Inducció electromagnètica

De Viquipèdia

Dreceres ràpides: navegació, cerca
Electromagnetisme
Electricitat · Magnetisme
Electrostàtica
Càrrega elèctrica
Llei de Coulomb
Camp elèctric
Llei de Gauss
Potencial elèctric
Moment dipolar elèctric
Magnetostàtica
Llei d'Ampère
Camp magnètic
Flux magnètic
Llei de Biot-Savart
Moment magnètic
Electrodinàmica
Corrent elèctric
Força de Lorentz
Força electromotriu
Inducció electromagnètica
Llei de Faraday
Corrent de desplaçament
Equacions de Maxwell
Camp electromagnètic
Radiació electromagnètica
Circuit elèctric
Conducció elèctrica
Resistència elèctrica
Capacitància
Inductància
Impedància
Edita
La inducció electromagnètica no s'ha de confondre amb la "inducció magnètica", que normalment fa referència al camp magnètic.

La inducció electromagnètica és la producció d'una diferència de potencial elèctric (o voltatge) a través d'un conductor situat dins d'un flux magnètic canviant. Sostén gran part de l’ús, producció i distrjujujusshufgqfbfbi[[Media:#REDIRECT Exemple.oggText en [[negreta]]ibució a gran escala de]] l’energia elèctrica.

Taula de continguts

[edita] Descobriment

Els inicis de la inducció electromagnètica es remunten a l’any 1830 amb els treballs independents de Michael Faraday i Joseph Henry.

Generalment s'acredita a Michael Faraday el descobriment del fenomen de la inducció en el 1831 encara que podria haver sigut anticipat pel treball de Francesco Zantedeschi en 1829.

Faraday va trobar que la força electromotriu (FEM) produïda en un circuit tancat és proporcional a la variació de flux magnètic que travessi aquest circuit.

[edita] Llei de Faraday

A la pràctica, la troballa anterior significa que un corrent elèctric serà induït en qualsevol conductor quan el flux magnètic canvii, o bé quan el conductor es mogui respecte a un flux magnètic constant.

D'altra banda, Heinrich Lenz va comprovar que el corrent degut a la FEM induïda sempre s'oposa al canvi de flux magnètic, en el que es coneix com a llei de Lenz, per tant és el responsable del signe negatiu en la següent equació.

La llei d'inducció de Faraday sobre la inducció electromagnètica diu que:

 \mathcal{E} = -{{d\Phi_B} \over dt} ,

on:

\mathcal{E} és la força electromotriu (FEM) en volts
ΦB és el flux magnetic en webers

Pel cas especial d'un solenoide, comprés de N espires amb la mateixa àrea, l

 \mathcal{E} = - N{{d\Phi_B} \over dt}

on:

\mathcal{E} és la força electromotriu (FEM) en volts
N és el nombre de espires del solenoide
ΦB és el flux magnètic en webers a través d'una sola espira.

[edita] Aplicacions

Els principis de la inducció electromagnètica s'apliquen en molts sistemes i dispositius, inclosos:

[edita] Vegeu també

[edita] Referències

  • David J. Griffiths (1998). Introduction to Electrodynamics (3rd ed.), Prentice Hall. ISBN 0-13-805326-X.  (anglès)
  • Paul Tipler (2004). Physics for Scientists and Engineers: Electricity, Magnetism, Light, and Elementary Modern Physics (5th ed.), W. H. Freeman. ISBN 0-7167-0810-8.  (anglès)
  • J.S. Kovacs and P. Signell, Magnetic induction (2001), Project PHYSNET document MISN-0-145. (anglès)