Wu Oriental

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Este article és sobre un estat dels Tres Regnes ocupant el sud-est de la Xina moderna. Per l'estat de Primaveres i Tardors, vegeu Wu (estat). Per els estats de les Cinc dinasties i Deu regnes amb "Wu" com a part dels seus noms, veieu Wu (Deu regnes) i Wuyue. Per la universitat quin nom xinès és el mateix que Oriental Wu, vegeu Universitat Soochow (Taiwan).

Wu

Imperi

Bandera
222 – 280 Estendard de la Dinastia Jin.png
Ubicació de Wu
Capital Jianye
Idioma oficial Xinès
Religió Budisme, Taoisme, Confucianisme, Religió popular xinesa
Forma de govern Monarquia
Emperador
 • 229 - 252 Sun Quan
 • 252 - 258 Sun Liang
 • 258 - 264 Sun Xiu
 • 264 - 280 Sun Hao
 • Sun Quan es declara a si mateix emperador 229 de {{{any_esdeveniment1}}}
 • Conquesta de Wu per Jin 280
Població
 • {{{stat_year1}}} est. 2,300,000 
Moneda Moneda xinesa, Chinese cash

Wu Oriental (東吳; pinyin: Dōng Wú), també conegut Sun Wu (Traditional Chinese: 孫吳; pinyin: Sūn Wú), fou un dels Tres Regnes competint pel control de la Xina després de la caiguda de la Dinastia Han en el Jiangnan (Delta Yangtze) regió de Xina. Durant sa existència, la capital estigué en gran mesura a Jianye (建業, modern Nanjing), però de vegades estava a Wuchang (武昌, en el modern Ezhou, Hubei).

Història[modifica | modifica el codi]

Durant la decadència de la dinastia Han, la regió de Wu - una regió al sud del riu Iang-Tse al voltant de Nanjing - estava sota el control del senyor de la guerra Sun Quan. Sun Quan va succeir al seu germà Sun Ce com el senyor de la regió Wu amb un pagament simbòlic de lleialtat a l'Emperador Xian de Han (que era, en aquell moment, sota el control de Cao Cao). A diferència dels seus competidors, Quan en realitat no tenia l'ambició de ser emperador de la Xina. Tanmateix, després que Cao Pi de Cao Wei i Liu Bei de Shu Han es declararen tots dos com futurs Emperadors, Sun Quan va decidir de seguir el seu exemple en el 229, reivindicant la fundació de la dinastia Wu.

Wu Oriental finalment va ser conquerida pel primer emperador de la Jin, Sima Yan, en el 280. Dels Tres Regnes Sun Wu va ser el qual tingué una vida més llarga.

Llegat[modifica | modifica el codi]

Sota el mandat de Wu Oriental, la Xina del Sud considerada a principis de la història com una "jungla" de bàrbars es va convertir en un dels centres comercials, culturals i polítics de la Xina. En cinc segles, durant les Cinc dinasties i Deu regnes, el desenvolupament del sud de la Xina havia superat al del nord. Els èxits de Wu marcaren el començament de la divisió cultural i política entre el nord i el sud de la Xina, que apareixen repetidament en la història de la Xina de la modernitat.

L'illa de Taiwan podria haver estat abastada pels xinesos per primera volta durant el període dels Tres Regnes. Els contactes amb la població nativa i l'enviament d'oficials a una illa anomenada "Yizhou" (夷州) per la marina de guerra de Wu Oriental, podria haver estat a Taiwan, però el que fou Yizhou està obert a la controvèrsia, i alguns historiadors creuen que va ser Taiwan, mentre que altres creuen que foren les Illes Ryukyu.

Figures importants[modifica | modifica el codi]

Gerra amb figures modelades de Wu Oriental, 222-280 CE, Museu de Shanghai.

Llista de sobirans[modifica | modifica el codi]


Wu Oriental 222-280
Noms a títol pòstum( Shi Hao 諡號) Noms personals Any(s) de Regnat Noms d'era (Nian Hao 年號) i el seu rang d'anys
Convenció: usar nom personal
Da Di (大帝 dà dì) Sun Quan (孫權 sūn quán) 222-252

Huangwu (黃武 huáng wǔ) 222-229
Huanglong (黃龍 huáng lóng) 229-231
Jiahe (嘉禾 jiā hé) 232-238
Chiwu (赤烏 chì wū) 238-251
Taiyuan (太元 taì yuán) 251-252
Shenfeng (神鳳 shén2 fèng) 252

Kuaiji Wang (會稽王 kuaì jī wáng) Sun Liang (孫亮 sūn liàng) 252-258

Jianxing (建興 jiàn xīng) 252-253
Wufeng (五鳳 wǔ fèng) 254-256
Taiping (太平 taì píng) 256-258

Jing Di (景帝 jǐng dì) Sun Xiu (孫休 sūn xiū) 258-264 Yong'an (永安 yǒng ān) 258-264
Wucheng Hou (烏程侯 wū chéng hóu)

o Guiming Hou (歸命侯; gūi mìng hóu)

Sun Hao (孫皓 sūn haò) 264-280

Yuanxing (元興 yuán xīng) 264-265
Ganlu (甘露 gān lù) 265-266
Baoding (寶鼎 baǒ dǐng) 266-269
Jianheng (建衡 jiàn héng) 269-271
Fenghuang (鳳凰 fèng huáng) 272-274
Tiance (天冊 tiān cè) 275-276
Tianxi (天璽 tiān xǐ) 276
Tianji (天紀 tiān jì) 277-280

Vegeu també[modifica | modifica el codi]