Insubmissió

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La insubmissió és el rebuig a integrar-se, per acció o per omissió, en una determinada organització, o a complir determinat requisit que li és exigit a un ciutadà, normalment des de l'Estat, emparant-se en raons de consciència. Sol definir-se com insubmís a aquell que es nega a participar en el servei militar obligatori, si bé hi ha altres formes d'insubmissió, com ara la insubmissió fiscal.

La insubmissió és una forma de desobediència civil, i els seus motius poden ser diversos: filosòfics, polítics, pacifistes, antimilitaristes, religiosos o ètics.

La insubmissió militar sol estar castigada amb penes de presó en aquells països en què el servei militar és obligatori. Existeix en alguns d'aquests països una prestació substitutiva del servei militar, de caràcter social, en la qual molts insubmisos es neguen a participar.

Per països[modifica | modifica el codi]

Canadà[modifica | modifica el codi]

Tant la Primera Guerra Mundial com la Segona Guerra Mundial, van haver un gran nombre d'insubmisos al Canadà que es van negar al reclutament militar.

Catalunya[modifica | modifica el codi]

Des del 2012, diverses persones i autoritats es van declarar insubmises fiscalment amb Espanya pagant els seus impostos a l'Agència Tributària de Catalunya.[1] Aquest moviment ha anat en alça i cada vegada hi ha més insubmisos. El 5 de març de 2013, Vic es va esdevenir la primera capital de comarca a declarar-se insubmisa fiscalment.[2]

Israel[modifica | modifica el codi]

El 1970 un grup d'estudiants que s'havien d'incorporar a l'exèrcit van criticar la política bel·licista del govern. El 1987 un nou grup d'estudiants que es negava a incorporar-se a files va utilitzar el nom que la premsa havia donat als primers, xeministim. Actualment i, sobretot, des de 2001, els xeministim són un moviment de rebuig a l'exèrcit a través de la negativa a incorporar-s'hi.[3]

Nova Zelanda[modifica | modifica el codi]

Tot i que Nova Zelanda tenia un sistema de reclutament obligatori comunament conegut com el servei militar, va enviar només "a temps complet a tots els soldats professionals voluntaris" al Vietnam. El govern mai va actuar en les seves amenaces d'empresonament prolongat de denegació.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Conway, Daniel. Masculinisation, Militarisation, and the End Conscription Campaign: War Resistance in Apartheid South Africa. Manchester, England: Manchester University Press. 2012.
  • Cortright, David. Soldiers in Revolt: GI Resistance During the Vietnam War (Re-issue). Chicago: Haymarket Books. 2005.
  • Foley, Michael S. Confronting the War Machine: Draft Resistance during the Vietnam War. Chapel Hill: University of North Carolina Press. 2003.
  • Hagan, John. Northern Passage: American Vietnam War Resisters in Canada. Boston: Harvard University Press. 2001.
  • Halstead, Fred. GIs Speak Out against the War: The Case of the Ft. Jackson 8. 128 pages. New York: Pathfinder Press. 1970.
  • Kasinsky, Renee. Refugees from Militarism: Draft-Age Americans in Canada. New Brunswick, NJ: Transaction Books. 1976.
  • Kindig, Jesse. Draft Resistance in the Vietnam Era, Pacific Northwest Antiwar and Radical History Project. 2008.
  • Simons, Donald L. I Refuse: Memories of a Vietnam War Objector. Trenton, NJ: Broken Rifle Press. 1992.
  • Todd, Jack. Desertion: In the Time of Vietnam. Boston: Houghton Mifflin Harcourt, 2001.
  • Williams, Roger Neville. The New Exiles: American War Resisters in Canada. New York: Liveright. 1970.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Comença la insubmissió fiscal amb Espanya» (en català). Racó català, 12 d'abril de 2012. [Consulta: 5 març 2013].
  2. «L'Ajuntament de Vic es declara insubmís fiscal» (en català). 324, 5 de març de 2012. [Consulta: 5 març 2013].
  3. Trobat, Antoni Lluís. «Les insubmises israelianes: el coratge de no agafar les armes». La Directa, 10/4/2013.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]