Thomas Sankara

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Thomas Isidore Noël Sankara

4 d'agost de 1983 – 15 d'octubre de 1987
Precedit per Jean-Baptiste Ouédraogo
Succeït per Blaise Compaoré
Dades biogràfiques
Naixement 21 de desembre de 1949
Yako, Alt Volta
Defunció 15 d'octubre de 1987 (als 37 anys)
Ouagadougou, Burkina Faso
Cònjuge Mariam Sankara

El capità Thomas Isidore Noël Sankara (Yako, Alt Volta, 21 de desembre de 1949Ouagadougou, 15 d'octubre de 1987) fou un militar i polític burkinès, líder de Burkina Faso (conegut també per Alt Volta) des del 1983 al 1987. Amb una potent combinació de carisma personal i organització social amb un xic de democràcia participativa, el seu govern va prendre iniciatives per lluitar contra la corrupció i per millorar l'educació, agricultura, i la situació de la dona. El seu revolucionari programa va generar una forta oposició en els líders tradicionals i la petita però poderosa classe mitjana. Afegit a la confrontació entre els membres més radicals i els més conservadors en la junta vigent, aquests factors van contribuir a la seva decaiguda i assassinat en un sagnant cop d'estat el 15 d'octubre de 1987.

Primers anys de la seva vida[modifica | modifica el codi]

Thomas Sankara és el fill de Marguerite Sankara (que va morir el 6 de març de l'any 2000) i de Sambo Joseph Sankara (19194 d'agost del 2006), un policia.[1] Nascut en el si d'una família catòlica, "Thom'Sank" fou un Silmi-Mossi, un grup ètnic generat a partir del matrimoni entre homes mossi i dones de la pastoral fulani, els silmi-mossi són els menys avançats en el sistema de castes dels mossi. Va assistir a l'escola primària a Gaoua i a la secundària a Bobo-Dioulasso, la segona ciutat de l'estat.

El seu pare va lluitar amb l'armada francesa durant la II Guerra Mundial i fou detingut pels nazis. La família de Sankara volia que es convertís en un mossèn catòlic. Segons algunes fonts,[2] ell mai va perdre la seva fe catòlica tot i les seves conviccions marxistes. De la forma adequada des d'un país amb una àmplia població musulmana, també coneixia l'alcorà.

Carrera militar[modifica | modifica el codi]

Després d'un entrenament bàsic militar a l'escola secundària el 1966, Sankara va començar la seva carrera militar a l'edat de 19, i un any més tard fou enviat a Madagascar per al seu entrenament com a oficial a Antsirabe on va presenciar els alçaments populars el 1971 i 1972. Retornant a Upper Volta el 1972, el 1974 va combatre a la frontera entre l'Alt Volta i Mali.

Es va convertir en una figura popular a la capital Ouagadougou. El fet que era un guitarrista decent (havia tocat en un grup anomenat "Tout-à-Coup Jazz") i de què li agradessin les motocicletes possiblement hagi contribuït al seu carisma.

El 1976 es va convertir en comandant del Commando Training Centre a . El mateix any va conèixer a Blaise Compaoré al Marroc. Durant la presidència del Coronel Saye Zerbo un grup de joves oficials va formar una organització secreta anomenada "Grup d'Oficials Comunistes" (Regroupement des officiers communistes, o ROC) els membres més coneguts foren Henri Zongo, Jean-Baptiste Boukary Lingani, Compaoré i Sankara.

President[modifica | modifica el codi]

Un cop d'estat organitzat per Blaise Compaoré va portar a Sankara a la presidència el 4 d'agost de 1983, als 33 anys. Sankara es definia com a revolucionari inspirat per Cuba i pel capità Jerry Rawlings de Ghana, que com a president va promoure la “Revolució democràtica i popular”. Es va definir com antiimperialista i va definir una policia contra la corrupció, la desforestació i la fam, i amb promoció de l'educació i la sanitat. Els privilegis dels caps tribals foren abolits. El 1984 al cap d'un any de revolució va rebatejar al país com Burkina Faso, que vol dir (“La terra dels homes honrats”) en mossi i djula; també va modificar la bandera i l'himne. Va incloure diverses dones en el seu govern i va millorar l'estatus femení; l'ablació genital fou declarada il·legal, igual que la poligàmia. Fou també el primer govern africà que va reconèixer la SIDA com una amenaça per l'Àfrica. Tot això el va fer popular al seu país i va atreure l'atenció internacional. Va vendre els Mercedes del govern i els va canviar pel Renault 5 (el vehicle més barat a Burkina Faso) que va passar a ser el vehicle oficial dels ministres. Va formar una guàrdia personal de dones amb moto. L'arsenal de l'exèrcit a Ougadougou va esdevenir un supermercat de l'estat (el primer del país). El 1985 durant el cens es van produir suposades intervencions d'agents de Mali i les tensions van derivar en una guerra de 5 dies en la que van morir unes 100 persones la majoria morts per una bomba llançada per un avió de Mali sobre el mercat de Ouahigouya; la guerra s'anomenà "Guerra de Nadal" perquè es va lliurar aquells dies.

Assassinat[modifica | modifica el codi]

El 15 d'octubre de 1987 Sankara fou assassinat en un cop d'estat per dotze oficials dirigits per Blaise Compaoré que el va succeir. Es van donar com a causes el deteriorament de les relacions amb els països veïns; Le Monde considerava que Compaore era el més pro-soviètic i volia agafar les regnes. D'altres hi van veure una reacció reaccionaria a les amenaces de Sankara de no pagar el deute extern. Després del cop, tot i la mort de Sankara, alguns CDR (Comités de Défense de la Révolution) van organitzar resistència armada durant uns dies.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. [1] [2]
  2. Bruno Jaffré

Escrits de Thomas Sankara[modifica | modifica el codi]

  • L'émancipation des femmes et la lutte de libération de l'Afrique en anglès, francès, espanyol i persa. Pathfinder Press.
  • Somos los herederos de las revoluciones del mundo, pamflet de 76 pàgines dels discursos de Sankara, Pathfinder Press.
  • Thomas Sankara habla, La Revolución de Burkina Faso, 1983-87, col·lecció de discursos de Sankara, Pathfinder Press.(www.pathfinderpress.com).

Escrits sobre Thomas Sankara[modifica | modifica el codi]

  • (Francès) Biographie de Thomas Sankara : La Patrie ou la Mort..., de Bruno Jaffré ISBN 2-7384-5836-X • 1997 268 pàgines.
  • (Francès) Les années Sankara de la révolution à la Rectification, de Bruno Jaffré ISBN 2-7384-5967-6 • 1989, 2a edició 1997, 336 pp.
  • Le président Thomas SANKARA, Chef de la Révolution Burkinabe: 1983-1987 Retrat d'Alfred Yambanga SAWADOGO,ISBN 2-7475-0588-X Ed. L'Harmattan, Mars 2001.
  • Thomas SANKARA,"OSER INVENTER L'AVENIR" La parole de Sankara de DAVID GAKUNZI, ISBN 2-7384-0761-7 Ed. PATHFINDER et HARMATTAN, gener del 2005.
  • "THOMAS SANKARA, L'ESPOIR ASSASSINE" de Valere SOME, ISBN 2-7384-0568-1 Ed. L'Harmattan, gener del 2005.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]