Hans Christian Ørsted

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Hans Christian Ørsted

Hans Christian Ørsted (Rudkøbing 14 d'agost del 17779 de març del 1851 a Copenhaguen) va ser un físic i químic danès influenciat pel pensament d'Immanuel Kant. Fou un gran estudiós de l’electromagnetisme. El 1813 va predir l’existència dels fenòmens electromagnètics, però no els va demostrar fins al 1819, juntament amb André-Marie Ampère, quan va descobrir la desviació d’una agulla imantada en ser col·locada en direcció perpendicular a un conductor elèctric pel que circula un corrent elèctric, demostrant l’existència d’un camp magnètic al voltant de tot conductor travessat per un corrent elèctric, i iniciant així l’estudi de l’electromagnetisme. Aquest descobriment fou crucial en el desenvolupament de l’electricitat, ja que va evidenciar la relació entre l’electricitat i el magnetisme. L'Oersted és la unitat de mesura de la intensitat del camp magnètic a l'antic sistema CGS. Es creu que també fou el primer a aïllar l’alumini per electròlisi el 1825. El 1844 va publicar el seu Manual de física mecànica.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer el 14 d'agost de 1777 a Rudkøbing, a l'illa danesa de Langeland. Des de molt jove es va interessar per la química i per la història natural, a més de la literatura. El seu pare era farmacèutic, sota aquesta influència va iniciar els estudis de farmàcia el 1797, als 20 anys d’edat. Tres anys després es va llicenciar en medicina.

Això no obstant, la seva passió per la química, i especialment per les forces electromagnètiques, unida a un interès creixent per la filosofia de la Naturalesa, van desencadenar totes les seves reflexions i expliquen, en gran mesura, les raons per les quals es va interessar pels treballs de Johann Wilhelm Ritter sobre el galvanisme.

A la tornada d’una estància per estudis a París, on va conèixer, entre altres científics, a Georges Cuvier i a Jean-Baptiste Biot, va treballar amb estreta col·laboració amb J. W. Ritter convertint-se, a la mort d’aquest, en el seu hereu espiritual.

El 1820 va descobrir la relació entre l’electricitat i el magnetisme en un experiment que avui en dia es presenta com a molt senzill, i el qual portà a terme davant dels seus alumnes. Tanmateix el descobriment havia estat fet 18 anys abans per Gian Domenico Romagnosi, un informe al respecte havia estat publicat per Romagnosi el 1802 en un diari italià, però la comunitat científica el va passar per alt.

Va demostrar empíricament que un fil conductor de corrent pot moure l’agulla imantada d’una brúixola. Pot haver-hi interacció entre les forces elèctriques per una banda i les forces magnètiques per l’altra, fet que en aquella època va resultar revolucionari.

Ørsted no va treure cap explicació satisfactòria del fenomen, ni tampoc va provar d'explicar el fenomen matemàticament. Això no obstant, va publicar el resultat dels seus experiments en un article en llatí anomenat: Experimenta circa effectum conflictus electrici in acum magneticam.[1] Els seus escrits van ser traduïts ràpidament i van tenir gran difusió en tota la comunitat científica. Els resultats van ser criticats amb gran duresa.

Ampère va conèixer els experiments d’Ørsted el setembre de 1820, això li va servir per desenvolupar, una mica més tard, la teoria que seria el punt de partida de l’electromagnetisme. Quan més s’acceptaven les teories d’Ampère per part d’altres savis, més es reconeixia l’autenticitat i intuïció d’Ørsted, tant en la comunitat científica com entre els conciutadans. Després d’aquest descobriment, el savi danès va continuar augmentant el seu prestigi i la seva fama fins al moment de la seva mort.

La Royal Society li atorgà la medalla Copley el 1820.

Com a químic cal destacar que el 1819 va descobrir la piperina i el 1825 realitzà una important contribució a la química, al ser el primer a aïllar i produir alumini.

Va morir a Copenhaguen el 9 de març de 1851. Al seu enterrament van assistir unes 200.000 persones, i la població danesa va sentir molt la seva pèrdua, ja que gràcies als seus descobriments i a les seves dots d’orador, havia contribuït a transmetre una imatge activa i positiva de Dinamarca.

La unitat d'inducció de camp magnètic de l'antic sistema d'unitats CGS, l'oersted, es va anomenar així en honor seu per les seves contribucions en el camp de l'electromagnetisme.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Experimenta circa effectum conflictus electrici in acum magneticam, Ampère et l'histoire de l'électricité, lloc web dedicat a Ampère pel Centre national de la recherche scientifique de França.
  • Dibner, Bern, Oersted and the discovery of electromagnetism, New York, Blaisdell (1962).