer. S'hi instal·len les primeres Mule de Catalunya.
25 L'Abadal o Fàbrica Abadal[8] Cardener Súria 1899. Antic molí fariner.
26 fàbrica Giró[8] Cardener Súria Origen del barri del Fusteret. 1873
27 Molí del Guix[2] Cardener Callús 1877. Durant un temps curt es dedicà al tèxtil. També fou molí fariner, olier i guixer.
28 Fàbrica de Cal Cavaller[8] Cardener Callús Tot i que hi ha un grup de cases conegut com a Colònia de cal Cavaller, els habitatges són independents de la fàbrica.
29 Fàbrica Nova[8] Cardener Callús 1895. Construïda pel propietari del mas per arrendar-la a fabricants. Dins el nucli urbà
30 El Paperer[2] Cardener Callús 1874. Antic molí, convertit en molí paperer, no va ser mai fàbrica tèxtil.
31 El Molinet[2] Cardener Sant Joan de Vilatorrada 1899. Molí fariner d'un propietari rural, que l'arrenda a industrials que el transformen en fàbrica tèxtil.
32 Fàbrica de Can Canals[2] Cardener Sant Joan de Vilatorrada
33 Fàbrica Borràs Cardener Sant Joan de Vilatorrada 1853. Compartien resclosa i canal les tres fàbriques: Borràs, Burés i Gallifa. 41° 44′ 42″ N, 1° 48′ 30″ E / 41.745°N,1.808333°E / 41.745; 1.808333
34 Fàbrica Burés
o Fàbrica del mig 		Cardener Sant Joan de Vilatorrada 1853 41° 44′ 40″ N, 1° 48′ 29″ E / 41.744444°N,1.808056°E / 41.744444; 1.808056
35 Fàbrica de Cal Gallifa Cardener Sant Joan de Vilatorrada 1853. Actual equipament cultural. Inici obra 1845, inici funcionament 1855 (Font: GEC) 41° 44′ 38″ N, 1° 48′ 26″ E / 41.743889°N,1.807222°E / 41.743889; 1.807222
36 Fàbrica de Barrets[2] Cardener Manresa 1891. Aprofità l'antiga roda del Calderer que servia per regar. Fabricaven barrets.
37 Fàbrica dels Panyos[2][9] Cardener Manresa 1820.
38 Fàbrica del Pont de Fusta (I i II)[2] Cardener Manresa 1804. El 1817 es divideix en dues fàbriques, que funcionen amb una mateixa resclosa.
39 Fàbrica Cots[2] Cardener Manresa 1804. Aprofitava la roda d'un molí.
40 Fàbrica del Pont Vell[2] Cardener Manresa 1859. Antic molí de la ciutat. Els Gallifa el convertiren en fàbrica. Avui desapareguda. Històries Manresanes: La Fàbrica del Pont Vell 41° 43′ 13″ N, 1° 49′ 51″ E / 41.720391°N,1.830901°E / 41.720391; 1.830901
41 Fàbrica de les Roques de Sant Pau[2] Cardener Manresa 1844. Construïda per la societat Gallifa, Argemir i Cia.
42 Els Polvorers[2] Cardener Manresa 1872 (?). Antics molins polvorers transformats en fàbrica tèxtil.
43 Fàbrica Vermella[2] Cardener Manresa 1855. Construïda per la família Batlles.
44 Fàbrica Blanca[2] Cardener Manresa 1855. Construïda per Gaspar Pla.
45 Fàbrica del Pont de Rajadell[2] Cardener Manresa 1844
46 Fàbrica Barrera o Fàbrica Monteys[2] Cardener Castellgalí 1816. Ampliació d'un antic molí.
47 Fàbrica de Can Sanglas[10] Ter Manlleu 42° 00′ 04″ N, 2° 17′ 29″ E / 42.001098°N,2.291264°E / 42.001098; 2.291264
48 Fàbrica de Can Puntí[11] Ter Manlleu Altres denominacions: Can Rifà, can Boixó 41° 59′ 48″ N, 2° 17′ 08″ E / 41.996658°N,2.285493°E / 41.996658; 2.285493
49 Fàbrica de Can Grau[12] Gurri Masies de Roda Altres denominacions: Can Salamí 41° 59′ 05″ N, 2° 18′ 05″ E / 41.984732°N,2.301477°E / 41.984732; 2.301477
50 Fàbrica de Can Llanas Ter Manlleu 42° 00′ 01″ N, 2° 17′ 44″ E / 42.000260°N,2.295632°E / 42.000260; 2.295632
51 Fàbrica de Can Riva[13] Ter Masies de Voltegà 1875 42° 00′ 39″ N, 2° 14′ 53″ E / 42.010902°N,2.248162°E / 42.010902; 2.248162
52 Fàbrica de Can Coch[14] Ter Llanars (Ripollès) Abandonat 42° 19′ 07″ N, 2° 21′ 12″ E / 42.318704°N,2.353339°E / 42.318704; 2.353339
53 Fàbrica de Can Blanc[15] Ter Torelló 42° 03′ 00″ N, 2° 15′ 37″ E / 42.050014°N,2.260160°E / 42.050014; 2.260160
54 Fàbrica de Can Tarrés[16] Ter Torelló 42° 02′ 35″ N, 2° 15′ 22″ E / 42.043116°N,2.256071°E / 42.043116; 2.256071
55 Can Guixà[17] Ter Sant Quirze de Besora 42° 05′ 59″ N, 2° 13′ 54″ E / 42.099624°N,2.231720°E / 42.099624; 2.231720
56 Fàbrica Can Trinxet[18] Ter Sant Quirze de Besora Altres denominacions: Fàbrica can Tomàs 42° 6′ 15.06″ N, 2° 13′ 1.35″ E / 42.1041833°N,2.2170417°E / 42.1041833; 2.2170417
57 Fàbriques de Gallifa[19] Ter Masies de Voltregà 42° 01′ 20″ N, 2° 15′ 08″ E / 42.022141°N,2.252197°E / 42.022141; 2.252197
58 La Blava[20] Ter Roda de Ter És coneguda pel fet d'haver-hi treballat el poeta Miquel Martí i Pol. 41° 58′ 44″ N, 2° 18′ 33″ E / 41.978951°N,2.309133°E / 41.978951; 2.309133

Notes[modifica]

  1. ↑ El Cardener, per exemple, té uns 850 m de desnivell en 90 km de recorregut.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Serra i Rotés, Rosa «Les colònies industrials a Catalunya». Catalan Historical Review, 4, 2011, pàg. 241-255. Arxivat de l'original el 2022-01-21. DOI: 10.2436/20.1000.01.63. ISSN: 2013-407X [Consulta: 7 gener 2017].
  2. ↑ 2,00 2,01 2,02 2,03 2,04 2,05 2,06 2,07 2,08 2,09 2,10 2,11 2,12 2,13 2,14 2,15 2,16 2,17 2,18 2,19 2,20 Ferrer i Alòs, Llorenç «La industrialització de Catalunya. Les fàbriques textils del riu Cardener al segle XIX». Estudis Històrics i Documents de l'Arxiu de Protocols, XXVII, 2009, pàg. 321-366 [Consulta: 14 maig 2016].
  3. ↑ Clua i Mercadal, Jordi «Morfologia urbana de les Colònies Industrials a Catalunya». Actes del Primer Congrés Català de Geografia, IIIa, 1991, pàg. 221-230. Arxivat de l'original el 22 d’abril 2016 [Consulta: 7 abril 2016].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 «Mapes de patrimoni cultural». Diputació de Barcelona.
  5. ↑ «Avantprojecte de rehabilitació de la fàbrica de Cal Carrera com a espai escènic i equipament polivalent». Ajuntament de Sallent. Arxivat de l'original el 2017-01-07. [Consulta: 7 desembre 2016].
  6. ↑ 6,0 6,1 Benet i Clarà, Albert «Un exemple d'arqueologia industrial en perill: la fàbrica vella de Sallent». Dovella, 29, 1989 [Consulta: 5 desembre 2016].
  7. ↑ «enderroquen Fàbrica vella Sallent | Patrimoni Industrial». MNacTec. [Consulta: 17 desembre 2016].
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 8,6 Fàbrega i Enfedaque, Albert «Les colònies tèxtils i mineres al Cardener mitjà». L'Erol, 86-87 150 anys de colònies industrials, 2005, pàg. 93-96.
  9. ↑ «Fàbrica dels Panyos». mNACTEC.
  10. ↑ «Fàbrica de can Sangles - Consorci del Ter». www.consorcidelter.cat. [Consulta: 12 desembre 2016].
  11. ↑ «Fàbrica de can Puntí - Consorci del Ter». www.consorcidelter.cat. [Consulta: 12 desembre 2016].
  12. ↑ «Fàbrica de can Grau - Consorci del Ter». www.consorcidelter.cat. [Consulta: 12 desembre 2016].
  13. ↑ «Fàbrica de can Riva - Consorci del Ter». www.consorcidelter.cat. [Consulta: 12 desembre 2016].
  14. ↑ «Canal de can Coch - Consorci del Ter». www.consorcidelter.cat. [Consulta: 12 desembre 2016].
  15. ↑ «Fàbrica de can Blanc - Consorci del Ter». www.consorcidelter.cat. [Consulta: 12 desembre 2016].
  16. ↑ «Fàbrica de can Tarrés - Consorci del Ter». www.consorcidelter.cat. [Consulta: 12 desembre 2016].
  17. ↑ «Can Guixà - Consorci del Ter». www.consorcidelter.cat. [Consulta: 12 desembre 2016].
  18. ↑ «Fàbrica can Trinxet - Consorci del Ter». www.consorcidelter.cat. [Consulta: 12 desembre 2016].
  19. ↑ «Fàbriques de Gallifa - Consorci del Ter». www.consorcidelter.cat. [Consulta: 12 desembre 2016].
  20. ↑ «La Blava - Consorci del Ter». www.consorcidelter.cat. [Consulta: 12 desembre 2016].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fàbrica_de_riu&oldid=32492552»