Imraguens

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de grup humàImraguen
Tipusètnia Modifica el valor a Wikidata
Població total23.800 (2016)
LlenguaÀrab hassania
ReligióIslam
Regions amb poblacions significatives
Sàhara Occidental 23.000 (2016)[1]
Mauritània 800 (2016)[2]

Els imraguen (de l'amazic Imrāgen, sing. Amrig; ‘els que recol·lecten vida’ o ‘pescadors’) són un grup ètnic de pescadors d'origen amazic instal·lats al Sàhara Occidental (uns 23.000) i a l'actual Mauritània, entre Nouadhibou i Nouakchott, format per un nombre aproximat 800 persones que se situen la majoria a l'interior del Parc Nacional del Banc d'Arguin, Patrimoni Mundial de la Humanitat. En la dècada del 1970 s'estima que eren uns 5.000 individus.[3]

Els imraguen ocupen aquest espai territorial des dels seus primers assentaments i les seves activitats se centren en l'explotació dels recursos primaris, sobretot, pesquers de la zona. Mantenen una col·laboració especial amb els dofins per obtenir les captures. Es creu que són descendents dels bafours i són musulmans sunnites de ritual malikita que parlen àrab hassania amb vocabulari de pesca de fortes influències amazigues.[4]

Militarment febles, tradicionalment foren reduïts a la degradada casta dels znaga, governats per la força amb imposició de l'horma per les més poderoses tribus amazigues hàssan i Zàuiya com els Oulad Delim i Ouled Bou Sbaa. Les seves viles, anomenades iwik (nom donat a la planta de processament de peix maurità de Jean-Christophe Mitterrand[5]), es troben a les platges de la zona de vegades submergible.

Referències[modifica]

  1. Sàhara Occidental, The Joshua Project
  2. Imraguen al Marroc, The Joshua Project
  3. Virginia Thompson and Richard Adloff, The Western Saharans, 1980, ISBN 0-7099-0369-3, page 50
  4. Hammarström (2015) Ethnologue 16/17/18th editions: a comprehensive review: online appendices
  5. (francès) « La mystérieuse pêche de fonds de Mitterrand fils », article de Libération, 9 de març de 2004, online a e-Mauritanie.net [1][Enllaç no actiu]

Bibliografia[modifica]

  • Raphaëlle Anthonioz, Les Imragen, pêcheurs nomades de Mauritanie (El Manghar), École pratique des hautes études, Paris, 1963, 111 p. (Mémoire)
  • Marie-Laure de Noray, Le livre des Imraguen : pêcheurs du banc d'Arguin en Mauritanie, Buchet-Chastel, 2006, 154 p. ISBN 9782283022337
  • François-Xavier Pelletier, Passé, présent et avenir des Imragen "Barikallah", École pratique des hautes études, Paris, 1974, 2 vol. (Mémoire)
  • François-Xavier Pelletier, Les Hommes qui cueillent la vie : les Imragen, Flammarion, Paris, 1986, 230 p. ISBN 2-08-065052-1
  • Jean-Pierre Tuquoi, « Mauritanie : au pays des Imraguen », Le Monde, 11 avril 2008
  • Danilo Grébénart, « Imragen », Encyclopédie berbère, vol.24, Edisud, 2001 (lire en ligne)
  • Boulay Sébastien (2013) Pêcheurs imraguen du Sahara atlantique. Mutations techniques et changements sociaux des années 1970 à nos jours, Paris : Karthala, 235 p. ISBN 978-2-8111-0854-0.

Enllaços externs[modifica]