Higini Anglès i Pàmies

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Higini Anglès)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Higini Anglès i Pàmies
Naixement 1 de gener de 1888
Maspujols, Baix Camp
Defunció 8 de desembre de 1969 (als 81 anys)
Roma, Itàlia
Nacionalitat Catalunya Catalunya
Ocupació Capellà i músic

Higini Anglès i Pàmies (Maspujols, prop de Reus, 1 de gener de 1888 - Roma 8 de desembre de 1969), fou un capellà i musicòleg català.[1][2]

Va estudiar a Reus[3] i des del 1900 al seminari de Tarragona,[1] essent ordenat sacerdot el 1912.[4] Després va anar a Barcelona a estudiar música, i el 1917 va ser nomenat cap del departament de música de la Biblioteca de Catalunya per recomanació del seu professor de musicologia Felip Pedrell (càrrec que va exercir fins el 1957).[1] Des del 1919 va començar a estudiar els arxius espanyols de música[3]. El 1923 va anar a completar els seus estudis a Alemanya, a la Universitat de Friburg de Brisgòvia,[1] on pogué estudiar amb Wilibald Gurlitt, i a la Universitat de Göttingen,[1] on ho féu amb amb Friedrich Ludwig i història amb H. Finke. El mateix any va col·laborar a la Revista Catalana de Música.[5] El 1926 va guanyar un premi atorgat pel Centre de Lectura per la seva obra "Recull de cançons populars de la comarca del Camp".[6] Al conservatori del Liceu va treballar de professor d'història de la música des del 1927, feina que també desenvolupà a la Universitat de Barcelona entre el 1933 i el 1936.[1] El 1943 va ser nomenat director del Institut Espanyol de Musicologia del CSIC, i el 1947 fou designat director de l'Institut Pontifici de Música Sacra a Roma.[1]

Va recuperar unes 3.300 cançons tradicionals fent una àmplia recerca per totes les comarques d'arreu de Catalunya.[1] També va dedicar-se a l'estudi de la música culta de l'edat mitjana, publicant les obres de diversos autors com ara Alfons el Savi, Brudieu, Pujol, Cabanilles, Morales i Victoria.[1] Els seus treballs estan recopilats a "Scripta musicologica Hygini Angles".

Va morir a Roma el 1969. Té carrers dedicats a Maspujols, Reus i Tarragona, entre d'altres pobles i ciutats. L'auditori de l'Escola i Conservatori de Música de Reus (de la Diputació de Tarragona) duu el seu nom, i també existeix en el mateix conservatori el Concurs de Música de Cambra Higini Anglès.

El fons personal d'Higini Anglès es conserva a la Biblioteca de Catalunya.

Taula de continguts

Obres [modifica]

Entre les seves obres musicals destaquen:

  • "Els Madrigals i la Missa de difunts" (d'en Brudieu) (1921)
  • "Opera omnia" (de Joan Pujol) (1926-1932)
  • "Opera omnia" (de Joan Baptista Cabanilles) (1927-1983)
  • "El Còdex musical de Las Huelgas" (1931)
  • "Sis quintets" (d'Antoni Soler) (1933)
  • "La música española desde la Edad Media hasta nuestros días" (1941)
  • "La música a Catalunya fins al segle XIII"
  • "La música de las Cantigas de Santa María del Rey Alfonso el Sabio" (1943-1964)
  • "Las ensaladas" (de Mateu Fletxa el Vell) (1955)
  • "Antología de organistas españoles del siglo XVII" (1966-1968)
  • "Las canciones del rey Teobaldo" (ISBN 84-500-5866-X)
  • Edició de nombrosos volums de "Monumentos de la música española" (ISBN 84-00-05758-9) (entre aquests destaquen diversos toms de "La música en la corte de los Reyes Católicos" (1941), "La música en la corte de Carlos V" (1944), "Recopilación de sonetos y villancicos a quatro y a cinco" (de Juan Vasquez)
  • "Opera omnia" (de Cristóbal de Morales)
  • "Opera omnia" (de Tomás Luis de Victoria)
  • "Obras de música para tecla, arpa y vihuela… recopiladas y puestas en cifra por Hernando de Cabezón, su hijo" (d'Antonio de Cabezón)…).

Va col·laborar amb Benito García de la Parra en la transcripció monàdica de la Versión coral de 60 cantigas de Alfonso el Sabio.

Vegeu també [modifica]

Referències [modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 Diccionari d'Història de Catalunya ; ed. 62 ; Barcelona ; 1998 ; ISBN 84-297-3521-6 ; p. 46
  2. ↑ «Higini Anglès i Pàmies». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. ↑ 3,0 3,1 [Vol. 1 Miscelánea en homenaje a Monseñor Higinio Anglés]. Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 1958. 
  4. ↑ «Higini Anglès i Pàmies». Enciclopèdia.cat. [Consulta: 23 maig 2011].
  5. ↑ Millet, Maria Dolors. Revista Catalana de Música i Vibracions
  6. ↑ Perea Simón, Eugeni. Historiografia religiosa de l'Arxidiocesi de Tarragona (1606-2007). L'Abadia de Montserrat, 2010, p.177. ISBN 8498832942. 

Enllaços [modifica]

Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Higini_Anglès_i_Pàmies&oldid=11864659»