Triangle rosa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
El triangle rosa

El triangle rosa és un dels símbols més coneguts de comunitat gai. El triangle va sorgir en l'Alemanya nazi. Recorda l'extermini d'homosexuals durant el nazisme.

Història[modifica | modifica el codi]

Als camps de concentració cada presoner portava un distintiu que designava la raó del seu internament. Pels homosexuals, era el triangle rosa. De tots els grups exterminats pel règim nazi, és el grup que més sovint la història exclou quan es parla d'aquest període de la història. No tots els presoners que portaven un triangle rosa eren necessàriament homosexuals. De vegades estaven casats i solament havien tingut relacions homosexuals ocasionals. També bastava una delació segons el paràgraf 175 d'un rival professional o relacional. No tots els homosexuals acabaven als camps de concentració: la majoria dels casos ‘només’ van ser empresonats. També, fora de l'espai del Reich, els nazis eren menys vehements contra els homosexuals: quant més els pobles “decadents” es debilitaven en aplicar usos non procreatius, quant millor. Quan la sang alemany no es ‘pol·luïa’ i que els aris infantaven més sovint que els altres pobles, tot estava endreçat al feixisme.

No és fàcil determinar el nombre d'homosexuals que van ser torturats i assassinats. Ja que era una condició que era més fàcil per amagar que la de ser jueus o gitanos i que la persecució tossuda el limitava al Reich, el nombre s'estima entre unes 5.000 i 15.000 víctimes. L'únic triangle rosa conservat, el d’en Josef K. (àlies Heinz Heger), es troba al United States Holocaust Memorial Museum a Washington DC.[1]

Després de la guerra, els portadors de l'insigne rosa van trobar moltes dificultats per a obtenir una compensació per al sofriment i la pèrdua de temps per al càlcul dels drets socials. Així, a Àustria van denegar-los qualsevol indemnització, per què «eren culpables d'un delicte que era un delicte abans, durant i després de l'ocupació nazi.» De fet, a Àustria, el sexe consensual entre persones del mateix sexe, només va ser descriminalitzat al 1971. Els funcionaris van aconsellar a en Josef K. de bescanviar el triangle rosa per un de vermell (presoner polític) “més fàcil” quan introduïa la seva deposició. Josef K. va refusar.[2]

Iconografia[modifica | modifica el codi]

Des de l'inici dels anys 70 del segle XX, el triangle rosa va esdevenir un insigne distintiu d'orgull del moviment per a l'emancipació dels gais i lesbianes. Tot i continuar a mantenir el seu significat, com símbol va perdre davant de la Bandera de l'Arc de Sant Martí que va internacionalitzar-se.

El triangle rosa va inspirar els dissenyadors de diversos monuments de la persecució dels homosexuals al món. El primer va ser l'Homomonument a Amsterdam, altres es troben a Berlín, Montevideo, Sydney i San Francisco. El 20 de març de 2011, la ciutat de Barcelona va inaugurar el seu monument triangular al parc de la Ciutadella.[3]

Referències, bibliografia i enllaços[modifica | modifica el codi]

  1. Kurt Krickler, Heinz Heger, Der Mann mit dem rosa Winkel, Lambdanachrichten, Juny de 2001, pàgina 43, (traducció: Heinz Heger, l’home amb el triangle rosa)
  2. Kurt Krickler, Heinz Heger, op. cit., pàgina 42
  3. Grupo Woofbaa, L'homenatge rosa a Wikidiario.info
  4. Jacob Israël de Haan, Aan eenen jongen visscher, Verzamelde Gedichten, tom I, Amsterdam, G.A. van Oorschot, 1952 (1a publicació 1913), pàgina 290
  5. Text original: “Naar vriendschap zulk een mateloos verlangen