Batalla de Fancheng

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Batalla de Fancheng
guerres dels Tres Regnes
Il·lustració de la Dinastia Qing de Pang De en una escena durant la Batalla de Fancheng
Il·lustració de la Dinastia Qing de Pang De en una escena durant la Batalla de Fancheng
Data Juliol del 219 CE fins setembre del 219 CE
Localitat Fancheng (avui en dia Districte Fancheng, Hubei, Xina)
Resultat Victòria pírrica de Cao Cao
Batalla de Fancheng (Xina)
Batalla de Fancheng
Batalla de Fancheng
Batalla de Fancheng
Coord.: 32° 2′ 42″ N, 112° 8′ 10″ E / 32.04500°N,112.13611°E / 32.04500; 112.13611
Bàndols
Cao Cao Liu Bei
Comandants en cap
Cao Ren,
Yu Jin,
Xu Huang
Guan Yu
Forces
≈100.000 homes Més de 80.000 homes (30.000 de les tropes es van rendir + diversos milers de rebels)
Baixes
Més de 40.000 homes Més de 40.000
Seqüència cronològica de les batalles de la
guerres dels Tres Regnes
Batalla anterior Batalla posterior
Batalla del Riu Han

La Batalla de Fancheng (樊城之戰) va ser lluitada entre les forces de Liu Bei i les de Cao Cao en el preludi del període dels Tres Regnes en l'antiga Xina. S'anomenà així per Fancheng (o Ciutat Fan, 樊城) una ciutat que és ara el Districte Fancheng de la ciutat Xiangfan.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

Després d'unificar el nord de la Xina en l'any 207 amb la victòria a la batalla de Guandu,[1] Cao Cao va preparar una campanya al sud de la província de Jing, governada per Liu Biao. Invasions menors dirigides per Xiahou Dun foren rebutjades per Liu Bei, vassall de Liu Biao i les forces estaven estacionats a Xinye, a la frontera nord de la província de Jing. Després d'això, Cao Cao va liderar personalment als seus exèrcits al sud per atacar la província de Jing el setè mes del calendari lunar de 208. La batalla dels Penya-segats Rojos i la captura de la província de Jing per Liu Bei va confirmar la separació del sud de la Xina del cor del nord, la vall del riu Groc (黃河), i també va anunciar un eix nord-sud d'hostilitats que va durar durant segles.[2]

La batalla[modifica | modifica el codi]

Prenent la iniciativa després de diversos contratemps de Cao Cao, Guan Yu va atacar el seu territori, i després d'una inundació al riu Han en la que Cao Cao va quedar atrapat sofrint 40.000 baixes i 30.000 homes foren capturats,[3] les restes del seu exèrcit es van refugiar a Fancheng, i aprofitant una disputa entre Liu Biao i Sun Quan, va llençar una contraofensiva que va obligar a Guan Yu a retirar-se.[4]

Conseqüències[modifica | modifica el codi]

Quan Guan Yu va tornar al sud, va descobrir que les seves bases de rereguarda a Jiangling i Gong'an s'havien rendit a Lü Meng, el comandant de l'exèrcit de l'oest de Sun Quan. Lü Meng va mantenir ostatges a les esposes i fills dels homes de Guan Yu, però ells i els ciutadans de la província de Jing foren tractats amb la màxima cura. Els soldats de Guan Yu, en sentir que la província de Jing havia caigut a mans de Sun Quan i les seves famílies estaven en bones mans, van perdre la seva voluntat de lluitar i desertar.

Guan Yu, amb només un grapat d'homes, van quedar aïllat a Maicheng amb les forces de Sun Quan en tres costats i Cao Cao al nord. Quan Guan Yu va intentar escapar, ell i els seus seguidors supervivents, entre ells el seu fill Guan Ping, el seu comandant Zhao Lei, van ser capturats en una emboscada a Zhang pels generals de Sun Quan Zhu Ran i Pa Zhang. Guan Yu va ser posteriorment executat per Sun Quan en Linju, juntament amb Guan Ping i Zhao Lei.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Li, Xiaobing. China at War: An Encyclopedia (en anglès). ABC-CLIO, 2012, p. 41. ISBN 1598844156. 
  2. de Crespigny, Rafe. A biographical dictionary of Later Han to the Three Kingdoms (23–220 AD). vol.19 (en anglès). Leiden: Brill, 2007, p. 1312 (Handbook of Oriental Studies, Section 4). ISBN 978-9004156050. 
  3. Neo, 2012, p. 51.
  4. Neo, 2012, p. 53-54.
  5. Neo, 2012, p. 55.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]