Objecció de consciència

L'objecció de consciència és la negativa a realitzar un acte per raons ètiques, polítiques o religioses, usualment la negativa a complir una llei que es considera injusta o a realitzar una funció pròpia de la professió.

El tipus més reconegut és l'objecció al servei militar, quan la instrucció a l'exèrcit és obligatòria al país en qüestió, usualment si es reconeix el dret a l'objecció s'estipulen mesures de servei socials alternatives per complir amb el deure vers l'Estat. Els motius per a negar-se a anar a la mili són la creença en el pacifisme i el rebuig a qualsevol forma de violència o exèrcit o bé el no reconeixement de l'autoritat de l'Estat per manar sobre l'individu a defensar la pàtria, cas de l'anarquisme (aquesta objecció s'acostuma a estendre aleshores a la negativa a reconèixer símbols oficials com la bandera).

Li segueix en importància les objeccions ètiques del personal sanitari a aplicar mètodes com la píndola postcoital, l'avortament o l'eutanàsia. En aquests casos els motius adduïts passen pel respecte a la vida o creences religioses, que impedeixen seguir la legislació vigent quan aquesta permet aquestes pràctiques.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Objecció de consciència