És una edificació aïllada de planta rectangular, amb planta baixa, pis i golfes. La façana principal té composició simètrica amb la porta principal, el balcó central i dues finestres laterals a cada pis a més de les obertures de les golfes. La façana posterior presenta plens i buits desordenats, resultat de moltes reformes. Adossat a la façana nord-est hi ha una petita capella amb façana lateral alineada amb la carretera d'Alcolea. A la façana principal hi ha una espadanya de ferro forjat amb una campana de bronze que conté inscripcions. El conjunt presenta parets arrebossades i pintades, coberta inclinada amb teula àrab ceràmica, persianes de llibret i reixes a les finestres de la planta baixa.[1]
Es troba a la Partida del Roquís, sota la carretera d'Alcolea. Aquest mas abans s'havia anomenat Mas de Coll. El 1822 es produí en aquell indret un sagnant combat entre forces absolutistes i la milícia nacional de Reus, i hom parlà d'un elevat nombre de morts. Algunes versions (Gras i Elies. Historia de las ermitas de Reus, 1909, pàg. 23) diuen que, ocupat el mas pels absolutistes, van emmetzinar l'aigua de la font abans de batre's en retirada, i que els milicians en arribar assedegats, moriren després de beure.[2] Restablerta la pau, cada any s'hi deia una missa per les ànimes de les víctimes. En record de la mortaldat, la família Coll, hi feu una capella dedicada a les ànimes del Purgatori que tenia una inscripció a la paret exterior que tocava a la carretera[2] que deia: "Devotos caminantes acordaos de las almas del Purgatorio". La capella es componia d'un retaule a l'oli representant el purgatori, davant del qual s'encenia una llàntia tots els dissabtes a la nit. Posteriorment s'edificà una altra capella degut al mal estat de l'original. Més tard fou adquirit per l'advocat Ramon Vidiella. De l'antiga capella només en queden algunes restes.[1] Actualment, els terrenys del mas, i el mateix mas, que es conserva, són una zona de terrenys per a la petita indústria. Per la rodalia s'han fet troballes prehistòriques i s'hi ha descobert terrissa romana.[2]
↑ 1,01,1«Mas de les Ànimes». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 28 agost 2014].
↑ 2,02,12,2Amigó, Ramon. Materials per a l'estudi dels noms de lloc i de persona, i renoms, del terme de Reus. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1988, p. 60. ISBN 8486387655.