Nanquín
|
|||
| Localització | |||
 |
|||
| Panorama de Nanquín | |||
 |
|||
| Municipi | Nánjīng[1] |
||
| Data de fundació | 495 aC | ||
| Superfície | 6598 km² | ||
| Altitud | 18 msnm | ||
| Població (2007) • Densitat |
6.413.000 hab. 971,96 hab/km² |
||
| Coordenades | 32° 03′ 00″ N, 118° 46′ 00″ E / 32.05000,118.76667Coord.: 32° 03′ 00″ N, 118° 46′ 00″ E / 32.05000,118.76667 | ||
| Dirigents: • Alcalde: |
Jiang Hongkun |
||
| Web | |||
Nanquín[2] (xinès: 南京; pinyin: Nánjīng) és la capital de la província de Jiangsu a la República Popular de la Xina. Està situada a la vora dreta del Iang-Tsé, és la segona ciutat més gran de la regió després de Xangai, situada més a l'oest. És un important nus ferroviari i un port actiu. Hi ha refineria de petroli, indústries tèxtils, químiques, de fertilitzants, de tractors, de plàstics i alimentàries. Posseeix un important observatori astronòmic.
La ciutat és una de les viles més antigues de la Xina del Sud. Segons la llegenda, va ser fundada l'any 495 aC per un dels reis de l'estat Wu, Fu Chai, que li va donar el nom de Yecheng. Conquerida pel país de Yue el 473 aC, va rebre el nom de Yuecheng. El 333 aC, va ser el país de Chu qui va ocupar la ciutat fent fora als de Yue i donant el nom de Giuling Yi a la ciutat.
Nanquín va esdevenir capital en 229, quan Sun Quan del regne de Wu va desplaçar sa capital cap a Jianye, com a extensió de Jinling Yi en 211, durant el període dels Tres Regnes. Després de la invasió dels Cing Wu, els nobles i els rics de la dinastia Jin (265-420) es van fugir a l'altra banda del Yangzi Jiang i establiren la seva capital a Nanquín, anomenada llavors Jiankang. Nanquín va ser llavors la capital de la Xina del Sud durant el període de divisió Nord-Sud, fins que la dinastia dels Sui va tornar a reunificar la Xina i destruint tota la ciutat.
La ciutat fou reconstruïda durant la dinastia Tang, i va tornar a ser capital durant el regnat episòdic del regne dels Tang del Sud (937–975). La indústria de Jiankang es va anar desenvolupant per arribar a la seva plenitud sota la dinastia Song, bé que va estar amenaçada constantment pels invasors estrangers.
Es convertí en ciutat imperial sota la Dinastia Ming. El 1368 el primer emperador de la dinastia Ming, Txu Yiian-Chang, li donà el nom de Yingtien i la féu la seva capital, però fou coneguda popularment com a Nanquín (capital del sud).
El 1403 el tercer emperador de la dinastia Ming traslladà la capitalitat a Pequín (capital del nord), i Nanquín adoptà la denominació de Kiangsing, que mantingué durant el període de la dinastia Ching.
Ocupada pels britànics (1842), el 1858 fou declarada port franc, que no fou efectiu fins el 1894. Durant la Rebel·lió Taiping, la ciutat fou ocupada pels rebels, que la convertiren en la seva capital des del 1853 fins que se n'ensenyoriren els britànics el 1864.
Durant la Revolució Republicana Xinesa fou capturada per les forces de Sun Yat-sen el 1912 i la ciutat serví com a capital provisional. El 1927 caigué en mans de les forces nacionalistes i substituí (1928) Pequín com a capital nacional. Ocupada pels japonesos a finals de 1937, durant la Segona Guerra Sinojaponesa, van massacrar els defensors[3] després de la seva victòria contra els xinesos, i hi instal·laren la capital del govern de Wang Tsing-wei (1938 – 1945). Ocupada pels comunistes el 1949, és des d'aleshores capital provincial.
Notes [modifica]
- ↑ Dades estadístiques de Nanquín
- ↑ «Milers de xinesos commemoren el 70è aniversari de la matança de Nanquín». 324.cat, 13 de desembre de 2007. [Consulta: 14 de setembre de 2012].
- ↑ (anglès) Hua-ling Hu, American Goddess at the Rape of Nanking: The Courage of Minnie Vautrin, 2000,
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nanquín |
