Riu Loira

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Loira
Loire (francès)
Liger (bretó)
Leir o Léger (occità)
Orleans.jpg
El Loira a Orleans
Recorregut del Loira
Recorregut del Loira
Cota del naixement 1.408 msnm
Naixement Santa Eulàlia, (Vivarès)
Desembocadura Sant-Nazer, a l'Atlàntic
Longitud 1.012 km
Cabal mitjà a Nantes 903 /s
Superfície de la conca 117.000 km²
Territoris de la conca Roine-Alps, Alvèrnia, Centre i País del Loira
Icon river delta.svg Accediu al Portal:Geografia

El Loira (en occità Léger o Leir, en bretó Liger, en francès Loire) és un riu de 1.020 km de longitud, cosa que el fa el riu més llarg de tots els que tenen el seu recorregut íntegrament a França. Té el seu naixement a l'Ardecha, al Mont Gerbier de Jonc. La seva desembocadura és devora la ciutat de Sant-Nazer a la regió del País del Loira, al sud de la Bretanya i a l'oest de l'Anjou. Segons Estrabó, el seu nom antic era Liger o Ligeris (Λείγηρ, Λιγείρ).

Geografia[modifica | modifica el codi]

Riu Loira a Sant-Nazer

Les fonts[modifica | modifica el codi]

El Loira té el seu origen a l'est del Massís Central, als peus del Mont Gerbier de Jonc, a la ciutat de Santa Eulàlia, a 1.408 msnm. Els inicis són una multitud de petits rierols que convergeixen de forma gradual per formar el riu.

De la font a Orleans[modifica | modifica el codi]

Ràpidament el Loira troba els primers afluents, l'Aigue Nègre. El riu flueix cap a l'oest, i després ràpidament cap al nord a través del Massís Central a través de diverses gorges. Un cop a Saint-Victor-sur-Loire el riu s'obre a la plana de Forez, on fa el primer descans abans d'afrontar el Seuil de Neulise. Després de travessar les gorges de Villerest arriba a Roanne on ja no troba cap obstacle mineral més. A partir d'aquest punt el riu es calma i s'alenteix. La unió amb el riu Alier i Nevers el farà doblar la seva mida. El Loira s'orienta vers el nord-oest, per girar totalment cap a l'oest prop d'Orleans. A Pouilly-sur-Loire el riu es troba a meitat de camí entre el naixement i la desembocadura.

La Vall del Loira[modifica | modifica el codi]

La Vall del Loira, que el 2000 fou inclosa en la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO, s'entén entre Sully-sur-Loire (al Loiret) i Saint-Florent-le-Vieil (a Maine-et-Loire), constituint un espai excepcional per la seva diversitat biològica, riquesa històrica i cultural.

Entre Orleans i Angers la vall és sovint envoltada de penya-segats baixos de tova i roca calcària. Són moltes les illes i bancs de sorra o grava que hi ha al riu, variant la profunditat i amplada d'un any a un altre. Les inundacions del Loira se solen produir a l'hivern, sent controlades per dics en la major part del curs per evitar mals majors.

La desembocadura[modifica | modifica el codi]

El Loira desemboca a l'Oceà Atlàntic a través d'un estuari a Sant-Nazer. En aquest estuari hi ha una de les majors drassanes de França. El pont atirantat de Sant-Nazer serveix des de 1975 per creuar d'una riba a l'altra de l'estuari.

Afluents[modifica | modifica el codi]

Els principals afluents del Loira són, a partir del seu naixment els següents: (D= riba dreta; E= riba esquerra)

Hidrologia[modifica | modifica el codi]

El règim pluvial del Loira és molt irregular, variant dels 350 m³/s a Orléans a 900 m³/s a la desembocadura. En períodes de crescudes no són del tot estranys superar els 2.000 m³/s a l'alt Loira i els 7.000 m³/s a la part baixa. Tampoc són estranys 10 m³/s a Orleans durant l'estiu. Tot plegat fa que la major part del riu no sigui navegable.

El riu està parcialment regulat per tres embassaments: Grangent i Villerest al Loira i Naussac a l'Alier. Això permet mantenir un cabal regular durant l'any, controlar les crescudes i permetre el refredament de les quatre centrals nuclears que hi ha a la riba: Belleville, Chinon, Dampierre i Saint-Laurent.

Les crescudes del Loira[modifica | modifica el codi]

Són relativament freqüents, cosa que ha fet que al llarg de la història s'hagin construït dics per controlar-les. Les més importants, a la regió d'Orleans, van tenir lloc el juny de 1856, quan l'aigua assolí un nivell màxim de 7,1 metres i 6.000 m3 a la unió amb l'Alier. També foren destacables les de 1846 i 1907.

El cabal a Sant-Nazer[modifica | modifica el codi]

El cabal del Loira a Sant-Nazer ha estat estudiat entre 1994 i 2008, donant una mitjana de 931 m³ per segon.[1]

El Loira presenta unes fortes fluctuacions estacionàries. Les aigües altes tenen lloc durant l'hivern i l'inici de la primavera, amb mitjanes mensuals que superen els 1.500 m³ per segon. A partir d'abril la mitjana baixa progressivament, fins a trobar un mínim de 242 m³ per segon durant l'agost.

Mitjana de cabal mensual al Loira (en m³/segon) mesurat a l'estació hidrològica de Sant-Nazer
dades mesurades durant 15 anys

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Riu Loira Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 47° 16′ 9″ N, 2° 11′ 9″ O / 47.26917°N,2.18583°O / 47.26917; -2.18583 (Atlantic Ocean-Loire)